«La Banda Juvenil va contribuir que em decantés cap al món de la música»

Aleix Vaqué (Tarragona, 1991) va estudiar al Conservatori de Tarragona. Més tard a l'Escola Superior de Música de Catalunya, on va realitzar el grau superior amb el flautista Vicens Prats. Ha tocat amb orquestres com la Real Filharmonia de Galicia, la Staatsorchester Stuttgart o l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i ha treballat amb reconeguts directors com Antoni Ros-Marbà, Pablo Gonzàlez, Paul Daniel o Günter Herbig.

—Com va ser la decisió d'assumir la direcció de la Banda Juvenil?

—Fa dos anys que estic de nou a Tarragona, després de molt de temps, i vaig saber que buscaven un nou director. Jo n'havia estat membre quan tenia dotze anys, i em va fer il·lusió. A més, em venia molt de gust, així que vaig dir-me: Per què no?

—Quins objectius s'ha marcat?

—Quan vaig començar, a l'octubre, els objectius eren uns, però han anat canviant a causa de la situació. En condicions normals, hauríem d'haver fet dos o tres concerts, però no n'hem fet cap, perquè al novembre ens van tancar. Ara estem treballant en un concert que esperem poder oferir al mes de juny, i en un concert-espectacle que hem plantejat com una mena de roda d'instruments, però amb un format teatralitzat. Era el millor plantejament per treballar online. Més endavant, quan ens ho permetin, ens trobarem tots i ho treballarem de manera més conjunta.

—Per a un conjunt formatiu com la Banda Juvenil la presencialitat i la possibilitat d'oferir concerts en viu deu ser importantíssima.

—Sí, molt. No és el mateix un adult, que pot estar un mes o dos sense anar a assajar, però treballant online, que un músic més jove, que és més fàcil que pugui perdre les ganes i la il·lusió. A més, també es perd el factor social, estar al local d'assaig amb els amics i companys.

—A vostè personalment què li va aportar, en el seu moment, la Banda Juvenil?

—Jo estudiava al Conservatori però tenia companys que hi anaven i sempre m'explicaven que s'ho passaven molt bé. Quan hi vaig anar el director era el Jordi Masip i de seguida em va agradar. Hi havia molt bon ambient, fèiem activitats no només musicals, sinó també de lleure, i hi trobava aquesta part social, que al Conservatori no hi és. Penso que aquest ambient va ser un dels motius que em va fer decantar cap a la música.

—A la Banda Juvenil els músics estan en una edat clau a l'hora de decidir la seva aposta per la música.

—Exactament, ara som 24 músics amb edats entre els 12 i els 23 anys. Els més petits encara no ho tenen clar, però hi ha nois de 15 o 16 que ja comencen a pensar-ho seriosament.

—Vostè també té una extensa trajectòria com a músic professional. Com està sent aquest any?

—Enguany m'estic dedicant al 100% a la docència. Altres anys ho combinava amb la interpretació, però amb la pandèmia hi ha moltes cancel·lacions i canvis de dates que fan difícil dur a terme els projectes. Estic fent una substitució de professor de flauta al Conservatori de Lleida, treballo a una escola de música de Reus i amb la Banda Juvenil.

—Com veu el futur a mig termini?

—El més important que tinc és el treball amb la Banda Juvenil, és un projecte que em feia molta il·lusió i que s'ha vist estroncat per la pandèmia. Així que, de cara a la temporada que ve, voldria reprendre tot el que tenia al cap per poder aportar el meu gra de sorra a la banda. Després, òbviament, també m'agradaria retornar a la meva activitat orquestral.

—Què creu que pot aportar, a la Banda Juvenil, fruit de la seva experiència com a músic professional?

—Penso en l'efecte mirall, que es puguin veure emmirallats i pensar que, si segueixen treballant, es poden acabar dedicant a la música i fer-ne la seva vida.