Companys en el final de la vida i el dol

La Fundació ”la Caixa” ha presentat el balanç de l’any del seu Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades. Les xifres conclouen que aquest 2020, any de la pandèmia, 1.106 tarragonins en processos de final de vida i dol han estat acompanyats emocional i espiritualment en el marc del programa.

Aquest projecte va néixer el 2009 com un programa pioner en l’atenció emocional i espiritual en les cures pal·liatives i els processos de final de vida i de dol, i des d’aleshores ha atès a Tarragona 2.759 pacients i 4.972 familiars.

Des del 2009 fins ara, el 2020 ha estat l’any més intens que han viscut els professionals dels 44 EAPS (Equips d’Atenció Psicosocial) que actualment actuen a 132 hospitals de tot Espanya i 133 unitats de suport domiciliari. Els EAPS estan formats per 230 psicòlegs, treballadors socials, infermers, metges, agents pastorals i més de 1.000 persones voluntàries. A Tarragona hi intervenen dos EAPS: la Fundació Vilaniu Tarragona i l’EAPS Fundació Miquel Valls.

L’atenció al final de la vida i al dol en circumstàncies extremes com les que s’han produït arran de la pandèmia ha estat també objecte de treball dels professionals del programa, que han hagut d’augmentar intensament els seus esforços per mantenir la seva tasca assistencial en unes condicions tan complicades com les que s’han generat en l’àmbit hospitalari. En aquestes circumstàncies, els EAPS han vist com s’incrementava la seva tasca d’acompanyament, no tan sols a persones que estaven en situació de final de vida, sinó també a persones afectades greument pel virus de la Còvid-19, els seus familiars i els professionals que les atenien.

Des del programa també expliquen que els durs mesos de pandèmia han provocat que un tema tabú com la mort fos més visible per al conjunt de la societat. Així ho confirma Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica i col·laboradora del programa: «La pandèmia ens ha dut moltes morts, morts sense preparar i morts no esperades. Ara podem dir que estem més preparats que abans de la pandèmia per parlar de la mort i de la feina que es fa a les unitats de cures pal·liatives». Per la seva banda, Verónica Linares, psicòloga de l’EAPS de la Fundació Vilaniu Tarragona, explica que la crisi sanitària ha donat rellevància a l’atenció psicològica del pacient: «Una de les coses que hem detectat és la necessitat d’oferir una atenció integral al malalt. S’atén el cos i la salut, i és un repte passar a un paradigma més psicosocial. La Còvid-19 ha posat en relleu la importància d’aquest tipus d’atenció i també la necessitat que la figura del psicòleg tingui més presència en el sistema sanitari per poder fer aquest acompanyament psicològic, espiritual i relacional. Fins ara s’ha estat treballant amb el dualisme entre cos i ànima, però ja estem vivint un moment en què podem integrar ambdues parts i tractar-les com un tot».