Obres
La urbanització del PP10 de Tarragona costarà 1 milió d'euros més per entrebancs de la covid
La despesa inicial de 13,8 milions augmenta en un 8% per un projecte que estarà enllestit el mes d'octubre, una mica més tard del previst
Diversos entrebancs en matèria de logística i d'organització arran de la pandèmia de la covid-19 han provocat que el cost final de les obres d'urbanització del PP10, a tocar de l'Anella Mediterrània, augmenti en un 8%, el que són 1,1 milions d'euros. Així, el projecte que es va adjudicar a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) Comsa-Rogasa per 13,8 milions, costarà finalment 14,9, i està previst que s'enllesteixi al mes d'octubre. Han estat aquests mateixos entrebancs els que han provocat també que la previsió de finalització de les obres s'hagi retardat al voltant de dos mesos.
Amb tot, un cop enllestida la urbanització ja es podran donar les llicències de construcció, les quals es podran atorgar un cop les normes urbanístiques municipals prèvies al nou POUM estiguin aprovades definitivament per la Generalitat de Catalunya, que es calcula que ho farà al setembre. Els terrenys acolliran la construcció de 1.200 habitatges, dels quals 400 es destinaran a lloguer social i, a banda, l'empresa holandesa Ten Brinke té previst construir-hi un parc comercial que s'anomenarà Tarraco Centrum, nom escollit després d'un procés participatiu en el qual la firma va rebre un total de 180 propostes.
Així, a l'octubre ja hi haurà els carrers, les voreres, els parcs i tots els subministraments a punt per començar a edificar-hi. «No crec que sigui un sector que s'eternitzi, en absolut», assenyalava el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, que afegia que «el seu desenvolupament serà raonablement lleuger perquè amb les normes urbanístiques decauen pràcticament tots els plans parcials que contemplava el POUM i el PP10 és un dels tres que es mantenen, juntament amb altres petits polígons d'actuació i plans de millora urbana». En aquest sentit, sostenia que «en passar a ser un dels tres amb possibilitats de desenvolupar-se fa que sigui interessant i tindrà per vendre», i reconeixia també que el desenvolupament del sector dependrà de «la demanda d'habitatges nous i del ritme de compravenda». «El que hem fet és ajustar l'oferta a la demanda real i hi haurà feina que justifiqui anar construint», afegia l'edil d'ERC al consistori.
Amb relació a les normes urbanístiques que regiran el desenvolupament de la ciutat mentre no hi hagi el nou POUM, Puig explicava que, un cop redactades per l'equip municipal, han estat enviades a Avaluació Ambiental de la Generalitat, departament que ha de donar llum verda al document en dues setmanes, aproximadament. Un cop hagi passat aquest primer filtre, serà el ple de l'Ajuntament el que haurà d'aprovar que aquest sigui elevat a la Generalitat, la qual ho haurà d'aprovar també en el Consell de govern i, després, passarà per la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat. S'espera que estiguin aprovades definitivament al setembre, i serà llavors quan el consistori ja podrà donar llicències per construir.
Per altra banda, Puig comentava també que, un cop s'ha enllestit la redacció d'aquestes normes provisionals, els tècnics de Territori, encapçalats per Núria Pallarés, la directora de l'àrea, ja han iniciat els treballs per fer el nou POUM. «En primer lloc s'organitzaran fases prèvies i constitutives de tramitació, com ara les jornades participatives o els principis que han de regir el pla d'ordenació urbanística. Això formarà part de la feina dels pròxims mesos», deia Puig, que, malgrat tot, advertia que «encara queda molta feina i són moltes les fases que s'han de seguir durant els pròxims quatre o cinc anys, ja anirem explicant el calendari». Amb tot, i felicitant «l'excel·lent personal que ha fet les normes i que coneix el pinyol del que serà el nou POUM», Puig reconeixia que hi haurà alguns canvis organitzatius i es contractarà personal extern per dur a terme les tasques que no es puguin fer internament «pel seu grau d'especialització o perquè són molt repetitives, com ara les qüestions d'inundabilitat i l'estudi econòmic, entre altres».