Penes de fins a 15 anys de presó per als dos acusats de matar el cunyat al Montmell

Segons els fets provats en la sentència, el 14 d'agost del 2017 Joaquín i Bacari Junior es van traslladar al Montmell amb la intenció de «trobar i atacar» la víctima, Diego. L'agressió es va produir dins o fora de la casa del carrer de La Haya de la urbanització del Mirador del Penedès, on Joaquín i la víctima havien tingut una plantació de marihuana per la qual havien acabat enemistats. Joaquín havia apartat Diego del negoci i aquest li reclamava 9.000 euros que hi havia invertit.

El jurat popular va basar el veredicte en els informes de tarificació que situaven els telèfons mòbils dels dos acusats i el de la víctima «sota la mateixa zona, lloc, data i hora», així com en la declaració de la dona de Diego i germana dels dos acusats, la qual va confirmar que tenien mala relació. També, en el fet que Joaquín admetés que la tarda del crim va anar a la casa del Montmell -tot i que va justificar que va anar-hi a prendre mesures de portes i finestres, però que no va arribar a coincidir amb la víctima.

El tribunal també va tenir en compte les notes de veu i missatges de Whatsapp que Bacari Junior va enviar a la seva parella, en les quals manifestava obertament que volia matar el cunyat i que es desplaçava amb el seu germà Joaquín cap a Tarragona. A més, en el veredicte també van assenyalar la troballa d'ADN de la víctima dins la casa i la voluntat de destruir proves cremant la furgoneta.

En aquest sentit, el jurat no va poder acreditar la participació de Joaquín en la crema de la furgoneta, atès que només el telèfon de Bacari Junior es va situar en una zona propera a la pista de Sant Cugat Sescarrigues on va aparèixer calcinada el 15 d'agost de 2017. Tot i això, el jurat va concloure que Bacari Junior «va necessitar l'ajuda d'una altra persona sense que s'hagi provat la seva identitat».

El jurat popular no va incorporar les tesis de la defensa, segons les quals Diego podria haver fugit sense deixar rastre possiblement per problemes de deutes o assumptes pendents pel negoci de la marihuana. El jurat va concloure que la víctima no va desaparèixer voluntàriament perquè, entre d'altres, va marxar de casa a corre-cuita amb un bat de beisbol amb la intenció de barallar-se, sense documentació ni les seves pertinences, i que no ha tornat a contactar amb amics ni familiars.

En el veredicte, els nou membres del jurat van apuntar que la possible legítima defensa dels acusats s'havia de descartar pel fet que no s'ha trobat el cadàver. A més, van assenyalar que es va produir una baralla «de dos contra un» que va limitar «sensiblement» la capacitat de defensa de Diego i que, en base als indicis aportats durant el judici, van observar «certa premeditació» en els fets per part dels acusats.

El jutge avala les conclusions del jurat popular

Malgrat la dificultat d'emetre un veredicte sense que hi hagi cadàver, el magistrat precisa en la sentència que la declaració de culpabilitat esdevé «una conclusió inferencial a partir de la lògica, raonable i raonada concatenació d'elements probatoris de naturalesa indirecta, els quals van ser tots ells objecte de debat en el plenari».

El magistrat afegeix que els membres del jurat popular van considerar provats «diversos indicis incriminatoris que es troben relacionats entre si i que vinculen amb claredat els acusats en els fets» i insisteix que la resolució és «del tot ajustada i raonable» si es té en compte el «contundent i ampli ventall probatori».

En la sentència el jutge també deixa constància que va decidir desestimar les peticions de nul·litat de la defensa. L'advocat dels condemnats va demanar anul·lar la causa perquè l'entrada i registre que es va fer el 15 d'agost del 2017 a la casa on s'haurien produït els fets no comptava amb la corresponent autorització judicial ni del propietari. El magistrat va desestimar la petició per extemporània i va recordar que la defensa no va plantejar-ho en el recurs que va presentar davant el TSJC, el qual va confirmar íntegrament la instrucció.

D'altra banda, el jutge constata que no ha pogut aplicar el màxim de 15 anys de presó per homicidi perquè no s'ha pogut saber si la mort de Diego va ser molt cruenta o extrema. Tot i això, valora com un fet «molt transcendent» que els acusats n'amaguessin el cadàver perquè això, diu, va ocasionar un «sofriment addicional» i un dolor «molt més gran» a la família. Per això justifica «la necessitat ètica de superar el límit mínim» de 12 anys i mig de presó, i establir un càstig «més sever», de 13 anys i 9 mesos de presó.

A més, a Bacari Junior també el condemna per un delicte de danys amb incendi com a autor material de la crema de la furgoneta de la víctima. En la sentència, de 52 pàgines, l'Audiència corrobora l'absolució del sogre de la víctima, tal com ja es va manifestar oralment en ple judici quan l'advocat de la família va retirar l'acusació contra ell per manca de proves. De la seva banda, la defensa de Joaquín i Bacari Junior ja va anunciar que presentaria recurs d'apel·lació.

La del crim del Montmell ha estat la tercera sentència condemnatòria per homicidi sense cadàver dels darrers anys a l'Audiència de Tarragona. La primera va ser la de Ramon Laso, condemnat el 2014 per matar la dona i el cunyat per un mòbil passional, i la segona la de l'agent immobiliari Ramon Franch, sentenciat el 2017 per la mort d'una veïna dels Pallaresos per motius econòmics.