55 dies confinats amb 'Els Quicos'

Coincidint amb l'aniversari del decret de confinament domiciliari a causa de la pandèmia, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries han publicat a les seves xarxes socials el documental Crònica de confinament, un treball de 40 minuts que recull algunes de les accions diàries del grup, combinades amb entrevistes que responen d'una banda els personatges de ficció (Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries) i també els músics que els donen vida (Arturo Gaya, Quique Pedret, Jordi Fusté o Josep Lanau).

El documental arrenca amb les Jotes confinades que el grup va publicar el març de 2020, i repassa les intervencions i cançons improvisades que la colla va anar fent durant els gairebé dos mesos que la població va estar confinada.

El documental ha estat produït i dirigit pels mateixos Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i també fa un repàs a tots els fets noticiables que es van succeir en aquells 55 dies, com ara la solidaritat entre veïns, les rodes de premsa dels governs, la Setmana Santa i Sant Jordi confinats o l'esclat de la primavera que vam viure des de dins de les cases. També hi ha un record a les persones que van perdre éssers estimats, així com als concerts en steraming i el recuperat Resistiré. Tot plegat, salpebrat amb l'humor característic dels Quicos.

«Tot va començar casi com un joc –explica Arturo Gaya. Vam començar a penjar cada dia cançons o missatges i, al cap d'uns dies, vam començar a rebre un retorn molt potent, ens vam adonar que la gent va començar a estar pendent». Encara que en el seu imaginari els Quicos viuen junts, el confinament els va agafar cadascú a casa seva, i per això es van organitzar per anar oferint continguts ara els uns, ara els altres.

«Al final, vist amb la perspectiva del temps, pensem que tot allò que vam fer, ara és una crònica del que ens va passar, que reflexa des dels primers dies, amb les rodes de premsa amb els militars, fins que ens van desconfinar», explica l'Arturo.

A dia d'avui i amb la vacunació en l'horitzó, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries asseguren que ja estan treballant en el que anomenen la «Gira insòlita», en la que, tal com detalla l'Arturo, preveuen portar la seva música «a molts llocs que potser no són els habituals on toquem, com els teatres o les Festes Majors, sinó que ens podem trobar actuant en un terrat, en una ermita, al vestíbul d'una casa antiga o a baix d'un pont». En tot cas, admet el músic, el repertori de ben segur reflectirà part del que hem viscut aquest 2020: «Nosaltres fem crònica social a través de la música, els esdeveniments van canviant i nosaltres intentem, sent fidels a la música popular, cantar sobre el que en aquell moment està passant». En tot cas, assegura Gaya, la Gira insòlita serà «una manera de trobar espais que permetin retornar la música al carrer i també retrobar-nos amb la gent».