Política
Ricomà apressa els comuns perquè validi la incorporació de JxTgn i la CUP al govern de Tarragona
L'executiu municipal ultima un pla de reactivació econòmica que preveu ajuts, bonificacions fiscals i obra pública
De tota manera, fonts d'ECP indiquen que abans de donar veu a la militància primer cal que es defineixi un acord entre el govern i els partits que l'han de reforçar. És aleshores quan les bases votarien si accepten o rebutgen el pacte. Preguntat sobre aquest aspecte, Ricomà manifesta en al·lusió als comuns: «Si volen portar l'acord tancat a l'assemblea és tan senzill com que ens convoquin als altres grups i tanquem un acord». I afegeix: «Nosaltres -ERC- tenim moltes ganes de tancar acords». Alhora, recorda que entre ERC i ECP «hi havia un compromís claríssim per defensar l'entrada dels altres dos grups», diu en referència a JxTgn i CUP. I conclou: «El que no em sembla massa agradable per tots és que aquestes assemblees no es convoquin».
Finalment, assumeix que si s'incorporen nous socis caldrà fer un «repartiment de les responsabilitats», que serà «fruit de les negociacions» i caldrà fer un nou cartipàs municipal. «Junts té tres representants i la CUP, dos. La capacitat d'assumir responsabilitats pot ser proporcional. S'ha d'acabar de definir però no serà un obstacle», apunta.
Reactivació econòmica
Amb els casos de covid-19 a la baixa i el procés de vacunació engegat, l'alcalde explica que estan ultimant un «pla de reactivació econòmica» que presentaran aviat. Avança que caldrà fer «accions de suport als sectors més afectats».
Al pla apunta que hi haurà inversions, ajuts i bonificacions fiscals. Entre les inversions que ja s'han anunciat hi ha les del Centre d'Art -als espais del Mercat del Fòrum i la Tabacalera-, arranjament de carrers –Canyelles- o l'aposta pels carrils bici, entre altres. L'alcalde indica que també hi haurà ajudes a la inversió i també per al teixit comercial. En aquest sentit però, reflexiona que si bé les subvencions «són importants», «no canvien determinadament la situació de qui les rep». Així, es mostra partidari de «ser capaços de fer uns carrers més arreglats i per vianants, amb voreres més amples», ja que a la llarga això «té més impacte que les ajudes directes».
A banda, anuncia que s'estan acabant de definir les bases per donar ajudes per fomentar la rehabilitació de pisos buits que es destinin a lloguer social. Aquesta mesura és una de les que el govern municipal va pactar amb la CUP per a l'aprovació dels pressupostos i està dotada amb una partida d'1,1 MEUR. Ricomà assenyala que més enllà dels ajuts, per fomentar la rehabilitació d'habitatges també hi haurà un descompte d'aproximadament el 95% de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). El batlle valora que moltes d'aquestes actuacions les duen a terme «empreses petites i lligades al territori» i espera que aquest estímul serveixi «d'element dinamitzador» de l'economia.
Tot plegat es finançarà amb part dels vora 10 MEUR que hi ha hagut de romanent de tresoreria del pressupost del 2020. «Una part anirà també a amortitzar crèdits, però tot ajudarà a millorar la fortalesa financera de l'ajuntament», completa.
Nou POUM
Un dels punts calents del mandat de Ricomà està sent l'anul·lació del POUM per part de la justícia. El batlle confia que les normes urbanístiques temporals que s'han d'aprovar al maig «permetin mantenir una activitat alta». Tot i això, assegura que cal fer «un nou POUM en un temps raonable». Per aquesta raó estén la mà a tots els grups del consistori per tal que la normativa segueixi «línies urbanístiques del segle XXI», com ara la «cohesió social, el creixement ordenat i l'emergència climàtica».
L'anul·lació del POUM ha provocat que el projecte al preventori de Savinosa impulsat per la Diputació no tiri endavant. Tot i les limitacions que això provocarà a l'hora d'aprofitar l'espai, Ricomà sosté que es poden fer reformes a l'immoble existent. «Si hi ha un projecte sobre això, es pot avançar; però l'ha de fer el titular, que és la Diputació», remarca. Amb tot, no concreta què li agradaria que s'hi fes però aposta per una iniciativa «respectuosa amb el medi ambient» i descarta una actuació que tingui un gran impacte visual o en la qual un únic titular «pugui tenir tot l'equipament tancat».
Un altre complex que porta dècades en desús és el de la Tabacalera. Si bé una zona s'aprofita per dependències municipals, un arxiu o espais culturals la gran majoria de les instal·lacions estan tancades. L'alcalde indica que treballen en «projectes vinculats amb els fons Next Generation EU» que mantindrien «l'orientació cultural» prevista, ja que des de fa anys s'havia parlat que hi aniria la nova biblioteca. Un equipament que de moment no ha prosperat, segons Ricomà perquè «la resposta del govern central fins ara ha sigut nul·la». Per ara tampoc s'han aconseguit recursos de la Generalitat.
Els consells de districte, a punt
Una de les propostes estrella d'ERC en la darrera campanya va ser la creació de consells de districte, uns espais de debat i de participació ciutadana per fer més fluïda la relació entre consistori i veïns. Una eina que podria engegar-se definitivament en les properes setmanes i que s'ha endarrerit a causa de la pandèmia. El batlle reclama «un pacte de ciutat» per «canviar el model» en les relacions. Tot i això, afirma: «trobo a faltar bona disposició, sobretot del PSC», el principal grup de l'oposició.
Ricomà explica que cada consell de districte estarà presidit per un regidor del partit més votat en aquell districte, i que això faria que els socialistes encapçalessin algun dels consells. «No hi ha cap intenció de deixar-los fora», assegura, i els demana «que no s'ho mirin com un èxit del govern, sinó de la ciutat».
Una altra de les implicacions que també tindran és que la Guàrdia Urbana canviarà alguns aspectes del seu funcionament. «Canviem l'especialització dels agents cap a una polivalència més gran dins dels districtes», comenta l'alcalde, i valora que el cos estarà «més arrelat» a les diferents zones de la ciutat.
Futur personal
Finalment, Ricomà assegura que li agradaria optar a la reelecció, malgrat l'alt volum de feina que li suposa el càrrec. «Mai a la meva vida havia dormit tan poc ni havia treballat tant», exclama. Però afirma: «és una oportunitat que em dona la vida, no entrava al meu plantejament vital ser alcalde i sóc immensament feliç fent-ho». I completa: «si les sensacions que venen de la ciutadania són bones i els companys de partit diuen que confien en mi, m'agradaria repetir».