Un conte per parlar del que ens amoïna

El secret de la poció té alguns dels elements dels contes clàssics: bruixes, bruixots, encanteris, màgia i beuratges. Però, a diferència de les històries tradicionals, en aquest conte la fantasia es barreja amb la realitat, i acaba esdevenint una eina que obre la porta a parlar de les addiccions, els secrets que fa mal guardar, les conductes abusives i les negligències dels adults.

El conte El secret de la poció és fruit de la idea de quatre educadores socials, Roser Palomar Fonts, de Reus, Marta Virgili Figueras, de Tarragona, Ariadna Millan Garriga, de les Terres de l'Ebre, i Núria Bosch Sentmartí, d'Osona. Totes quatre van coincidir a la Universitat de Lleida estudiant Educació Social. El projecte, expliquen, va néixer arran de l'assignatura d'Addicions, en constatar el que elles consideren «una gran falta d'eines per treballar aquest àmbit amb la infància».

Elles mateixes expliquen que la seva intenció és «apel·lar a educadores i mestres a tenir en compte totes les realitats possibles en què es troben els infants i joves, i com ho viuen», i adverteixen que «només tenint-les totes presents podrem detectar les situacions que s'amaguen darrere els secrets i els murs intrafamiliars».

El projecte ha interessat a l'editorial El Cep i la Nansa, especialitzada en literatura infantil i fortament compromesa amb la qualitat narrativa. És per això que les quatre autores han posat en marxa una campanya de micromecenatge per tal de finançar el projecte de manera col·lectiva.

L'objectiu és aconseguir 4.530 euros. A dia d'avui, i a falta de poc més de dues setmanes, ja tenen més d'un 70% de l'import. A canvi de les aportacions, els micromecenes rebran exemplars del conte així com regals addicionals, en forma de punts de llibre, bosses totebag o postals.

Encara que, a dia d'avui, les quatre amigues i companyes han desenvolupat les seves carreres professionals en diversos àmbits i punts del territori, comparteixen aquest projecte amb el convenciment que pot ser de gran utilitat en el seu treball: «Considerem una necessitat que les educadores socials compartim experiències i recursos per tal d'anar enriquint una professió molt necessària i alhora molt poc valorada», conclouen.