L'Ajuntament de Tarragona vol guanyar espai de sorra a la platja Llarga per ampliar les dunes

L'Ajuntament de Tarragona vol protegir la platja Llarga dels efectes que el canvi climàtic ja ha començat a provocar en aquest espai natural. Els darrers temporals Gloria i Filomena han deixat al descobert les mancances en la planificació i gestió de l'entorn, que s'han manifestat en una reducció de l'amplada de la platja i en importants danys materials. La idea és recuperar-la tal com era als anys 90, abans que s'hi fessin construccions a peu de sorra.

Per això un estudi encarregat pel consistori proposa recular per donar més espai a la platja i alhora protegir-la de forma natural amb un sistema de dunes. Les actuacions s'han previst a curt, mitjà i llarg termini i algunes s'hauran de consensuar amb Costes de l'Estat i privats.

L'estudi elaborat per Xisco Roig, doctor en geografia i en geologia, es titula 'Diagnosi i redacció d'un pla de gestió, planificació i recuperació del sistema de platja, accessos i entorns de la platja Llarga de Tarragona'. El document analitza els efectes del canvi climàtic, fa una diagnosi de l'evolució i de l'estat actual i proposa accions específiques per al manteniment, recuperació i rehabilitació del sistema de la platja Llarga. Roig ha remarcat que els temporals van afectar més les zones amb construccions que no pas als sistemes dunars de la platja. Amb tot, la Llarga presenta una «regressió contínua» des de fa més de 20 anys.

La zona que més l'ha patida és la del càmping Las Palmeras, que en els darrers anys progressivament ha anat ocupant el front dunar i ha acabat ubicant part de les seves instal·lacions a tocar de la sorra. Amb el Gloria, alguns bungalows es van descalçar del terra perquè en retrocedir el mar es va endur sorra. El conseller de Territori de l'Ajuntament de Tarragona, Xavier Puig, ha recordat que els propietaris del càmping van fer unes actuacions «d'autoprotecció» d'acord amb el departament de Costes de l'Estat, com ara posar sacs de sorra i rocs a l'entrada de l'establiment. Unes accions amb les quals el consistori «discrepava» i que, segons Puig, són inadequades.

Cal tirar enrere

Per aquest espai concret l'estudi de Roig proposa un retranqueig de l'espai públic de concessió que ocupa l'establiment turístic des dels anys 90. «Cal tornar enrere i renaturalitzar», ha dit. Aquesta ocupació va fer «perdre resistència al sistema dunar, i que amb els anys ha anat desapareixent», ha apuntat el geògraf. En canvi, en la zona d'habitatges de la platja Llarga l'afectació dels temporals no ha estat ni de bon tros tan important perquè es troben darrere d'un petit sistema dunar amb vegetació que s'ha conservat i que fa de barrera protectora.

Amb tot, Puig ha remarcat que la voluntat és crear una primera línia dunar a tota la platja Llarga o, almenys, allà on sigui possible. De fet, els dos extrems pràcticament ja han perdut tota la sorra i quan hi ha un petit episodi de vent i onades ja queden totalment coberts d'aigua.

També ha posat de manifest que amb els canvis «no han d'entrar en contradicció els interessos econòmics» i la conservació de la platja i ha defensat que les propostes s'han de consensuar amb totes les parts: els propietaris privats i Costes de l'Estat. De fet ha dit que ja han mantingut converses amb responsables dels dos càmpings que hi ha i que la sintonia ha estat bona.

Una de les primeres accions que vol fer el consistori és reordenar les places d'aparcament que hi ha a tocar de la sorra per augmentar la protecció de les dunes. Un canvi que per Puig no ha de suposar una reducció del nombre de places d'aparcament i que s'hauria d'implementar de cara a l'estiu.