«Si Junts no entra al govern, podem cedir-los alguna empresa municipal»

— Estan sent unes setmanes mogudes. Tot just dimarts es va produir un apunyalament a tocar del consistori. Cada vegada més gent diu sentir-se insegura i assenyala els joves extutelats.

— No tot s'arregla amb la policia, cal anar al fons de la qüestió. És un tema de seguretat i també d'atenció social. Aquests joves no tenen possibilitats d'integrar-se. Si no hi ha una voluntat de les administracions superiors a la nostra i no donen eines, serà un problema molt difícil de gestionar. El marc legal estatal actual impedeix la integració i crea una situació explosiva. Paral·lelament, els delictes han de ser perseguits.

-— També es demana una ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana.

— No és cert que la plantilla no s'hagi ampliat. Sí que s'ha fet, però hi hem de destinar un pressupost proporcionat. Al cap i a la fi, no podem reduir tots aquests problemes de seguretat al joc del gat i la rata. Els problemes complexos no tenen solucions fàcils.

— En quin punt es troba l'ampliació de govern?

— S'està fent un esforç enorme per ampliar l'equip, malgrat que és cert que no està avançant al ritme que ens agradaria. Tenim un deute de lleialtat amb els altres grups. Si més no, no tothom posa per damunt els interessos de Tarragona i se centra massa en els del seu partit. Al final, hi ha d'haver una exigència i voluntat de col·laboració entre grups.

— Pot haver-hi clàusules de caràcter independentista que incomodin els Comuns?

— En tot cas parlaríem de clàusules democràtiques, però hi ha un consens ampli envers el dret a l'autodeterminació. Així que no entendria que hi hagués clàusules en aquest sentit.

— Tem perdre els suports puntuals de Junts?

— Les relacions amb Junts continuen sent molt cordials. Estem contents amb la forma amb com estan gestionant l'empresa municipal Mercats de Tarragona. Ens hauria agradat incorporar-los al govern, però si no són dins, podem explorar altres fórmules per continuar col·laborant amb Junts. Per exemple, cedir-los el control d'alguna empresa municipal més, ja que tenen dues conselleres més molt vàlides. Al cap i a la fi, no és només un tema de tenir més mans per fer feina, sinó d'aconseguir sumar més talent.

— Arribem a la meitat de mandat. En algun moment s'ha sentit dèbil?

— No. Sí que és cert que hi ha hagut moments difícils. Hem de tenir en compte que estem gaudint d'una oportunitat única per tal de dirigir la ciutat i transformar-la. No està sent fàcil, però, com deia, no m'he sentit dèbil. Al contrari, a mi m'estimulen molt els moments de crisi, m'ajuden a treballar molt més.

— Quan ho ha passat pitjor?

— Els dos pitjors moments han estat, sens dubte, l'accident d'IQOXE i la gestió de la pandèmia. Si més no, a Tarragona tampoc vam haver de fer cap confinament en particular, com sí que va passar en altres ciutats grans de Catalunya. També ho vaig passar malament quan se'ns va comunicar el perill d'esfondrament de l'Amfiteatre. Així com quan vam haver de tancar el Metropol pels problemes estructurals, de la mateixa manera que el tancament recent del Teatre Tarragona pel perill d'esfondrament del fals sostre del vestíbul.

— Què ha estat el millor d'aquesta primera meitat?

— És molt gratificant ser alcalde. És una figura que als nens i nenes els fa molta gràcia. Hi ha hagut molt bons moments. Estic content d'haver assumit la conselleria de Cultura, perquè ha de ser un element de cohesió social, i mai un a més a més.

— Pateixen per no poder acabar alguns projectes fins d'aquí a dos anys?

— En la segona meitat del mandat avançarem moltes coses que tenim a mitges o encara no ens hi hem posat. Tot i això, hi ha temes que necessiten anar més enllà d'aquests dos anys, com tota la xarxa de carrils bicis completa, o aconseguir que la Tabacalera sigui un veritable punt de referència cultural i pugui acollir la nova biblioteca municipal. És el projecte amb més capacitat de transformació urbanística i social. O també el desbloqueig de la Ciutat del Repòs i Vacances. Tampoc hem d'oblidar la Ciutat de la Justícia o totes les tasques hidràuliques per aconseguir una millora del clavegueram i controlar què acaba al mar. Això últim és a llarg termini, no serà cosa de dos o tres mandats, sinó més, i dependrà dels fons Next Generation. Al cap i a la fi, es tracta d'una cursa de relleus. Si no ho puc inaugurar jo, ja ho inaugurarà el següent alcalde, no és el meu objectiu.

