La Generalitat té detectats 47 pisos turístics il·legals a Tarragona ciutat

La Generalitat de Catalunya té detectats, actualment, fins a 47 pisos turístics il·legals a la ciutat de Tarragona. A banda d'aquests hi ha els que estan registrats com a tal, que en són 1.529 i que suposen 8.410 places. El nombre d'aquests habitatges duia una tendència ascendent any rere any fins que el 2020 la pandèmia de la covid-19 va provocar que patís una frenada important. Fins al 2018 s'havien registrat 786 pisos turístics a la ciutat. Durant aquell any es van concedir 320 llicències i el 2019, 395. En canvi, les greus afectacions que el coronavirus va tenir en el turisme va provocar que el 2020 només es registressin 20 habitatges d'ús turístic durant l'any. De la mateixa manera, aquesta caiguda de les noves llicències també es va produir al conjunt de la demarcació, on actualment hi ha 25.469 apartaments turístics fent un total de 140.080 places. La Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat xifra en 1.035 pisos turístics il·legals.

Sobre això, fonts de l'administració autonòmica explicaven a Diari Més que els és complicat saber si el nombre d'habitatges d'ús turístic que operen sense llicència ha augmentat en els últims anys, però sí que asseguren que ha crescut la capacitat de detecció per part dels inspectors. En aquest sentit, expliquen que actualment ja disposen d'una eina tecnològica que rastreja una dotzena de plataformes, les principals, on es publiciten aquests negocis i que detecta els que tenen número de registre i els que no.

Per la seva banda, el president de l'Associació d'Apartaments Turístics de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, Joan Calvet, posa èmfasi en aquesta frenada de nous registres de pisos turístics a causa de la pandèmia. «Potser enguany la gent estarà més a l'expectativa i no creixerà encara el nombre de noves llicències, però l'any vinent es podria recuperar el ritme anterior, tot depèn de com evolucionin la pandèmia i les restriccions», diu Calvet.

Pel que fa a les previsions per aquest estiu, el president de l'associació recorda que «l'estiu passat es va poder funcionar i sembla que la temporada d'enguany serà millor. Estem més esperançats i desitjant que arribi ja el turisme estranger». A banda dels càmpings, molta gent va apostar pels apartaments com a allotjament segur per reduir el risc de contagi de covid-19, segons Calvet, que assegura que els primers «van patir la davallada d'activitat més baixa, de només un 50%, els apartaments la segona més baixa, d'un 70% aproximadament i, els hotels, de més del 80%».

Amb relació als que són il·legals, Calvet assegura que «la sanció és d'entre 3.000 i 30.000 euros i, si tenim coneixement que hi ha algun apartament que opera sense llicència avisem a la Generalitat, ja que és competència deslleial» i afegeix que «molts propietaris ja veuen la necessitat de registrar-se i fer les coses bé perquè les sancions són importants ». El president de l'associació provincial també comenta que a Barcelona, per exemple, on hi ha molts més habitatges d'ús turístic, molts propietaris han passat a fer un lloguer normal del pis per seguir traient rendibilitat al negoci, quelcom que «no hem detectat aquí a la demarcació».

Sobre això, el director de la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV, Sergio Nasarre, alertava que, «si un propietari d'un pis turístic es passa al lloguer residencial, pot tenir dificultats a l'hora de tornar a operar com ho feia prèviament, ja que l'arrendatari té dret a quedar-se a l'habitatge com a mínim cinc anys si la propietat és una persona física i set si és una persona jurídica». Per altra banda, Nasarre també parla de l'impacte que aquest negoci provoca en els barris. La Part Alta és la zona de la ciutat on n'hi ha més i, tot i que assegura que no s'ha demostrat ni a Barcelona que els pisos turístics influeixin directament en el preu del lloguer convencional, sí que pot afectar a la fisonomia del barri i al nucli antic, «fins a cert punt, ho hem vist». En aquest sentit sosté que «hi ha edificis sencers dedicats a aquest negoci, menys dinamisme de barri, població autòctona que ha marxat i canvis en el tipus de botigues i comerç».