Seguretat
Les denúncies per delictes sexuals al Tarragonès van caure un 30% el 2020
La xifra de denúncies per agressió sexual es va mantenir, però la d'abús sexual va caure gairebé a la meitat respecte al 2019
El nombre de denúncies registrades pels Mossos d'Esquadra de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) del Tarragonès amb relació a delictes sexuals va patir una davallada del 30% el 2020, respecte a les xifres del 2019. Una caiguda produïda bàsicament pel descens a gairebé la meitat de les denúncies presentades per abús sexual, que van passar de 80 a 44 d'un any a l'altre. Per altra banda, les denúncies per agressió sexual es van mantenir, de 38 el 2019 a 37 el 2020. Finalment, pel que fa al delicte d'assetjament sexual, es va presentar una única denúncia el 2019 i dues l'any passat. Cal recordar que la diferència entre abús i agressió sexual és que en el segon cas l'atacant atempta contra la llibertat i la indemnitat sexual de la víctima fent ús de la força i la violència. Així, la violació és una agressió sexual amb penetració.
Amb aquestes dades sobre la taula, cal destacar que, si bé el març i abril de 2019 va ser quan la comarca va registrar més denúncies per abús sexual, un total de 10 cada mes, juntament amb les 12 presentades el mes de juliol, el confinament va provocar que la xifra caigués a zero l'abril de 2020, essent, juntament amb el desembre, els únics mesos de l'any passat en què no es va presentar cap denúncia per aquest delicte.
A Catalunya, el departament de Justícia ofereix un servei d'ajuda a través de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Delicte (OAVD). Durant el 2020, aquest servei va atendre un total de 12.486 víctimes de tota mena de delictes, de les quals 820 havien patit abús, agressió o assetjament sexual. Pel que fa a l'oficina del Camp de Tarragona, del total de 1.621 víctimes que va atendre, 125 havien patit un delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual. Eva Bourman, responsable de l'OAVD al Camp de Tarragona explica que «fem una atenció integral de la persona que ha estat víctima del delicte sexual, valorem les seves necessitats i les gestionem des de la mateixa oficina o des d'altres serveis especialitzats amb els quals treballem coordinadament». Aquests poden ser els serveis socials i l'atenció primària, els Mossos d'Esquadra, serveis d'orientació jurídica, el departament de Salut, la Fiscalia i els Jutjats i els serveis penitenciaris, que en molts casos informen directament a la víctima de l'estat penitenciari del seu agressor, segons relata Bourman.
La responsable de l'OAVD explica que a l'hora de fer el seguiment de la víctima, «ens fixem molt en la persona i en quin moment del procés judicial es troba» i afegeix que «és molt dur, aquests delictes tenen una major incidència en la víctima». En aquest sentit, Bourman explica que «intensifiquem el seguiment i l'atenció en funció de cada cas, ja que la finalitat és ajudar i acompanyar i no angoixar». L'atenció a la víctima de delictes sexuals es divideix en tres grans blocs: l'ajuda psicològica, el suport en el procés judicial i la informació sobre ajuts econòmics que pot rebre. D'aquesta manera, Bourman comenta que a l'oficina «tenim un psicòleg que intenta trobar el recurs terapèutic que més s'ajusti a la víctima segons les seves necessitats». Sobre això, la responsable del centre aquí a Tarragona explica que el primer que es fa és una exploració per detectar les necessitats i la situació de la persona per tal d'arribar a uns resultats de recuperació assumibles. Per altra banda, Bourman explica que, pel que fa al suport en el procés judicial, a més d'aportar tota la informació a la víctima sobre aquest, se la prepara per a l'acte de judici oral. Des de l'oficina també s'informa la víctima de tots aquells ajuts econòmics que pot rebre, estudiant les possibilitats i valorant si és susceptible de rebre'ls.
Finalment, la responsable de l'OAVD, que reconeix que, tot i atendre víctimes de tota mena de delictes, «la violència de gènere ha tingut un pes important en la nostra feina», assegura que en els últims anys han notat un canvi en positiu en el fet que «hi ha una major sensibilització i un millor tracte cap a aquesta mena de casos, sobretot des dels òrgans judicials. S'ha guanyat molt».