— S'ha fet prou des de l'accident d'IQOXE?

— S'ha avançat massa poc des de llavors. S'ha recuperat el Plaseqta, així com s'ha apostat pels sensors perimetrals i s'ha creat un marc de treball conjunt. Però és cert que el departament d'Interior de la Generalitat ha estat molt ocupat amb la pandèmia. Aquí vam fer un ple monogràfic dedicat exclusivament a la indústria química, amb tots els grups i diversos sectors del territori, que no és poca cosa. Ara que ja tenim govern a la Generalitat, a veure si el departament d'Interior pot tornar-se a ocupar de l'assumpte. Estem alineats.

— Què caldria millorar?

— El que em preocupa és que després de tot plegat hi torni a haver reclamacions sindicals, senyal que no s'ha solucionat la problemàtica. Hi ha algú que se salta la línia a seguir.

— S'ha gestat massa de pressa la Vall de l'Hidrogen Verd?

— Estem en un punt de reconversió energètica que el sector químic se sent amenaçat. Podem canviar el model, però assegurant que els llocs de treball no desapareguin. Serà una reconversió duríssima, el canvi climàtic ens ho mana, però és necessària. Per això volem que els treballadors puguin passar d'un sector a l'altre.

— L'aposta per la mobilitat sostenible té molts entrebancs.

— Tarragona té massa poc pes en les decisions que es prenen a Barcelona. La ciutat ha d'agafar un paper capdavanter de manera decidida. Ho hem fet, per exemple, amb el Tren Tram. Hi ha hagut tot un procés participatiu que ha arribat a unes conclusions molt lògiques, molt allunyades del que era el projecte inicial. No pot ser que no passi per on realment viu la gent. De la mateixa manera que la voluntat de traslladar les mercaderies a l'interior. Fins ara Tarragona ha tingut poc pes, però ara això ha canviat i és un reclam de moltes institucions.

— Quan hi haurà nou POUM?

— La seva confecció arrancarà molt ràpidament. Està clar que anirà molt més de pressa que l'anterior, que tenia molts defectes, tot i que amb la nova normativa s'haurà de tenir en compte les polítiques per lluitar contra el canvi climàtic. Mentrestant, es continuarà construint. També s'haurà de prioritzar la voluntat de recuperar, regenerar i recosir la ciutat, més que no pas créixer en extensió. El nou POUM hauria d'estar llest ja al proper mandat.

— El PP-10 va amb un lleuger retard. Quan es podria començar a urbanitzar?

— Esperem tenir les normes urbanístiques aprovades aquest setembre. D'aquesta manera, a l'octubre ja es podria començar a urbanitzar, així com s'hauria d'iniciar la construcció del centre comercial Ten Brinke. No sabem quan acabaran les obres, ja que depèn de l'empresa.

— Una de les grans apostes era augmentar el lloguer social, omplir pisos buits i, de passada, lluitar contra l'ocupació. Va més lent del que voldrien?

— Els tempos de l'administració són molt lents i tot plegat es complica. Ara ja comencem a entendre els cicles. Els nostres ritmes i els seus són molt diferents, però hi estem treballant.

— Segon estiu sense gerència de turisme. Com pot ser?

— Que no hi hagi gerent no vol dir que no es faci feina. En efecte, l'equip de Turisme ho està fent molt bé. L'estiu passat es va aconseguir una adaptació brutal a la situació. Les campanyes de promoció van funcionar. D'aquí poc tornarem a convocar la plaça. D'aquí dos o tres mesos podríem tenir nou gerent.

— L'oposició diu que l'àrea està descuidada.

— No. S'està fent molta feina per atraure el turisme de proximitat i per potenciar el treball amb el grup de ciutats Patrimoni de la Humanitat. La valoració l'hem de fer a final de temporada.

— L'àrea de Patrimoni és una de les més actives, però també és un blanc recurrent.

— L'oposició ha perdut una gran oportunitat de fer política constructiva. Per exemple, per tal d'aconseguir entre tots millorar la situació de diversos monuments, especialment els més importants, que des de fa dècades estan malament. La seva actitud és que tot el que fem és un desastre. Tot és culpa nostra? Encara sort hem tingut que hi hagi elements que no han acabat pitjor.

— Va faltar cohesió de cara a uns pressupostos tan importants com els d'enguany?

