Tarragona commemora els 90 anys de la Segona República amb una lectura de documents

L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat aquest dimecres un acte institucional al saló de plens per commemorar els 90 anys de la declaració de la Segona República. Hi han participat representants dels grups municipals d'ERC, ECP, PSC, Junts per Tarragona i CUP, que han llegit textos institucionals, polítics i periodístics de l'època vinculats a la ciutat. A banda, fins a finals d'any, hi haurà diverses activitats per aprofundir sobre aquest període històric i la posterior Guerra Civil i dictadura franquista. L'alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, ha avançat que proposarà al ple que es declari el 14 d'abril com a Dia dels valors republicans.

L'acte ha estat presidit per un bust de la Segona República que l'alcalde Pere Lloret va regalar a les escoles de la ciutat. Tot i que hi estaven convidades totes les forces polítiques, Ciutadans, Partit Popular i els dos regidors no adscrits no hi han assistit.

El conseller de Memòria Històrica de l'ajuntament, Manel Castaño, ha explicat que fins a finals d'any hi haurà una trentena d'activitats relacionades amb l'efemèride, entre conferències, exposicions, presentacions de llibres o tallers. La primera serà aquest mateix dimecres a la tarda, amb la inauguració de la mostra Tarragona republicana, 1931-1936.

Ricomà ha defensat que la Segona República té un sentit «plenament tarragoní» i ha recordat que malgrat Tarragona ha estat titllada moltes vegades de «conservadora i de ser una ciutat de funcionaris, militars i religiosos», a les eleccions de 1931 «quasi tres de cada quatre vots van ser per la coalició republicana». «Defensar la República era i és sinònim de defensar els drets de les persones, els drets nacionals, col·lectius i humans», ha afirmat el batlle.

Finalment, ha destacat que la victòria del Front Popular el 1934 va suposar «l'amnistia de Lluís Companys i de tots els presos i represaliats». «És una de les coses que separen una República real d'una democràcia formal: l'existència de presos i exiliats polítics», ha dit. I ha conclòs: «els valors republicans no poden quedar com un refugi teòric, s'han de defensar fins les últimes conseqüències».