Ferran Gerhard dona tot el seu llegat literari i musical a Tarragona

Aquest matí l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha rebut al pare de Ferran Gerhard (Valls, 1953-Tarragona, 2020) qui va voler donar en el seu moment, i avui s'ha fet realitat, tot el seu llegat literari i musical. L'alcalde s'ha mostrat molt agraït per aquesta important donació i ha intercanviat una visita institucional amb el pare, que també es diu Ferran Gerhard. El llegat que ha donat a l'Ajuntament consta de gairebé deu mil llibre i més de dos mil discos. Literatura i música que Gerhard ha volgut donar per a les biblioteques públiques de la ciutat. Aquesta és una col·lecció molt en sintonia amb la seva personalitat: molt variada pel que fa a la temàtica, amb caràcter local i universal, amb títols clàssics i contemporanis, amb llibres rars i heterodoxos, amb moltes edicions esgotades fruit de l'herència familiar però, principalment, per la compra ininterrompuda i selectiva durant quaranta anys. Era un assidu al mercadet dels diumenges que se celebrava a la Part Alta i on hi assistia i comprava de tot. També ho feia a les presentacions de llibres i discos que es feien a la ciutat i sempre estava pendent d'ajudar als joves creadors.

Ferran Gerhard Oliva (Valls, 1953—Tarragona, 2020), va viure des de molt jove a la ciutat de Tarragona, de nen a les Cases Barates i, ja emancipat, a la casa familiar del carrer Méndez Núñez. Descendent d'una família de comerciants suïssos que es va instal·lar a Valls a principi del segle XIX, i de la qual van ser membres el conegut músic Robert Gerhard Ottenwälder i el polític Carles Gerhard Ottenwälder. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va treballar en diversos mitjans de premsa, ràdio i televisió. Va estar afiliat al sindicat CNT i al Sindicat de Periodistes de Catalunya.

Als anys setanta i vuitanta, va ser redactor al setmanari Mestral i a l'emissora COPE, entre d'altres. Des de 1983 al 2009 va exercir com a corresponsal de El Periódico de Catalunya. Des de llavors es va dedicar a escriure. En la primera etapa, com a escriptor, va ser autor dels poemaris Electrofenia (1983) y Blade Runner Blues (2010) i els llibres de narrativa La Patacada de King Kong (2005) y KS77 (2007), també va coordinar un llibre catàleg en homenatge al grafista Guigui (2009). En la segona etapa, fins a la seva mort, va publicar tots els seus llibres amb Silva Editorial: la novel·la Gatos rumberos (2012); els quatre bitacorismes Ladridos de plata (2014), Ralámpagos de hojalata (2015), Tarraguiguismos (2016) i Cicutagrafías (2017); la novel·la El pozo sin fondo de la noche (2018); la crònica La semilla del silencio (2019); el poemari Water Closet Project (2019) i la novel·la El aullido del olvido (2020). L'any 2017 va coordinar el llibre de relats Burdelatura, conjuntament amb un grup d'escriptors i escriptores de Tarragona. Les seves narracions breus també s'apleguen en obres col·lectives com: La ciutat pels carrers (2002) i Un bar de contes (2012).

S'autodefinia com a un home «lleig, àcrata i sentimental». Els seus col·legues periodistes el van qualificar com a un professional «íntegre, irreductible, independent i generós».