8 M
Homenatge a les onze dones mortes a Les Oblates durant el franquisme
A l'acte també s'ha recordat a Elisa Cardona, única dona afusellada a la província de Tarragona
A causa de les restriccions per la pandèmia, el format de l'acte va variar respecte els anys anteriors, malgrat que el nombre d'assistents s'ha mantingut de forma força similar. Aquesta vegada la duració s'ha escurçat i no han assistit músics, pel que l'homenatge s'ha cenyit a llegir un manifest i les fitxes de les onze dones mortes a Les Oblates.
El 6 de juny de 1939, davant de la sobrepoblació de la presó de Pilats a Tarragona, unes 150 dones van ser traslladades a la presó-convent. «A finals d'estiu ja eren unes 700, i hi ha qui diu que s'arriba a pics de 1.500», detallaMontse Sans, coordinadora del Fòrum de Tarragona per la Memòria. Les Oblates va funcionar com a presó del 1939 al 1941, «quan hi va haver un gran trasllat a Les Corts de Barcelona», recordaSans. Si més no, la coordinadora de la plataforma concretava que fins al 1943 «encara hi va haver preses».
Teodora Prieto, Francisca del Pilar, Dolores Díaz, Mercedes Velasco, Ernestina Sobredo, Carmen Lucas, Ana Gómez, Aurora Recas, Amparo Alegra, Emiliana Gonzalez i Maria Grau van ser les onze dones mortes a la presó-convent de Les Oblates durant els dos anys en funcionament. «Era un espai que no estava habilitat per fer de presó», explicaSans. Després de l'arribada de les preses de Pilats, van començar a venir dones d'arreu del país, especialment de Madrid. «Ràpidament es superpobla i hi ha els mateixos problemes que a Pilats», relatala coordinadora del Fòrum de Tarragona per la Memòria.
Fred a l'hivern, calor a l'estiu, o l'escassetat de menjar –pa i patates com a alimentació gairebé única– van ser unes condicions que van portar moltes dones a debilitar-se i emmalaltir. Onze d'elles van acabar morint. A més, «estaven sotmeses a molta pressió per la repressió, amb càstigs físics i psicològics. Se les obliga a cantar el Cara al Sol, a formar al pati o a assistir a missa, quan potser no eren creients. Hi havia una pressió per tal que recuperessin el camí perdut», diuSans.