— Vam convocar a tots els grups municipals per explicar-los la situació econòmica de la ciutat per tal d'aconseguir un consens per tirar endavant els comptes. Des del PSC es van dedicar a trucar grup per grup per tal de boicotejar la reunió, i al final no hi van assistir ni ells, ni Ciutadans, ni el PP. D'altra banda, la CUP, de qui sempre es diu que bloquegen situacions, en tot moment van ser exigents i constructius.

— Els patinets elèctrics han provocat força polèmica.

— El més important és que responem a un canvi cultural en la mobilitat. I els patinets ja existien abans de l'arribada de les empreses. A més, insistim en la campanya de sensibilització amb el límit dels 30 quilòmetres per hora i els nous carrils segregats, dos dels quals els estem començant a traçar. Amb tot, no podíem esperar a tenir tots els carrils llestos per implementar els patinets. De moment, per a mi estan sent un èxit, malgrat que és cert que hi ha punts a revisar.

— El carril bici educatiu havia d'anar de Sescelades a Ponent i la Laboral, però de moment arribarà només fins a la Imperial.

— Tenim el compromís de connectar tota la ciutat, fins a Altafulla i a través del pont del Francolí. Estem acabant amb la segregació territorial arran del traspàs de carreteres que vam negociar amb l'Estat, i que altres s'han atribuït.

— S'emprendran accions legals contra la constructora del teatre Tarragona? Com rep les crítiques del PSC i Ballesteros?

— El van deixar en el mateix estat lamentable que el Metropol i el Camp de Mart. Emprendrem accions legals, sí. Pel que fa a les crítiques, trobo que són absurdes. No només per part nostra, sinó mirant la reacció de tanta gent envers aquestes. Haurien de ser una mica més conseqüents amb el que diuen.

— Què cal per desbloquejar la Tabacalera i que sigui una referència cultural?

— Cal una visita a tres bandes amb la Generalitat i el govern espanyol. Tenim clar que ha d'acollir la biblioteca.

— A mig mandat els tarragonins encara no poden gaudir del Palau d'Esports.

— Aquest és un altre cas d'oposició poc constructiva. Havíem d'evitar un nou bloqueig per aconseguir la cessió i, per això necessitàvem una majoria absoluta al ple. El PSC, que sempre reclamava la cessió de l'equipament, es va abstenir i ho va bloquejar. Són una oposició amb ganes de governar? A mi em sembla que no.

— Malgrat l'aposta pels consells de districte i pels processos participatius, en alguns punts de la ciutat les entitats veïnals se senten més allunyades que mai.

— Tenim un respecte escrupulós per les associacions de veïns, que fan una feina molt necessària. L'actual govern no hi fa intervencionisme, i no tothom pot dir el mateix. L'altre dia el president Aragonès s'hi va reunir i va escoltar les seves demandes, i li van demanar que no ho deixés morir.

— Quin profit en pot treure Tarragona de tenir un president d'ERC a la Generalitat?

— Amb Pere Aragonès hi tinc molt bona sintonia i confiança. És una persona sensible i rigorosa. Mostra interès en Tarragona. Per exemple, va ser ell qui va agafar la batuta amb el projecte de la Vall de l'Hidrogen Verd.

— Els pressupostos no s'aprovaran fins al 2022. En quins projectes de la ciutat que depenen del finançament de la Generalitat afecta?

— No hauria d'afectar en res.

— Es veu alcalde el 2023?

— Jo crec que sí. El projecte de canvi que tenim entre mans és sòlid i no s'ha d'acabar. A més, pel que escolto i em diuen a nivell quotidià, crec que podrem repetir al govern.

— Quin és el repte d'aquesta segona meitat de mandat?

— Aprofundir en la cohesió de la ciutat. Per exemple, les biblioteques projectades a Sant Pere i Sant Pau i a Torreforta són la línia a seguir. Vull ser l'alcalde de tots.

Dos anys intensos i energies per a més

Pau Ricomà i ERC arriben a la meitat de mandat a l'Ajuntament de Tarragona. El pròxim dimecres, 15 de juny, farà dos anys que van ocupar el principal despatx a la plaça de la Font amb el canvi com a lema. 730 dies en què Ricomà les ha vist de tots colors. L'accident d'IQOXE, una pandèmia, unes complexes negociacions per ampliar el govern, la duresa de l'oposició o les queixes veïnals per problemes sense solució. Han estat dos anys intensos, però Ricomà se sent fort.