Cap de llista de Ciutadans per Tarragona a les eleccions autonòmiques
«Estem convençuts que renovarem la confiança que ja vam tenir dels catalans»
Qualifica de «manca de compromís» la marxa d'Orts i Calderón, de «nefasta» la gestió de la pandèmia de Sánchez i proposa equilibrar salut i economia
—Quin resultat esperen de Cs en aquestes eleccions?
—Veiem les enquestes com a fotografies del moment, però que potser no són tan exactes com es volen vendre. Estem forts i convençuts que podem renovar la confiança que ja vam tenir dels ciutadans de Catalunya i de Tarragona, i treballem amb idea de tornar a guanyar.
—Cs va guanyar eleccions del 2017, però des de llavors ha anat perdent força.
—Sembla que siguem l'etern malalt, a ulls d'altres. La realitat és molt diferent. Som un partit fort, som un partit que acabem de renovar els òrgans de la formació i estem en plena forma. Hem estat el partit que més iniciatives ha dut al Parlament durant aquesta legislatura. Hem fet pactes amb PSC, tot i que a vegades ens ha tancat la porta, buscant sinergies amb Podemos i amb Esquerra en lloc d'amb Ciutadans, però estem molt contents de la feina feta i estem convençuts, en aquest sentit, que renovarem la confiança dels ciutadans de Catalunya. Hi ha barris de Tarragona en què una de cada dues persones ens va votar.
—Amb qui estaria disposat a pactar el seu partit en cas de poder evitar un govern independentista?
—Tenim molt clar que cal un canvi de govern. El que volem és que aquest govern no pensi en una part dels catalans, sinó en tots. Hem estat molts anys perdent en convivència, en salut, en educació i en economia, hem perdut tots. Inclús els independentistes, perquè els han estat enredant. Per tant volem tenir un govern fort i unit i l'opció no és un tripartit i, per tant, el que cal és un govern liderat per Ciutadans. A partir d'aquí, com hem demostrat arreu, som un partit de centre, un partit liberal, que estem acostumats a tancar acords. Ho hem fet amb Sánchez i sabem qui és, sabem que el PSC vol repetir l'acord que té al Congrés amb ERC i Bildu avalats per Podemos, però això no és el que volem per Catalunya. Cal un govern que recuperi el prestigi i l'impuls econòmic de Catalunya, així com les institucions catalanes tan malmeses per aquest procés.
—Llavors descarta un possible pacte amb el PSC?
—No descartem res, el que volem és liderar aquest nou govern. Tenim molt clar que si el PSC té opció d'escollir, com ja va fer les últimes eleccions el 2017, quan va dir que no faria de cap manera presidenta de la Generalitat a Inés Arrimadas, es tornarà a equivocar i pactarà amb ERC i Podemos.
—S'acosta doncs a un possible pacte amb la dreta o l'extrema dreta?
—En absolut. Primer hem de tenir present que a les eleccions arribarem tots amb el marcador a zero. No sabem quin serà el resultat. Les diferències en aquests marcaran els possibles pactes. Nosaltres hem demostrat que som un partit centrat i moderat. Hem demostrat que som un partit fiable i que fugim de populismes, per tant, està ben clar. Farem pactes en funció dels resultats, però amb qui es pugui pactar. Podria haver-hi un pacte de centre-dreta, o centre-esquerra-dreta o només de centre, que crec que seria l'ideal. L'extrema dreta, en el cas de Vox, que no sabrem si entrarà, no els coneixem i han integrat l'antiga Plataforma per Catalunya, que sí que els coneixem, un partit no només d'extrema dreta, sinó que a més supremacista i xenòfob i, per tant, hi haurien serioses dificultats de tancar cap acord.
—Lorena Roldán havia de ser candidata, però es va posar a Carlos Carrizosa. Per què? Va motivar això la marxa de Roldán?
—En el seu dia la mateixa Roldán va dir que feia un pas al costat perquè Carlos Carrizosa fos el candidat a la presidència, perquè era la persona amb millors condicions per agrupar sinergies amb el PSC i el PP. En lloc d'això, ens hem trobat que aquests partits estan molt més preocupats de debilitar la força de Ciutadans, que segueix sent moltíssima, per mirar de guanyar ells amb força. Roldán ha pres decisió i els motius s'han de preguntar a ella.
