L'Enciclopèdia Castellera presenta el volum final d'una obra encara oberta

L'Antiga Audiència de Tarragona va acollir aquest dimarts al vespre la presentació del sisè volum de l'Enciclopèdia Castellera, editada per l'editorial vallenca Cossetània. És el lliurament que tanca una obra enorme, que es va iniciar l'any 2017 i en la qual, sota a direcció de Xavier Brotons, hi han participat més de quaranta autors donant forma als diferents apartats relacionats amb el món casteller que s'han inclòs en els diferents volums.

Aquest últim volum es presenta com una miscel·lània, però centrada en els vincles del món casteller i l'art, desglossat per LluïsaGené, que va exposar part del seu treball durant la presentació d'aquest dimarts.

Genéva explicar, com desenvolupa en aquest sisè volum, que finalment va vincular el fet casteller amb el concepte artístic de la performance. Sota aquest concepte artístic, la persona, el casteller, és protagonista perquè forma part de la mateixa creació artística.

L'autora també va exposar la dificultat que molts autors han tingut, sobretot en obra escultòrica, per a representar (sobretot al gust dels mateixos castellers) les construccions humanes i com aquestes han aconseguit superar localismes i convertir-se en una expressió artística universal.

L'Enciclopèdia Castellera presentava, doncs, el seu darrer volum, però no l'últim. El mateix Xavier Brotons anunciava la preparació d'un diccionari biogràfic casteller que li donarà continuïtat. I Albert París, coordinador de l'obra per part de l'editorial Cossetània ja posava de manifest la voluntat de mantenir viu l'esperit de l'enciclopèdia amb nous volums en el futur.

Brotons, de fet, ja apuntava en aquest sentit en referir-se a l'enciclopèdia com una obra «important, però no definitiva», que encara té marge per expandir-se. També la situava com la necessària actualització de l'únic referent existent, de ja fa40anys, que és el 'Món Casteller' de Pere Català Roca.

El director de l'obra com en alguna altra ocasió ja s'havia referit a ella com «la millor enciclopèdia castellera que la nostra generació castellera pot tenir», tot i que ho matisava, per evitar mals entesos, «és com amb els clàssics de la literatura, que cada generació té una traducció de referència».

La presentació també va comptar amb la presència de Quim Nin, que primer des de la Generalitat i ara a la Diputació sempre ha apostat i ha estat art vital en la viabilitat de l'obra;InésSolé, vicepresidenta de la Coordinadora de Colles Castelleres i de l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, qui no es va estar de recordar, «les ganes» col·lectives que hi ha per recuperar d'una vegada els castells a les places.

La mateixa obra de l'enciclopèdia, ho recordava Albert París, ha hagut de superar en aquests anys, molts entrebancs. La mateixa magnitud de la mateixa ja és una complicació, però entremig ha hagut de patir, juntament amb el país, un 155 i també una pandèmia que ha arrossegat amb ella gran part de l'activitat cultural i social. La presentació d'aquest dimarts era, com a exemple paradigmàtic, la culminació del tercer intent de convocatòria que havia hagut d'ajornar-se a causa de les restriccions anticovid.

L'acte es va tancar amb el lliurament d'un exemplar del volum als representants de les colles castelleres de la ciutat.