«Podem ser un factor decisiu per centrar el país i posar seny a la política»

—Fa un parell d'anys que va deixar la política municipal. S'imaginava aleshores fer el pas a l'autonòmica?

—Jo vaig plegar per molts motius, un d'ells és que havia tancat una etapa municipal molt intensa que vaig estar molt content de fer-la, però també vaig acabar molt cansat. No veia en què podia ajudar en la política nacional, que estava molt bloquejada. Ara, que ja he descansat, s'ha obert aquesta oportunitat i crec que si el PDeCAT fa un bon resultat, podem ajudar a desbloquejar la política catalana i a construir-la en positiu.

—Com preveu que sigui aquest pas de l'Ajuntament a la Generalitat?

—És diferent, però nosaltres intentarem que no ho sigui molt. Una de les coses que nosaltres intentarem és portar la mirada de la política municipal, estar molt a prop de les coses, de la gent, al Parlament i ser una corretja de transmissió de la regió al Parlament.

—Per què va escollir el PDeCAT i no Junts?

—Justament perquè el PDeCAT vol trencar el bloqueig. La política catalana s'ha mogut cap a l'extrem i la polarització ens ha fet mal com a país. La nostra capacitat de construir consensos i solucions compartides ara és nul·la i Junts aposta per aquest extrem i el PDeCAT, des de l'independentisme, el que vol és una altra cosa. Volem recuperar una idea de centralitat política i consensos compartits. Només arribarem a la independència si el país funciona bé i si som capaços de teixir majories molt àmplies.

—Creu que afectarà aquesta separació?

—En política, anar units sempre suma, però la gràcia d'anar units és que vagis sota un mateix projecte. Per nosaltres ara renunciar als nostres valors no tenia cap sentit i no es podia justificar per cap resultat electoral. Conscients que potser farem un resultat electoral més humil, ens val la pena fer-ho si és per defensar el programa en el qual creiem.

—Quins resultats esperen treure?

—El nostre objectiu és fer grup parlamentari. Arribar al Parlament amb un mínim de sis diputats i a partir d'aquí, si les coses van bé, fer-ne vuit o deu. És un bon resultat perquè ens pot donar molt de joc, ja que la nostra mirada és que en el pròxim Parlament no hi haurà ningú que tingui massa més enllà de 25-30 diputats i caldrà fer coalicions àmplies de govern i, amb pocs diputats, podem ser un factor decisiu per centrar el país, per posar seny a la política catalana. Durant uns anys volem dedicar-nos a reconstruir l'acció de govern de la Generalitat i que el país torni a funcionar.

—Amb qui us agradaria pactar?

—Venim d'uns anys molt complicats, les ferides de l'1-O encara estan molt tendres i, per tant, el que té més sentit és que col·laborem en un govern sobiranista. Però, si ho fem, serà marcant molt aquests límits al voltant del bon govern i, alhora, que sigui un govern sobiranista obert a pactar, per exemple, amb socialistes i comuns a l'hora de construir consensos de grans polítiques. Per tant, si apostem per un govern sobiranista, serà segur obert i amable.

—Creieu en un gran pacte independentista postelectoral?

—Nosaltres creiem que l'independentisme ha de corregir el rumb. Si l'independentisme vol ser majoritari de veritat i tornar a ser aquella força amb empenta, amb capacitat d'atracció de gent d'arreu del país, necessitem fer aquest canvi de rumb. Nosaltres volem ser la força que provoqui que l'independentisme faci aquest canvi de rumb. Però el lloc en el qual ens situem nosaltres és en l'independentisme i, per tant, les nostres aliances sempre seran dintre d'aquest camp.

—La independència segueix sent l'objectiu principal?

—La independència mai no ha sigut l'objectiu principal. L'objectiu és tenir un país que funciona, potent, que té veu al món i és per això que volem la independència. Continuem pensant que aquest és un molt bon instrument per tenir un país excel·lent, el que passa és que també creiem que per aconseguir-la hem de tenir un país del qual la gent se senti orgullosa i això, ara, no passa.

—Quin és el camí?

—És que el país funcioni en global, que siguem un projecte nacional del qual la gent se'n senti orgullosa, que sigui inclusiu, que és el que passava fa anys, i a partir d'aquí construir majories àmplies i tenir una certa paciència, assumir que la pressa no és el millor camí. Al llarg de la història, cada vegada que el catalanisme ha descarrilat ha estat per errors propis i no per encerts dels altres.

—Quins són els principals projectes per la demarcació?

—Per nosaltres hi ha algunes coses centrals. Una és una certa idea de regionalització, és a dir, que la gent de la demarcació ens governem a nosaltres mateixos, siguem governats amb la Generalitat i no per la Generalitat. Necessitem una inversió en transport públic molt més important que la que tenim, i això ho hem de fer nosaltres mateixos convertint l'autoritat del transport metropolità en allò que és a Barcelona el TMB. Un altre aspecte seria l'impuls als nostres grans sectors econòmics, la indústria química i el turisme. Per exemple, ens preocupa molt que Junts digui que no vol treballar amb empreses de l'Ibex-35 perquè a Tarragona la posició de Repsol és central i per transformar el nostre polígon químic hem de fer-ho amb Repsol. Per tant, transformar el turisme, a través de Hard Rock, per exemple, i transformar la nostra química comptant amb totes les empreses. Finalment, parlant del Delta, prioritzaria el compromís amb la seva protecció.

—Durant la campanya ha comparat Hard Rock amb Port Aventura. Serà igual o més potent?

—Crec que és molt potent i un complement perfecte a Port Aventura. El projecte de Hard Rock ha canviat molt en 10 anys i ara és més petit del que era i, per tant, està fet a la dimensió del Camp de Tarragona i els casinos ja no són l'oferta central. És un projecte que està molt centrat en el comerç, l'entreteniment i les convencions, encara que té casinos, però aquests ja no són l'oferta central. Ens pot ajudar a situar-nos al món com ho ha fet Port Aventura i a crear milers de llocs de treball. A 25 anys vista pot tenir el mateix valor de creació de riquesa que Port Aventura.

—Creu oportú que se celebrin les eleccions?

—Crec que el Govern no funciona i que necessitem eleccions com més aviat millor. Ens hauria agradat que, sabent des de fa mesos que hi hauria eleccions al febrer, el Govern s'hagués preparat millor i hagués pres mesures com vacunar gent de les meses o votar en més dies. Per això estàvem d'acord en endarrerir les eleccions quatre setmanes.

—Amb tot, creu que són segures?

—Sí, crec que és segur i molt important anar a votar. No ens podem permetre que hi hagi una abstenció alta, que surti un resultat estrany i l'hàgim de carregar a l'esquena quatre anys.

—Per què han de votar el PDeCAT?

—Quan parlem amb la gent de les comarques, la sensació que el país i la Generalitat no va és molt acusada. El diagnòstic que fem nosaltres, que això no va perquè la política s'ha desplaçat cap a l'extrem i la polarització no permet construir consensos, és molt generalitzat. Nosaltres anem aquests pròxims quatre anys a corregir això, a despolaritzar, a construir consensos i a tornar la política cap al centre.