—Surt guanyant el PP amb Roldán?
—La pregunta és si Roldán surt guanyant o no.
—Rubén Viñuales, qui era líder del partit a la ciutat, també va marxar i al PSC. Creu que aquests dos fitxatges són per debilitar la seva formació?
—Crec que d'una banda hi pot haver aquest interès, que és legítim, i en el cas del senyor Viñuales, no era el líder, era el portaveu municipal. És una persona que sempre ha tingut la confiança del partit, fins al minut abans de marxar. Ho va fer per decisió pròpia i a mi no em va trucar ni m'ha explicat res, però estem parlant de Ciutadans, que va néixer l'any 2005 i l'essència inicial segueix intacta. Sempre ha estat un projecte col·lectiu amb gent molt diversa però amb unes idees clares respecte a la necessitat d'enfortir la societat i de treballar pel conjunt dels ciutadans. A partir d'aquí, la possibilitat de tenir projectes personals sempre hi és.
—Dos regidors de Cs a l'Ajuntament s'han donat de baixa, com ho valoreu?
—Ciutadans és un projecte col·lectiu. Que marxin en plena campanya electoral deixa clar la manca de compromís amb aquest projecte col·lectiu. Que ho facin sense retornar l'acta i, per tant, sense respectar el que van signar en la carta ètica i financera quan van ser nomenats candidats és un indicador del fet que no havien assumit un compromís ferm ni amb el projecte ni amb els tarragonins que els van votar. Ningú pot obligar-los a quedar-se i seguir donant suport el projecte de Ciutadans per a la ciutat de Tarragona, però haurien de deixar l'acta.
—Què faria Ciutadans per Tarragona en cas d'arribar al Palau de la Generalitat?
—Tenir-la present. Tarragona sempre ha estat a la cua d'inversions i tenim, malauradament, comarques a la cua en situació econòmica i d'ocupació. I no només això. Vaig estar a les Terres de l'Ebre i vaig veure l'estat de deixadesa en què la Generalitat té aquest parc natural, que no l'està defensant ni invertint. Té un pressupost de 6 milions d'euros, amb els quals es podria fer una actuació d'emergència per començar a omplir la platja de la zona de l'Illa de Buda que se l'ha menjat el mar després del Glòria i el Filomena, entre altres temporals. Estem en una situació crítica i no hi ha inversions, no hi ha voluntat política de treballar en el territori.
—Quines són doncs les seves propostes pel territori?
—Parlem d'infraestructures. El corredor del Mediterrani ha estat sempre l'arma llancívola que ha tingut el separatisme per apuntar cap a Madrid. Però molta de la culpa del retard d'aquesta infraestructura la trobem aquí. Per la manca d'interès de la Generalitat i la manca de capacitat política. El que s'ha de fer és treballar, amb visió estratègica, i deixar de banda la servilitat que s'ha tingut respecte als poders locals, que a vegades han retardat aquests projectes.
—Com creu que s'ha gestionat la pandèmia a Catalunya i a Espanya?
—La gestió de la Generalitat de Catalunya no ha estat bona i la del govern d'Espanya ha estat més nefasta, ja que té l'agreujant que qui té la responsabilitat real respecte el que representa un estat d'alarma és el govern d'Espanya. I el que ha fet aquest és signar un decret i córrer a amagar-se darrere les comunitats autònomes i dir que «ja us ho fareu». I al pas que anem, potser tindrem la gent vacunada a finals de 2023.
—Molta gent ja diu que, si no es mor de covid-19, es mor de gana.
—El més important és la salut, està clar, però sí que hem de tenir la capacitat d'ordenar les activitats econòmiques per aconseguir que aquestes no tinguin una incidència sobre la salut. Proposem un pla que tingui prou flexibilitat per a ser capaços de graduar fins a quin punt es pot obrir la porta perquè hi hagi un mínim d'activitat que permeti la pervivència de negocis com l'hostaleria, entre molts altres sectors afectats.