Fonoll: «Si Déu em vol prendre, que ho faci, però prefereixo quedar-me més»

Emília Fonoll és la monja més veterana de la comunitat del Sagrat Cor de Tarragona. Nascuda a tocar del Monestir de Poblet el 18 de febrer de 1921, avui es converteix en una àvia centenària. Malgrat una vida plena d'obstacles i ensurts –acaba de superar el coronavirus–, Fonoll arriba als 100 anys amb la clarividència intacta i avisa: «Tinc molta força!». A diferència de moltes de les seves companyes, la monja pobletana gaudeix de força independència i ha trobat en un caminador el seu millor aliat.

Un brot de covid-19 va afectar la comunitat de monges del Sagrat Cor el passat gener. Algunes monges no van poder superar la malaltia, però la més veterana de totes va vèncer el coronavirus per tal de plantar-se a les portes dels 100 anys. «No vaig tenir por, però sí angoixa», comenta Emília Fonoll, que confessa que ho va passar malament quan va estar «aïllada en una habitació que no era la meva, sense poder parlar amb ningú ni poder caminar pel passadís». Fonoll tan sols va patir símptomes lleus, ja que només va estar «molt aixafada». Com a bon regal de centenari, les monges del Sagrat Cor van rebre dilluns la primera dosi de la vacuna contra la covid-19.

«Tu saps què són 100 anys? Jo tampoc ho sé», ironitza Emília Fonoll. La monja nascuda a Poblet confessa sentir-se «molt afortunada de poder fer el centenari, que són molts anys», però matisa que «els fa més il·lusió a la resta de monges que no pas a mi, jo em deixo portar». La comunitat, que li va regalar una brusa, una faldilla i una jaqueta, avui està de celebració. Amb l'absència obligada de visites familiars, les monges del Sagrat Cor s'han esforçat a regalar a Fonoll una festa d'aniversari com cal.

72 anys de monja

Després de passar la infància a Poblet, tota la família es va traslladar a Tarragona per motius laborals. Els Fonoll eren cinc germans, dels quals ja només en sobreviuen dues. Curiosament, les més grans i totes dues dones: l'Emília, la primogènita, i la Carme, que també va ser monja. Dos dels altres germans, en Josep Maria i en Lluís van arribar a la vellesa, mentre que el més petit de tots, en Quico, va morir molt jove. Francesc Fonoll era una gran promesa del futbol espanyol, cridat a ser el nou Zamora –tal i com el van batejar els mitjans–, però va morir als 18 anys arran d'un cop al ronyó el dia que debutava com a porter titular del Nàstic, el 1953.

Després de viure uns quants anys a Tarragona, la vocació va picar a la porta d'Emília Fonoll: «Tenia 28 anys quan em vaig fer monja, ja era molt gran». Va anar a Vic a fer el noviciat, i ja es va quedar allà. A la capital d'Osona hi va estar 38 anys, on Fonoll confessa que hi va ser «molt feliç». A Vic, la monja pobletana va exercir de mestra, i va ser la professora de Literatura d'una menuda Pilarín Bayés, de qui explica que la passió per la il·lustració ja li va aparèixer de ben petita: «Escoltava a classe, però mentrestant ella anava dibuixant».

Després de passar més d'un terç de vida a Vic, Fonoll va fer les maletes per tornar a casa. «Als 56 anys vaig tornar cap a Tarragona», explica la monja, «ja que la meva mare estava en una residència a Valls i no volia que estigués tan sola, pel que si estava a prop la podia anar a veure sovint». D'aquesta manera, el 1977 va tornar a la ciutat i, des d'aleshores, ha format part de la comunitat del Sagrat Cor durant gairebé mig segle de vida.

Superant obstacles

Haver arribat als 100 anys és tota una recompensa per Emília Fonoll, que les ha vist de tots colors. A banda del recentment superat coronavirus, ha patit diversos ensurts al llarg de la seva vida. El més greu es va produir arran d'un accident de cotxe. Anant de Vic a Valls amb la seva germana Carme, qui conduïa, «vam agafar una sortida cap a Lleida, però un camió que venia per darrere va topar amb nosaltres a l'hora d'avançar-nos». Tot i que el vehicle va fer un grapat de voltes de campana, les dues germanes van sobreviure. «Me'n recordo perfectament, va ser un accident molt gros», rememora Fonoll, que després va estar ingressada i sedada un mes a la unitat de cures intensives a Tarragona.

Emília Fonoll es converteix avui en centenària havent superat encara més obstacles. Fa poc va perdre la vista de l'ull dret, ha de fer servir una mascareta d'oxigen una estona abans de dormir i, els darrers anys, s'ha sotmès a una operació d'esquena i a una d'esòfag per tractar un càncer que finalment no ho era. A tot això cal sumar-hi la guerra civil. «I tant si me'n recordo!», exclama Fonoll. Encara a Poblet, tenia 15 anys i assegura que va aprendre «a disparar o a pujar a cavall». Fins i tot va fer de secretària per l'exèrcit republicà, i així va aprendre a escriure a màquina. Ha passat temps des de llavors. «Per fer-ne 100, suposo que Déu m'ha estimat molt», però Emília Fonoll avisa: «Si em vol prendre, que ho faci, però prefereixo quedar-me una mica més».