Salut
Les principals conseqüències de l'hospitalització infantil són psicològiques, segons el CODITA
Són els resultats d'un Treball de Final de Grau (TFG) premiat pel Col·legi Oficial d'Infermeres de Tarragona
hospital, llit, sala
Les principals conseqüències de l'hospitalització infantil són psicològiques, segons els resultats d'un Treball de Final de Grau (TFG) premiat pel Col·legi Oficial d'Infermeres de Tarragona (CODITA), informa aquest organisme.
El TFG Malaltia crònica i hospitalització durant la infància; conseqüències en el nucli familiares basa en els assajos clínics publicats en els últims deu anys que analitzen les conseqüències de l'ingrés a l'hospital d'un nen.
Segons les dades del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, el 2018 es van registrar 138 hospitalitzacions en pacients de 0 a 4 anys; 125 entre els 5 i els 15 anys i un total de 164 entre els 15 i els 24 anys.
D'una banda, els pares pateixen i es preocupen per la salut dels seus fills; i per una altra, els nens pateixen per les repercussions en el seu ambient i per les reaccions dels seus pares.
La depressió, l'ansietat i la mala percepció de la qualitat de vida són els efectes més comuns en els adults amb fills ingressats i amb malalties cròniques.
En la majoria dels casos les mares són les principals cuidadores, solen demanar permisos o reduccions de la seva jornada laboral o fins i tot renunciar a la seva feina.
De les malalties cròniques més comunes en la infància, l'asma és molt típica i produeix moltes conseqüències psicològiques pel que fa al seu control i sovint els cuidadors no saben com abordar les situacions de crisis i l'estrès que això els produeix.
Quant a les malalties mentals, la més destacada és l'anorèxia i els nens no són ni conscients que la sofreixen, per la qual cosa no es plantegen les conseqüències i l'impacte emocional en els cuidadors és molt més gran.
En tots els casos, els familiars i els propis pacients valoren molt positivament el paper de les infermeres.
Per aquesta raó, l'autora del TFG, Paula Martí, assenyala: «L'educació sanitària és la clau en les intervencions infermeres, cal potenciar aquesta eina en totes les malalties i al llarg de tot el procés».