President de Mare Terra Fundació Mediterrània i organitadors dels Premis Ones
Societat
«Volem seguir mostrant que hi ha gent compromesa i que aposta pel futur»
El Metropol acollirà divendres la 27a gala dels Premis Ones, que reconeix persones i entitats que «volen una societat més solidària i amb més valors»
—Com es presenta la gala?
—Tenim el precedent de l'èxit de l'any passat. Tot va anar rodat. Ens van posar d'exemple a l'hora d'organitzar esdeveniments similars i això sempre és un orgull. Així que enguany tornem a aplicar tot allò que ja vam aplicar, però en un context millor.
—Un any més, les entrades s'han esgotat amb molt temps d'antelació.
—Hi ha molta gent que ens segueix any rere any. La ciutadania segueix apostant per nosaltres i aquesta complicitat espontània del carrer m'emociona. Crec que demostra que, tot i les traves que ens han posat, no ho hem fet tan malament.
—Parli'm dels premiats.
—Novament, l'hem encertat. Tots ells demostren que veritablement hi ha gent compromesa amb la societat, la justícia i el medi ambient. Hi ha exemples que són commovedors.
—Com per exemple?
—Ana González i Augusto Krause. Són botanòfils i han dedicat tota a l'estudi de la flora salvatge. Tenen una autocaravana i es van movent recopilant informació sobre tota mena d'espècies de forma altruista. Una persona pròxima a aquest matrimoni els ha ajudat a crear una mena de biblioteca en una església abandonada a Salamanca, que recull i posa a l'abast del públic tota la informació i la investigació botànica de més de 40 anys. Exemples com el seu mostren que encara hi ha gent que aposta per preservar la vida.
—Estrella Damm rebrà un premi per fer conscienciació mediambiental mitjançant les seves campanyes publicitàries. Ha generat sorpresa el seu reconeixement?
—Pot crear certa polèmica. Ara bé, de la mateixa manera que hem de criticar a les empreses que ho fan malament, també hem de reconèixer aquelles que fan la seva aportació perquè el món sigui més sostenible. Estrella Damm no tenia cap obligació de generar consciència social sobre el desastre dels plàstics al mar. Però s'han gastat milions d'euros en una campanya molt potent denunciant-ho. Cap administració pública ho ha fet. Cada any fem un seguiment exhaustiu als candidats. Estrella Damm ha portat la responsabilitat social corporativa a uns nivells molt elevats i per això mereixen un guardó. Qui digui que no, no té visió de futur. I nosaltres seguirem valorant i seguint a empreses que aposten per la sostenibilitat i pel futur.
—Sembla que l'èxit de campanyes com la d'Estrella hagi llençat a tota mena de companyies a fer greenwahing. Els preocupa?
—Hi ha casos on es veu clarament que es tracta d'un discurs hipòcrita. És flagrant, especialment quan ve d'algunes de les empreses que més deterioren el planeta amb la seva manera de produir. S'ha d'anar amb compte i saber discernir qui ho fa veritablement i qui no.
—El compromís social i la lluita contra la corrupció tampoc faltaran als premis.
—Tenim dos pesos pesants com són en Javier Cremades, que és president de la World Jurist Association i conegut per defensar els afectats del cas Madoff i ara els usuaris de geriàtrics afectats per covid i les seves famílies; i en Manuel Domínguez, fundador i editor de Diario 16, que va destapar el cas de corrupció de la venda del Banc Popular. Amb ells dos, ens agradaria engegar una iniciativa a posteriori.
—Quina mena d'iniciativa?
—A través de la Red Internacional de Escritores por la Tierra, ens han arribat moltes denúncies de periodistes, especialment d'Amèrica Llatina, que viuen situacions molt complicades, amb amenaces de mort incloses. Tot plegat ens preocupa molt i ens agradaria, des de Mare Terra, i amb la col·laboració de Cremades, Domínguez i altres persones, crear alguna mena d'observatori que doni veu a tots aquests professionals i que a la vegada sigui un lloc on puguin acudir per a denunciar el que estan vivint. De fet, a la gala, i coincidint amb l'entrega del premi a Rosa Maria Calaf, farem un homenatge als periodistes espanyols morts a Burkina Faso.
—Una de les novetats d'enguany és que el Premi Sirusa no va a parar a un ajuntament de la demarcació sinó a la geogràfa Manola Brunet. Per què s'ha produït aquest canvi?
—Feia ja un parell d'anys que ja ho estàvem comentant amb Sirusa. El seu premi sempre acabava anat a parar en mans dels mateixos municipis, perquè són els que ho estan fent millor. Ells compartien amb nosaltres la necessitat de reorientar el seu guardó i entregar-lo a persones o entitats que estiguin treballant a favor de la sostenibilitat i del medi ambient i enguany ha estat l'any del canvi.
—Què en destaca de Brunet?
—És la primera dona, i la primera espanyola, en presidir la Comissió Internacional de Climatologia de l'Organització Meteorològica Mundial. I és de Tarragona. Aquesta ciutat, però, és molt complexa i molt controvertida i, tot i tenir gent que juga en les primeres lligues dels seus camps, ni se'ls coneix ni sembla que interessi. I justament per això els volem fer visibles a través dels Premis.
—Per últim, el lema d'enguany dels premis és «27 anys generant esperança». Quina és la seva esperança?
—Seguir mostrant al món que hi ha persones i col·lectius que fan un pas endavant, es comprometen, aposten pel futur i que, com nosaltres, volen una societat més solidària, més justa i amb més valors.