Tapiol, el pintor que retratava ànimes

L'11 de gener de 1968, el diari La Vanguardia publicava en portada una notícia titulada El pintor Tapiol expone en Barcelona. El text s'acompanyava d'una fotografia on es veia el pintor tarragoní durant la inauguració de l'exposició, i s'hi detallava que hi havien assistit personalitats com el llavors alcalde de Barcelona Josep Ma de Porcioles.

Aquest mes de febrer s'escaurà el centenari del naixement de Joan Tapiol (Tarragona, 1921-Barcelona, 2015), artista fortament arrelat a la ciutat de Tarragona i conegut sobretot pels seus retrats i aquarel·les. «En els seus retrats va plasmar figures tan rellevants com el futbolista Kubala, el president de la Generalitat Josep Tarradellas, l'arquebisbe Pont i Gol, o alcaldes com Recasens. Fins i tot l'Ajuntament de Tarragona li va encarregar el retrat del llavors rei Joan Carles», explica Sylvia Tapiol, filla de l'artista. El pintor, que l'escriptor i eclesiàstic Miquel Melendres Rué va descriure com Manos pintando manos, era conegut tant per la perfecció dels seus retrats com per la seva capacitat de captar l'essència de les persones que tenia al davant. «Era una persona que treia l'ànima del retratat. Era com un fotògraf de l'ànima, penetrava a dins dels personatges», assegura la seva filla.

Joan Tapiol va estudiar a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va celebrar la seva primera exposició individual el 1945, any en què va obtenir la medalla Tapiró a Tarragona. Durant la seva vida professional va exposar en nombroses sales, arribant a fer fins i tot sortides fora del país: l'any 1953 mostraria les seves pintures a l'Hogar Americano i el Contry Club de Caracas. Tapiol va dominar la tècnica de l'oli i va treballar els bodegons, els paisatges, les marines o les flors, però el retrat va ser la seva gran passió.

«El pare era una persona seriosa, que no deia una paraula més enllà de l'altra. Però quan pintava es transformava en una ànima completament feliç: vivia, gaudia, volava», explica la Sylvia Tapiol. La filla el recorda com una persona «enamorada de la seva ciutat i dels seus paisatges, que vivia per veure una Catalunya lliure, encara que acabés pintant governadors civils i militars».

Tapiol va estar treballant fins ben avançada edat i només la mort de la seva estimada esposa, Josefa Úbeda, va fer que perdés les ganes de pintar. Ara, la seva obra es troba repartida entre els clients per als quals va treballar, però majoritàriament la conserva la família, la seva filla i els seus quatre nets. Una mostra de les seves pintures es pot contemplar a la pàgina web que va posar en marxa un dels seus nets (www.tapiol.cat). Tapiol també va fer donacions, com la del mural de Sant Pere Nolasc i la Verge de la Mercè a la Diputació de Tarragona.

Sylvia Tapiol explica que, de moment, la família no té previst celebrar cap acte de commemoració del centenari: «Tenint en compte com està tot, i que no ens podem desplaçar, no ens hem volgut bellugar», confirma.