Ricomà carrega contra la proposta de la Generalitat del tren-tramvia

En aquest sentit recorda que al Camp de Tarragona es fan uns 20 milions de viatges l'any amb transport públic, i que aquesta xifra s'ha d'incrementar per tal que es redueixi la contaminació provocada pels vehicles privats. «Potser a Cambrils pot augmentar però a l'eix Tarragona-Reus, que és on hi ha més persones, tinc dubtes més que raonables», expressa. Segons el projecte de Territori, la unió de les dues grans ciutats del Camp de Tarragona es faria per Vila-seca, aprofitant el traçat actual de les vies de tren. I això el batlle no ho veu clar: «haurà d'anar per la mateixa via que els trens de mercaderies, regionals, rodalies i llarg recorregut. Els tècnics diuen que amb el corredor mediterrani la línia quedarà absolutament saturada. Això funcionarà? Farem que pugi l'ús del tren o seguirà sent més pràctic agafar l'autobús?», qüestiona.

Alhora, l'alcalde reflexiona que «en certa manera el Camp de Tarragona és una gran ciutat disgregada en molts nuclis», com Tarragona, Reus, Vila-seca o Cambrils. «La gent dorm en un lloc, treballa en un altre i fa oci en un tercer, i això demana connexions ràpides i una intermodalitat. El plantejament actual ajuda a tenir-les?», es pregunta. A més, creu que «ni remotament» serà com un metro, com s'havia indicat des de Territori.

«Consens fals»

Més enllà dels aspectes tècnics de la proposta del departament Ricomà ha carregat contra el Govern pel fet que no s'ha consensuat amb els agents locals. «Quan hi ha una actuació tan important ha de ser el territori qui la defineixi», ha defensat. Segons ell és una manera de fer que s'arrossega des de fa temps i que no ha aportat res de bo a la ciutat. «Tinc la impressió que sobre el tema ferroviari hi ha hagut una mena de consens fals. Com que el tema és complicat, ningú ha volgut xafar ulls de poll. Però d'avenç no n'hi ha hagut cap. Si es mira el mapa ferroviari de fa dotze anys i el d'ara, Tarragona hi ha perdut», lamenta.

«El que no pot ser és que des d'un despatx se'ns digui que hi haurà un pla de mobilitat i que serà aquest. I quan dius que no t'agrada et responen que ja hi haurà una segona i una tercera fase», etziba en resposta al conseller Damià Calvet. Per tot plegat, recorda que «la llei del 2003 diu que és l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) la que ha de definir la mobilitat al Camp de Tarragona». «Exigim les competències, exercim-les i fem el model de mobilitat que ens vagi millor», sosté. Tot i això no creu que hi hagi hagut «deslleialtat» per part del Govern.

Paral·lelament, considera que és un moment «molt important» per la regió, amb la possible arribada dels fons Next Generation EU i posa damunt la taula que hi ha energies sostenibles que poden ajudar a la mobilitat. «Estem parlant d'un tema de connectivitat i competitivitat. Les coses s'han d'executar en un temps raonable», indica. «Si per fer una proposta d'un pla que senzillament aprofita les vies que ja existeixen s'ha tardat vint anys i per les vies noves no hi ha ni previsió, quan això es pugui fer se'ns haurà passat l'arròs», completa.

Al·legacions consensuades

Davant el desencís per no haver pogut participar en el disseny de la proposta, l'Ajuntament de Tarragona prepara al·legacions. Ho fa a partir de tres taules amb entitats i professionals vinculats al sector de la mobilitat. «Com que no ho ha fet el promotor, que és el Departament, doncs ho fem nosaltres», afirma Ricomà. Tot i que tan sols disposen de 30 dies per presentar les al·legacions, l'alcalde assegura que el «procés participatiu» que han impulsat «és modèlic».

La primera sessió es va fer aquest dimarts, hi van participar una setantena de persones i va servir per exposar els elements claus de la proposta de la Generalitat. La segona sessió servirà per fer aportacions i recollir idees de com ha de ser la mobilitat a la regió i se celebrarà el proper dimarts. En la tercera trobada es fixaran les conclusions i es consensuaran les al·legacions.