«És amb molts Carles Castillo que aconseguirem la independència»

—ERC qüestiona la Justícia per no ajornar el 14-F, però les eleccions les va convocar el govern. Com s'explica?

—El govern va convocar eleccions per una situació provocada, precisament, per la Justícia, amb la destitució del president Torra, i es va fer de manera automàtica i no per decisió del govern. Després, els grups al Parlament vam considerar que, veient la situació epidemiològica, s'havien d'ajornar al 30 de maig. Al final, la Justícia ha decidit que el 14-F, doncs el 14 votarem.

—Té por d'una abstenció alta?

—És una por que tenim tots els partits, no tan sols ERC. El dret a votació és fonamental i és clar que la situació ara no convida. Hi ha persones enfadades i hi empatitzo, però vull fer un missatge sobre la importància de votar. El 14-F ens juguem el futur del país i el de les nostres comarques. Si no hi van el 14, el 15 molts se'n penediran.

—Justament ERC ha liderat la gestió de la pandèmia a Catalunya i ha rebut crítiques. Sembla que ningú està content. Quin és el balanç?

—ERC ha estat al costat de la gent i ha pres les decisions en un moment molt difícil a Catalunya, a Espanya i al món. Ha arribat un virus que desconeixíem i s'han pres decisions que, en alguns casos, s'han hagut d'anar reconduint perquè no existia la recepta màgica. Però ERC hi ha sigut, ha donat la cara i s'ha equivocat perquè qui no pren decisions no s'equivoca. Seguim gestionant la pandèmia, però també la reconstrucció del país.

—Durant la darrera etapa, s'ha transmès una imatge de govern molt dividit, cosa que ha incidit en l'abordatge de la covid. Quina és la responsabilitat que hi té ERC?

—Com en tota relació de parella, quan dos es barallen, la responsabilitat és compartida i segurament sigui part del que busca la repressió de l'Estat: divisió, falta de comunicació entre els socis de viatge i un clima preelectoral que ja es va generar el 21 de desembre de 2017 i que no afavoreix l'entesa. Els socis han de fer una reflexió. I no crec que hagi influït en la gestió de la pandèmia sinó en la comunicació. Una cosa és decidir aplicar restriccions a restaurants, que són mesures dures perquè hi ha gent que pateix, i una altra és sortir a dir que tu no les aplicaries.

—Quins projectes té ERC per a Tarragona?

—En clau Camp de Tarragona hi ha sis grans eixos. El primer és la plataforma de l'hidrogen verd, la transformació de la indústria química i la reconversió de la indústria nuclear a les comarques. La UE marca que al 2050 les empreses han de tenir la neutralitat climàtica i les indústries s'han de reconvertir ja. D'altra banda, hi ha el que té a veure amb el despoblament rural: l'impuls de les escoles rurals és una de les accions, com ho són la promoció de l'habitatge social, la fibra òptica, la digitalització.

—I en turisme?

—Una altra branca important té a veure amb el turisme de valor afegit. La pandèmia ens ha mostrat com el mercat internacional es quedava aturat i entenem que és bon moment per replantejar el model i incentivar el turisme de proximitat.

—Quins altres eixos principals té el programa?

—Hi ha l'eix de les cures. Cal replantejar tot el que té a veure amb les cures en la salut i l'àmbit dels serveis socials, treballar perquè les persones envellim al costat de casa, que no s'institucionalitzi el final de la vida de tots. I l'eix de l'habitatge: no té cap sentit que hi hagi tants pisos buits i tantes persones sense poder accedir a un habitatge. El darrer és la visió metropolitana en tot, perquè el Camp és la segona àrea metropolitana de Catalunya i hem d'exercir com a tal, també en el disseny d'infraestructures.

—S'apunta a l'Estat per la manca d'inversió, però altres veus consideren que Barcelona també menysté el territori. Què en pensa?

—Hem de ser crítics amb totes les institucions, però vull fer una diferenciació en les infraestructures que ens han restat possibilitats. No és per mania a l'Estat, però és la seva responsabilitat. L'Estat sempre recorda les competències de Catalunya i ell les té, per exemple, en el Corredor del Mediterrani, que va tard i s'ha de planificar des de ja tot el que té a veure amb les mercaderies per l'interior. L'A-27 és important, però està a punt d'enllestir-se el túnel i allà es queda. Demanem que l'Estat vagi més enllà, també en les xarxes tancades. Allà on té competències, no aposta per Tarragona.

—Ha passat un any d'Iqoxe i la ciutadania lamenta que no s'ha fet res, ni han arribat els sensors promesos.

—Fer-se, s'han fet coses que segurament no s'han explicat. S'ha reformulat el Plaseqta i hi ha coses que han canviat: si es tornés a produir un accident així, sonarien les alarmes. Al Parlament, totes les formacions vam concloure que falta molta comunicació. En els sensors, sí que faria una crida al govern de la Generalitat a acabar la feina i, si es pot fer avui, millor que demà.

—Fins a quin punt el feminisme té un paper central als plans d'ERC?

—És tan fonamental que una de les propostes és crear una conselleria d'Igualtat i Feminismes. L'any passat, a Catalunya van ser assassinades 14 dones a mans de les parelles o exparelles. La bretxa salarial se situa a Catalunya en un 23,6% i el Fòrum Econòmic Mundial diu que la igualtat serà al 2091. Coses bàsiques com la investigació mèdica s'han pensat en clau masculina.

—En el Procés, han comès errors? Ara parlen d'eixamplar la base.

—Sí, ERC i tots. Marcar-nos una data no va ser encertat. Ni subestimar l'adversari polític, no tenir empatia per explicar que el nostre no era un moviment a la contra, i no entendre que el país va a dues velocitats. Qui es pensi que la independència l'aconseguirem amb els vots només de Tarragona centre o la part alta, no ho ha entès. Cal convèncer a Torreforta, a La Floresta, Campclar, Bonavista.

—S'ha renunciat a la via unilateral?

—La renúncia no existeix, seria el darrer cartutx, no es renuncia. Però volem un referèndum pactat. Això només ho arreglarem parlant.La independència és un objectiu real i volem que sigui realista. Dir que som independentistes, i dir-ho molt fort, no ens aproparà més a l'objectiu. El que ens hi aproparà és ser més, i per això hem d'arribar a qui no vam arribar l'1-O.

—L'entrada de Carles Castillo ha portat soroll. S'ha entès bé el moviment?

—El soroll ha vingut d'aquells als quals els interessa que hi hagi soroll. La incorporació del Carles forma part de l'estratègia d'ERC els últims anys i és perfectament coherent amb el que defensem: obrir les portes a aquella gent del socialisme català que ha deixat de tenir-hi fe. És amb molts Carles Castillo que aconseguirem la independència, no demanant el carnet d'independentista.

—Què veu més factible a nivell de pactes: una altra coalició independentista o un acord amb PSC i Comuns?

—Amb el PSC, no pactarem. Ho hem dit per activa i per passiva. També és evident que un govern a dos no ha funcionat, i la nostra proposta és que sigui un govern de front ampli, independentista i d'esquerres. Volem seguir amb Junts però ens agradaria que entressin la CUP i els Comuns.