Laboral
Les treballadores de la neteja de Joan XXIII exigeixen el plus de perillositat
Ho van fer en la protesta de CCOO i UGT per demanar la derogació de les reformes laborals
Les treballadores de la neteja de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona van demanar ahir cobrar el plus de perillositat que contempla el conveni mentre duri la pandèmia. Argumentaven que, a més de tenir molta més feina, utilitzen més productes químics i estan exposades constantment al contagi de la covid-19. Ho van fer en la concentració organitzada per CCOO i UGT per reclamar la derogació de les reformes laborals i la pujada del salari mínim interprofessional a 1.200 euros, entre altres.
La presidenta del comitè de neteja de l'hospital, Paqui Chaves, explicava que la seva feina va augmentar molt quan va començar la pandèmia, ja que les habitacions amb pacients de coronavirus «les hem de netejar a fons constantment». A més, criticava que utilitzen més productes químics que abans i que s'exposen al contagi diàriament, fins al punt que un 15% de la plantilla de poc més de 100 treballadores han agafat la covid i moltes han contagiat a familiars. En aquest sentit, demanen que se'ls pagui el plus de perillositat que contempla el conveni de neteja de Catalunya. Lamenten que des del centre els diuen que se n'ha de fer càrrec l'empresa contractada pel servei, Garbialdi, però aquesta els diu que aquest increment del sou no està inclòs en la licitació que en el seu moment va fer Salut. Amb tot, se senten «discriminades», tenint en compte també que la Generalitat va donar una gratificació al personal sanitari per la important tasca que duen a terme durant la pandèmia i no a les de la neteja, que defensen que la feina que fan és important i necessària.
A la concentració de CCOO i UGT, celebrada davant la subdelegació del govern espanyol, a la plaça Imperial Tarraco, hi van assistir prop de 200 persones. Joan Llort, d'UGT, va defensar que «fa temps que demanem que es deroguin les reformes laborals i que es deroguin les reformes de les pensions i tornar a les que teníem el 2013, però queda clar que el govern central no hi ha voluntat de continuar negociant aquests temes». Per altra banda, Llort va demanar també que «cal apujar el salari mínim interprofessional, perquè hi ha un compromís per part dels governants que anirem al 2023 sobre els 1.200 euros i el que no pot ser que molts països europeus com França, Grècia o Itàlia hagin apujat el salari mínim, que el tenen més alt que nosaltres, i aquí no hi ha hagut voluntat política d'augmentar-lo». Llort, juntament amb Mercè Puig, de CCOO, va llegir el manifest conjunt amb aquestes demandes i d'altres en la mateixa línia, relacionades també amb la crisi econòmica de la covid i amb els drets dels treballadors. Aquesta concentració es va repetir davant altres subdelegacions del govern espanyol a Catalunya.