La CUP denuncia que la Generalitat «no té diners per posar fi als barracons»

Laia Estrada, número u de la CUP per Tarragona, ha mostrat una gran preocupació per l'estat de l'educació, «segrestada per les contínues retallades i un dèficit escandalós d'inversió pública» on ara s'hi ha d'afegir les greus problemàtiques derivades de la crisi arran de la pandèmia. Estrada ha posat de relleu la gran tasca que fan els centres com l'Escola Ponent «amb projectes educatius molt potents, malgrat la situació de l'equipament». La cupaire ha criticat que mentre la Generalitat manté escoles concertades amb pavellons, aquesta «no té diners per posar fi als barracons», i el cas de l'Escola Ponent «encara és més escandalós», ja que just al costat hi ha el Palau d'Esports «que va costar 20.000 euros a la Generalitat i encara no està en funcionament». Estrada ha denunciat com el Departament d'Educació ha gestionat aquesta situació, afirmant que «és indignant que després de deu anys, no tinguem una solució per tal que l'alumnat d'aquest centre pugui tenir unes instal·lacions dignes».

Estrada hafet aquestes declaracions acompanyada per Marta Llorens, també integrant de la llista, davant l'Escola Ponent al barri de Campclar de Tarragona, una escola en barracons. Estrada ha insistit en que, a dia d'avui, encara hi ha el voltant d'uns 150 barracons en una desena d'escoles i instituts amb mòduls prefabricats adjacents a les nostres comarques, «com és el cas de Reus, on el traspàs de l'escola els Ganxets de Reus o l'Escola Vilamar de Calafell». La cap de llista per Tarragona també ha fet esment de com la covid-19 ha aguditzat la bretxa digital «en molts centres dels nostres pobles i ciutats, però un dels casos més escandalosos va tenir lloc al Col·legi la Mercè de Tortosa».

Al seu torn, Marta Llorens ha posat de manifest l'esforç que han de fer aquests centres per reivindicar els seus projectes educatius, ja que l'aspecte de les seves instal·lacions «pot condicionar les famílies a l'hora d'escollir». Llorens ha explicat que les propostes de la CUP-G en termes educatius van en la línia de fer front a la mercantilització de l'educació pública, reivindicant una sola xarxa pública única, gratuïta, equitativa i laica, des de l'escola bressol a l'educació postobligatòria, incloent-hi les escoles d'adults.