L'interès per la docència puja els últims anys i creix el nombre de places

L'interès per la docència ha pujat els darrers anys a Tarragona. El nombre de joves interessats a esdevenir mestres o professors ha crescut per diversos motius, tan diversos com la recuperació de prestigi gràcies a les proves d'aptitud, la voluntat de transformar la societat, una sortida laboral derivada d'altres estudis o, més recentment, l'augment de l'oferta de places arran de la crisi sanitària. Sigui com sigui, la demanda per les places als graus i als màsters impartits per la URV supera amb escreix l'oferta, amb unes xifres que cada curs van més a l'alça.

L'interès per exercir com a docent ha anat creixent durant els darrers anys. Les particularitats, però, han estat diferents segons es tracti d'educació infantil, primària, secundària o batxillerat. Per aquest curs 2020-21, les matriculacions als diversos graus d'educació de la Universitat Rovira i Virgili es van incrementar en un 9,6% respecte a l'any anterior. El centre tarragoní oferta el grau d'Educació Infantil, el d'Educació Primària i una doble titulació de les dues, a més dels graus d'Educació Social i el de Pedagogia, i en tots ells no només es van omplir les places, sinó que es va ampliar el nombre d'alumnes admesos, segons Joan Foguet: «Sempre deixem un marge amb les places, no tanquem la porta». El responsable d'Educació Infantil i de Primària assegurava que si a priori els dos graus comptaven amb 80 places cadascuna, «enguany s'hi van acabar matriculant 84 a Infantil i 91 a Primària, pel que la tendència és alta».

Els motius per explicar l'augment de la demanda són diversos. Per Foguet, la Prova d'Aptitud Personal (PAP), introduïda el 2017, «ha ajudat a donar prestigi de nou a la docència». La prova, que es fa abans de la Selectivitat, ajuda a destriar quines persones compleixen amb els requisits per estudiar els graus educatius. El coordinador del Consell Interuniversitari de Catalunya de la PAP, el tarragoní Josep Maria Cornadó detallava que «per fer de mestre no és suficient tenir ganes, sinó que s'han de tenir competències necessàries». Cornadó explicava que la PAP ha acabat sent «un atractiu pels estudiants, ja que gairebé tothom que la supera acabarà exercint».

En la darrera Prova d'Aptitud Personal es van presentar fins a 585 joves, dels quals només la van aprovar un 63,3%. A nivell de Catalunya, la primera convocatòria el 2017 va reunir 2.700 alumnes, mentre que en la del darrer juliol la van realitzar més de 5.000, mostra del creixent interès per la docència. Per Cornadó, el llindar d'aprovats al voltant del 65% assegura que «la majoria d'estudiants que acaben cursant el grau estan treballant al cap d'un o dos anys».

Més docents amb la Covid

La pandèmia ha obligat a capgirar alguns aspectes del sistema educatiu català. Entre d'altres, per disminuir la interacció d'alumnes i rebaixar el nombre d'infants i joves per classe, el departament d'Educació va intentar que per aquest curs es desdoblessin totes aquelles línies que es poguessin. Això va derivar en un augment de classes, pel que l'oferta docent es va multiplicar. Per una banda, la borsa de feina va aconseguir desbloquejar la congestió existent. Per l'altra, més joves van veure una oportunitat de decantar el seu futur professional cap al món de la docència.

«La demanda ja era alta, però la situació amb el coronavirus és xocant», confessava Joan Foguet. El responsable d'Educació Infantil i Primària de la URV creia que «la covid pot haver influït, ja que s'han desdoblat grups i s'han augmentat plantilles, però això es podrà veure millor de cara al proper curs». Per Foguet, ara el repte passa per aconseguir estabilitzar els nous llocs de feina: «Des dels sindicats es lluitarà per mantenir els mestres que han entrat ara». A més, per Josep Maria Cornadó, la situació actual és idònia, ja que «baixar la ràtio d'alumnes és una garantia de qualitat educativa». Altres aspectes del recent creixement de la demanda eren la pròxima jubilació d'una generació de mestres nombrosa o un increment «del jovent que té interès per millorar la societat», segons Foguet.

La Secundària, similar

Si la voluntat per esdevenir mestre ha anat a l'alça els darrers anys, el panorama es repeteix en els professors de Secundària. Si bé no existeix un grau específic per aquesta etapa educativa, els joves que desitgen ser professors han de fer un màster. La URV ofereix el Màster de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, que cursen graduats que volen exercir la seva especialitat des de la docència. Aquest curs, 236 persones estan cursant aquests estudis a la URV, malgrat que l'oferta inicial era de 210. El seu responsable, Ramon Palau, coincidia a dir que «els últims anys ha incrementat l'interès». A més, Palau reconeixia que «és possible que la demanda hagi crescut durant la pandèmia». El responsable del màster assenyalava que «quan el mercat laboral en altres sectors passa un mal moment, pot ser que més gent vegi atractiu fer-se professor».