Cultura
El MNAT incorpora un vídeo que reivindica el mite de Medusa i la seva 'obra' al Cap de Creus
La creació de l'artista Jordi Abelló dialoga amb cinc peces de la col·lecció del museu i permet reinterpretar-les
El MNAT incorpora un vídeo que reivindica el mite de Medusa i la seva 'obra' al Cap de Creus
En el vídeo, Abelló explica que el darrer estiu, passejant pel Cap de Creus va veure molts elements petrificats, «gairebé escultures», que li van recordar animals, éssers mitològics o persones. «Vaig pensar que tot això havia de ser obra d'un escultor. I en anar al MNAT i veure la representació de Medusa vaig creure que tot el que havia vist al Cap de Creus eren les seves obres 2.000 anys després», afirma.
Borrell apunta que l'obra d'Abelló permet «redescobrir la col·lecció» i fer-hi una mirada diferent, i defensa que obres contemporànies dialoguin amb el patrimoni. «És una provocació en el bon sentit de la paraula. És interessant gratar en aquestes històries perquè no tot se cenyeix a dates i fets polítics. Quan mirem el passat moltes vegades ens mirem a nosaltres mateixos», sosté la directora.
El mite
Segons la mitologia grega, Medusa era originàriament una dona humana, de la qual Posidó se'n va enamorar i la va violar en un temple dedicat a la deessa Atena. Quan aquesta va descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va convertir Medusa en un monstre, amb serps com a cabell i que petrificava tothom que la mirava.
Després de quedar embarassada per la violació de Posidó, l'heroi Perseu li va tallar el cap i el va acabar entregant a Atena, que el va posar al seu escut com a element de protecció perquè conservava el seu poder petrificador.