«Si no avancem cap a un model públic, el classisme a la sanitat anirà a més»

—Quina serà la primera acció a Tarragona si la CUP governa?

—Cal trencar amb l'opacitat i la impunitat de la petroquímica. Començaríem a dur a terme els estudis independents de la qualitat de l'aire i a endurir la legislació mediambiental i de seguretat industrial. Això és més urgent que mai, veient la interlocutòria de l'explosió d'IQOXE.

—El Govern donarà suport a la vall de l'hidrogen verd. És viable un desmantellament de la petroquímica?

—A curt termini no podem fer el canvi, però hem de començar a treballar ja. No es pot substituir de manera ràpida la dependència dels combustibles fòssils per l'hidrogen verd. A més, acabaria sent una macroinfraestructura i les grans empreses en farien negoci. També parlem de les nuclears, a les quals se'ls ha allargat la seva activitat.

—Quina és la solució a curt termini, doncs?

—Tenir una garantia real de seguretat amb la petroquímica: condicions laborals pels treballadors, controlar què s'emet i estudiar com afecta la salut. S'ha d'obrir un debat amb tots els actors sobre quin model de desenvolupament econòmic volem per les nostres comarques. Això passa per desmantellar petroquí-mica i nuclears, però també per donar una alternativa al turisme de sol i platja.

—Ha estat un any difícil per les comarques de Tarragona. També han tingut el Glòria o el Filomena, a més de la pandèmia.

—El canvi climàtic és conseqüència de l'acció humana i del capitalisme. Quan parlem del Glòria hem de posar èmfasi en el Delta. El canvi climàtic fa que augmenti el nivell del mar, i a més falten sediments, segrestats en diferents embassaments. La primera onada de la pandèmia era previsible mirant Àsia i Itàlia. Es va demostrar que no tenim sobirania productiva ni voluntat política per posar sota control públic tot el teixit industrial de l'Estat espanyol. L'estiu i el Nadal tampoc es van gestionar bé.

—Ara, unes eleccions en plena tercera onada.

—Les fem el 14 de febrer per imposició de l'Estat espanyol, però la situació és a causa de la mala gestió de la pandèmia, també culpa de la Generalitat.

—Si governeu, com gestionarà la CUP la pandèmia?

—S'han d'aplicar les mesures aconsellades pels experts i alhora fer un pla de xoc per tal que les seves conseqüències no empobreixin encara més la classe treballadora. I si ve un nou confinament, que hi hagi acompanyament amb moratòries de lloguers i hipoteques. Afrontar millor aquesta pandèmia i les futures significa fer canvis estructurals en el model sanitari perquè sigui de titularitat, gestió i aprovisionament públics. Ara ha passat el contrari. Quan no hi havia PCR, te'ls podies pagar a la privada.

—És viable aquesta conversió de forma immediata?

—No, és difícil. Com a mínim, en aquelles concessions que s'acabin, en comptes de crear nous entramats empresarials, que les passi a gestionar l'Institut Català de la Salut, com l'hospital Pius de Valls o el Sant Joan de Reus. Si no avancem cap aquest model públic, el classisme a la sanitat anirà a més.

—Teniu tres eixos principals: econòmic, social i independentista. Algun és prioritari?

—Han d'anar en paral·lel. Necessitem desplegar ja un pla de xoc amb una renda bàsica universal, aturant desnonaments, assegurant llocs de treball i prestant ajudes. Hem de tenir sectors estratègics públics, com la banca, el farmacèutic, el sanitari o l'educatiu. L'independentisme ha de liderar el pla de xoc i els canvis estructurals, però no són possibles dins el règim del 78. La manera més efectiva és la independència. Això és el que et permet sumar més gent al projecte, i no regalar 17 milions a Ferrovial o 120 milions a CaixaBank pels terrenys del BCN World.

—Aconseguir aquesta renda bàsica universal no seria fàcil.

—Necessitem una reforma fiscal per tal que sigui viable.

—Busqueu un nou referèndum. Què ha canviat del 2017?

—Llavors el vam posar sobre la taula nosaltres i vam aprovar uns pressupostos a canvi. Quan la CUP hi és, passen coses. Un referèndum el 2025 ha de ser el resultat d'haver desplegat un nou cicle de mobilitzacions i de confrontació amb l'Estat, que faci inevitable no només el referèndum, sinó fer efectiu el resultat.

—Malgrat les ofertes, no heu entrat ni a la Generalitat, ni a l'Ajuntament de Tarragona. Esteu més còmodes a l'oposició?

—És qüestió de coherència. A Tarragona vam prendre la iniciativa i vam liquidar les negociacions perquè Esquerra i En Comú Podem no tenien un interès real. Si ens ajuda més desplegar el programa des de l'oposició, ho fem des d'allà. Ara, si hi ha una entesa possible, no tenim por d'assumir responsabilitats, però hi ha d'haver claredat.

—Les enquestes us situen al nivell del 2015.

—S'han d'agafar amb pinces. Les eleccions del 2017 van ser molt particulars per l'altíssima participació, i amb una de més baixa segurament hauríem tret diputat a Tarragona. A més, veníem de l'1 d'octubre, amb el factor emocional dels presos polítics. Ara ens enfrontem a l'amenaça d'una abstenció molt elevada, i això seria un problema per la salut democràtica. Tenim opcions de millorar substancialment els resultats i poder recuperar la representació a Tarragona.

—Aleshores ara us beneficiaria una baixa participació?

—Potser sí, però aquest tipus de qüestions deixen un sentiment agredolç, perquè volem que la gent participi massivament.

—Què aportarà per Tarragona a la CUP i al Parlament?

—La gent del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre és conscient de la necessitat d'acabar amb el model del desarrollismo franquista. Hem de passar a ser un punt prioritari de l'agenda política del país. El Baix Penedès és la comarca amb més atur de Catalunya. Hem de plantejar un nou model de desenvolupament econòmic en consonància amb l'emergència climàtica i la crisi econòmica, i revertir així el desequilibri territorial.

—Fa uns dies no va comparèixer als jutjats, enfrontant-se així a una possible detenció a les portes de les eleccions.

—L'objectiu és visibilitzar el caràcter polític de la repressió i la criminalització sistemàtica de la CUP per part de la justícia espanyola. Ja ho vaig fer servir en les causes del 3 d'octubre i el 8 de novembre, i es van arxivar.

—El paper del Govern com a acusació en les causes independentistes és una línia vermella a l'hora de pactar. Quantes línies vermelles té la CUP?

—S'ha de garantir que el nou Govern no continuï sent una crossa de l'autonomisme. La CUP no entrarà en un govern per gestionar molles ni per aplicar les mesures neoliberals imposades des d'Europa.

—Amb qui us sentiríeu més còmodes pactant, doncs?

—Amb qui puguem desplegar amb major efectivitat el programa independentista i social.

—La possible entrada de Vox potenciarà els vostres valors?

—L'esquerra independentista és el bastió contra l'avanç de l'extrema dreta i el feixisme. No ens arronsarem ni un pam, continuarem plantejant amb més fermesa que mai les tres potes del nostre ideari: feminisme, socialisme i independència.