La justícia tomba la subrogació forçosa d'estibadors portuaris amb la liberalització del sector

L'Audiència Nacional ha anul·lat part de l'IV Acord marc de l'estiba, inclosa la disposició que preveia la subrogació forçosa de tots els treballadors que formaven part del sector abans de la seva liberalització, en considerar que ocasiona «un greu perjudici econòmic» a les empreses.

En una sentència coneguda aquest dimarts, la sala social estima la demanda de la patronal Asoport, i considera que aquesta subrogració és inconstitucional, ja que obliga les companyies a fer-se càrrec d'un nombre determinat de treballadors «pel mer fet d'haver estat obligades a participar en una societat anònima de gestió d'estibadors portuaris (sagep)».

En opinió de la sala, això ocasiona a les empreses «un greu perjudici econòmic -equivalent al sobrecost laboral del manteniment dels contractes i les condicions de treball- i un clar desavantatge competitiu respecte de nous operadors que no assumeixin cap activitat ni formaven part de la sagep».

Des de 1986, l'estiba ha gaudit d'un règim especial pel qual s'obligava les empreses d'estibadors a ser accionistes de la sagep i a contractar prioritària i exclusivament als treballadors vinculats a aquestes.

En 2014, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va obligar a Espanya a modificar aquesta legislació per considerar que no respectava la llibertat d'establiment d'empreses, alguna cosa que la Comissió Europea venia demanant fer des de 2012.

Per a donar-li compliment, el Govern va aprovar en 2017 un reial decret que establia la plena llibertat de contractació dels treballadors i eliminava l'obligació de les empreses estibadores de participar en la sagep.

No obstant això, després de la convalidació d'aquella norma, els estibadors van convocar una vaga perquè el text de la llei no garantia el manteniment ni la continuïtat de l'ocupació.

Finalment, es va introduir una disposició addicional en virtut de la qual les empreses que optessin per separar-se de la sagep haurien de subrogar-se el personal «en proporció a la seva participació» en la societat de gestió.

Aquest acord, subscrit per l'associació Anesco i els sindicats contra els quals es dirigeix la demanda -entre ells CCOO, UGT, CIG, ELA i LAB-, va ser modificat posteriorment al març de 2018.

La subrogació forçosa desincentiva la liberalització

Ara els magistrats donen la raó a Asoport i sostenen que l'obligació de subrogar els contractes genera un doble efecte: d'una banda, actua com a desincentiu al dret de separar-se de la sagep, que era, precisament, la finalitat de la reforma del Govern per a liberalitzar l'estiba després de la sentència del TJUE.

Per un altre, afegeixen, «col·loca a les empreses incloses en el seu àmbit personal i funcional en una posició desigual i de desavantatge enfront de nous operadors», i imposa unes condicions de llibertat de contractació d'impossible accés a les companyies que sí que formaven part de la societat anònima de gestió.

La sala, amb l'informe favorable de la Fiscalia, també declara nuls diversos apartats dels articles 6, 10, 11, 12, 18 i 19 de l'IV Acord marc de l'estiba, així com dels articles 7, 8 i 9 íntegrament.

En la seva opinió, el text contravé tant la normativa espanyola com el Tractat de Fundació de la Unió Europea i la jurisprudència del TJUE.

El veredicte recorda que, en els últims anys, s'han succeït una sèrie de fites legislatives, normatives i jurisprudencials en el sector de l'estiba a Espanya que han modificat el règim de l'estiba portuària i que han vingut a incidir en la norma convencional estatal d'aquest sector.

Un sistema de gestió monopolístic

El tribunal considera que l'article 6 de l'Acord és la «plasmació escrita de l'accés a un sistema monopolístic de la mà d'obra» a través de les Organitzacions d'Empreses de l'Estiba (OEE), un sistema «obertament anticompetitiu i expressament declarat il·legal» pel TJUE.

Respecte al procediment de selecció de personal, assenyala la seva nul·litat, ja que exigeix al personal la superació d'unes proves de capacitació a nivell de port que excedeixen dels requisits del reial decret llei, la qual cosa en la pràctica suposa «un control sindical de l'accés, perquè sense el necessari consentiment de la representació dels treballadors no és possible».

Així mateix, els magistrats es pronuncien sobre les condicions de treball, i creuen que el sistema de rotació imposat va en contra de la llibertat de contractació de les empreses.

En aquesta línia, asseguren que l'article 12 de l'Acord, que reconeix a la OEE com a únic subjecte competent en matèria de classificació professional, «atempta contra la facultat d'organització i direcció» de les companyies estibadores.

Polèmica amb la CNMC

El setembre passat, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va multar amb 77.000 euros a Anesco -que va anunciar que recorreria la sanció- i els sindicats en entendre que les seves conductes imposen una limitació injustificada de la llibertat d'organització de l'empresa que optés per separar-se de la sagep.

A la fi d'aquest mes, l'associació i les organitzacions sindicals van signar de manera telemàtica el V Acord marc sectorial que, no obstant això, no entrarà en vigor fins que la CNMC emeti un informe sense reserves