El Neolític va portar un major consum de carn bovina i de cereals a Europa

Investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han analitzat l'evolució de la dieta de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes d'Europa Cental i han revelat un augment del consum de carn bovina i de cereals fa 7.000 anys.

El treball, que publica avui la revista Scientific Reports, s'ha centrat en la gran planícia hongaresa, una important àrea arqueològica, zona clau en el desenvolupament de l'agricultura i ramaderia a Europa i punt de trobada de cultures europees provinents de l'est i de l'oest.

Fins ara hi havia pocs estudis sobre la dieta de les persones que van viure en aquella planícia durant la Prehistòria.

Ara, aquest estudi transdisciplinari aporta noves dades sobre l'evolució de la dieta de les primeres comunitats agrícoles i ramaderes que van viure en la gran planícia hongaresa durant el Neolític Mitjà (fa aproximadament 7.000 anys) i fins al final de l'Edat de Bronze (fa uns 3.000 anys).

Segons la investigació, en aquell període va haver-hi importants canvis en les pràctiques de subsistència alimentària (agricultura i ramaderia).

«Amb l'arribada de la nova metal·lúrgia en bronze, procedent de les estepes de l'est, va haver-hi també canvis en la intensificació de pràctiques agrícoles, les societats van ser cada vegada més jeràrquiques i els assentaments van respondre a patrons més fortificats», ha comentat Raquel Hernando, coautora de l'estudi.

«Tot això va tenir implicacions en els models de subsistència de les poblacions humanes del moment», ha puntualitzat Beatriz Gamarra, coautora també de l'article juntament amb investigadors de diferents centres i universitats d'Irlanda, Àustria, Portugal i Hongria.

Els investigadors han descobert que, en comparació a la resta de períodes, en el Neolític Mitjà va haver-hi un consum d'aliments menys abrasius o més processats, com a carn i cereals -blat, ordi o espelta-.

També han observat que en el Neolític Mitjà va haver-hi més variabilitat d'alimentació i que en l'edat del Bronze Mitjà es va avançar cap a una major explotació i ingestió de cereals, com el mill.

Els investigadors han utilitzat dues tècniques complementàries: l'anàlisi dels isòtops estables i el microdesgast dental de les restes dels mateixos individus.

«La novetat del nostre treball és que, gràcies a la riquesa del registre arqueològic hongarès, hem pogut emprar les dues tècniques en els mateixos individus, cosa molt poc aplicada en investigacions anteriors», ha puntualitzat Hernando.

La microestriació identificada en els molars indica l'abrasivitat de la dieta i el processament previ dels aliments, mentre que la isotopia informa de l'origen proteic dels aliments ingerits.

Els investigadors han analitzat un total de 89 individus descoberts en 17 jaciments diferents, de diferents cronologies i pertanyents a les col·leccions del Museu Herman Ottó (Miskolc, Hongria).

«De cada individu, hem utilitzat les seves dents (primers i segons molars) per estudiar la microestriació dental, elements poscranials per a la isotopia, i l'os temporal (oïda interna) per analitzar l'ADN antic i veure el seu sexe», ha especificat Hernando.

Estudiant el microdesgast dental i les estries i forats en les dents, els investigadors dedueixen l'abrasivitat de l'aliment ingerit o el seu processament previ.

Amb els isòtops, els investigadors poden determinar la composició bioquímica dels aliments ingerits que es conserva en els teixits i, a partir del col·làgen dels ossos, van calcular les fraccions isotòpiques del carboni i el nitrogen, indicatives de l'origen de la proteïna consumida durant l'individu anys abans de la seva mort.