Salut
La presó deteriora la salut física i mental dels presos, segons un estudi premiat pel CODITA
Els investigadors Fernando López i Jéssica Gallardo han estat els encarregats de dur-lo a terme
mas d'enric
La presó deteriora la salut física i mental dels presos, segons un estudi que ha rebut el primer premi al millor Treball de finalització de Grau en la Jornada Premis Innovació i Investigació 2020 del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).
El treball analitza l'impacte que la presó té sobre la salut física, psíquica, emocional i social i respon a la falta d'estudis sobre salut en l'àmbit penitenciari, segons informa CODITA.
Els investigadors Fernando López i Jéssica Gallardo diuen que la privació de llibertat no hauria de privar d'altres drets, com el de la salut.
Aquesta investigació premiada és qualitativa i de caràcter exploratori mitjançant entrevistes a cinc homes i dues dones, d'entre 31 i 58 anys, recentment alliberats o en situació jurídica de privació de llibertat en presons catalanes. A partir de la narrativa de les persones empresonades, es conclou que la presó deteriora tots els aspectes de la salut.
La presó es caracteritza per la seva sobreocupació però també es presenta com un entorn de pobresa sensitiva i de somatització de l'ansietat.
També es descriu inexistència de silenci, que instaura problemes de descans, de sensibilitat, que fins i tot perduren en llibertat; i la falta d'espai, i per tant, amb sedentarisme, la qual cosa redunda en la deterioració de la capacitat de moviment i l'aparició de lesions musculars i esquelètiques.
La presó es dibuixa com un context d'amenaça constant per a la persona, un ambient de perill i de relacions d'hostilitat, en els quals la persona es veu forçada a mantenir una aparença de fortalesa.
Aquest estat d'alerta permanent provoca tensions emocionals o afectives, però també impacta negativament a nivell gastrointestinal i en la qualitat del somni.
També existeix un desassossec per l'estigma una vegada en llibertat, amb preocupació pel futur i per la pèrdua d'oportunitats, barrejat amb la pèrdua de vinculacions i referències externes, la qual cosa genera ansietat i por.
A partir de què aquest impacte traumàtic va més enllà del confinament físic, els investigadors qüestionen el paper rehabilitador de les presons i posen el focus en un mecanisme merament punitiu.