La cap de l'UCI de l'Hospital Joan XXIII avisa del gran estrès del personal
Aquest dimarts hi ha ingressades 691 persones a les Unitats de de Vigilància Intensiva dels hospitals catalans
La pandèmia accelera la reforma de l'UCI de l'Hospital Joan XXIII
Els caps de les Unitats de Vigilància Intensiva (UCI) de quatre grans hospitals públics de Catalunya han alertat aquest dimarts del gran estrès i cansament dels professionals d'aquestes àrees i de la necessitat que s'aconsegueixi reduir el nombre de pacients en les mateixes.
En declaracions a RAC1, els caps de les UCI dels hospitals Vall d'Hebron (Barcelona), Josep Trueta (Girona), Joan XXIII (Tarragona) i Arnau de Vilanova (Lleida) han coincidit que l'alta ocupació d'aquestes unitats amb pacients que pateixen covid-19 és un factor a tenir molt present a l'hora de valorar les restriccions que es decideixin.
Aquest dimarts es troben ingressades a les UCIs dels hospitals catalans, públics, concertats i privats, un total de 691 persones a causa de la gravetat del seu estat, segons dades facilitades pel Departament de Salut.
Ricard Ferrer, cap de la UCI de Vall d'Hebron, ha considerat que «hem de deixar les UCIs descongestionades per permetre als professionals poder fer descans. Ara tothom està al màxim rendiment però quan s'acabi (la tercera onada) haurem de veure les repercussions» en els sanitaris, i ha afegit que «l'ocupació de llits d'UCI ha de ser un indicador importantíssim».
Josep Maria Sirvent, cap de servei de Medicina Intensiva del Josep Trueta, ha indicat que «és impossible afrontar una altra onada (de pandèmia) en aquestes condicions, el sistema no ho aguantaria. Hi haurà més mortalitat i el nostre personal està molt cansat», i ha proposat «augmentar les mesures (restrictives) durant deu dies, per exemple, però no parlo de confinament domiciliari».
Per la seva banda, Maria Bodí, cap de la UCI del Joan XXIII, ha avisat que «no sabem com influiran les noves variants, i això està afectant l'estrès emocional i el cansament del personal. Totes les dades baixen però s'ha de tenir molt en compte els indicadors de pacients ingressats i les UCIs».
Jesús Caballero, cap de Medicina Intensiva de l'Arnau de Vilanova, ha indicat que «val la pena prendre decisions precoces», si bé, ha afegit, «quan les UCIs estan properes al col·lapse, les decisions ja arriben tard. Val la pena prendre decisions, encara que siguin agressives, per evitar que el sistema sanitari col·lapsi».
Sobre la possible celebració de les eleccions catalanes el proper 14 de febrer, aquests especialistes han opinat que si les perspectives són que les noves variants ja estiguin a Catalunya, «sembla imprudent fer les eleccions», ha considerat Ferrer.
Sirvent ha sostingut que si l'Rt (velocitat de contagi) puja cap a 1,4 o 1,5 «no seria prudent fer les eleccions. Per poc que es pugui s'han de fer però s'ha de veure l'ambient epidemiològic de la setmana prèvia».
Bodí ha dit que si les dades epidemiològiques van en augment «seria imprudent i, si es fan, s'hauran de prendre moltes mesures per evitar els contagis».
Caballero ha estimat que «la petició d'ajornament és coherent amb la petició de restricció de la mobilitat i el contacte social, si el sistema està com està. Ha de casar -ha afegit- el que es demana a la població amb les decisions que es prenguin».
