Tarragona s'obre a mantenir algunes de les més de 300 terrasses temporals de la pandèmia

L'Ajuntament de Tarragona no descarta la possibilitat d'atorgar la llicència, en un futur, a algunes de les més de 300 terrasses temporals que hi ha a la ciutat. Abans de la pandèmia n'hi havia un total de 400, una xifra que va augmentar fins a més de 700 amb les que es van instal·lar de manera provisional, mentre duri la pandèmia, per donar un cop de mà als bars i restaurants davant les restriccions que ha patit i pateix el sector. No obstant això, des de la regidoria de Domini Públic, assenyalen que caldrà veure si els establiments que tinguin la voluntat de mantenir la taules i cadires a la via pública es troben en una zona adequada, és a dir, que no comportin el tancament al trànsit d'un carrer ni ocupin una superfície molt extensa que pugui causar molèsties a veïns i vianants, per exemple.

«Amb la qüestió de les terrasses s'ha de filar molt prim perquè la convivència ha de ser absolutament primordial entre hostaleria i ciutadans», assenyala la regidora de Domini Públic, Cinta Pastó, que afegeix que «tenir molts més metres ocupats de via pública vol dir que aquests són en detriment dels ciutadans, és a dir, que s'ha de veure molt clar». En aquest sentit, Pastó comenta que «moltes de les terrasses temporals, quan els diguem que hem de començar a cobrar, es retiraran, i cal recordar que estan en gratuïtat des del març del 2020». Malgrat tot, l'edil d'Esquerra Republicana no tancava la porta a què a algunes d'aquestes se'ls pugui atorgar la llicència un cop es reactivi el pagament de la taxa d'ocupació de la via pública. «Si hi ha els metres adients entre els espais de convivència i de domini públic està clar que sí, per què no? Però reitero, sempre dins d'una lògica, el que no podem permetre és el que s'ha vist en moltes zones de la ciutat, on alguns vianants no podien ni passar per les voreres perquè estaven ocupades per les terrasses», assegura Pastó.

Amb relació a l'excepció de les taxes, Pastó vol ser prudent i assegura que dependrà de l'evolució de la pandèmia i de les restriccions en el sector de l'hostaleria que, de fet, són cada cop menys. «De moment, com que funcionem a trimestres, el pròxim no el cobrarem, tot i que el sector està reactivat i funciona fantàsticament amb els bars i restaurants treballant a dojo, que és el que volem tots», diu la regidora de Domini Públic, que reconeix, però, que «és evident que hi ha un límit i hi haurà un moment que hauran de pagar, però de moment que segueixin reactivant-se i treballant, no podem començar a posar-los-hi més despeses de cop i volta, i l'Ajuntament intenta fer-ho de la millor manera possible, amb les ajudes que pot».

De fet, ahir mateix es va oficialitzar el decret que prorroga fins al 30 de setembre el permís de terrasses temporals, l'exempció de les taxes d'ocupació de la via pública i l'autorització de música ambiental i actuacions musicals de petit format i acústiques, és a dir, sense poder fer ús d'altaveus ni amplificadors, excepte als establiments del carrer Lleida i del carrer Governador González, als quals se'ls ha prohibit aquesta possibilitat per incomplir la normativa d'horari, de soroll i d'aforament. Per altra banda, el decret també recull la normativa que els bars i restaurants han de complir amb relació a les mesures sanitàries decretades pel sector de l'hostaleria, com ara que es restableix el consum a la barra amb una separació entre clients d'1,50 metres, que hi ha d'haver una distància de 2 metres entre taules, tant a l'interior com a l'exterior del local i que l'horari d'obertura permès és de 6 hores del matí a 1 hores de la matinada, entre altres.

Sobre això, el president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona Ciutat (AEHTC), Javier Escribano, defensa que «òbviament un negoci amb terrassa és millor, sobretot en una ciutat amb clima mediterrani com Tarragona, on pràcticament s'està bé a l'aire lliure durant nou mesos». Sobre la possibilitat que molts establiments que actualment disposen de terrassa temporal apostin per mantenir-la un futur, Escribano comenta que «això ja és posar-se a casa de cadascú, però per experiència crec que molts dels que puguin optar a la llicència la demanaran i la pagaran».

A banda, el representant del sector a la ciutat posa en valor que «des de l'Ajuntament ja ens han comentat que estan molt contents amb les terrasses que s'han implantat entorn de la plaça Corsini, ja que s'han adonat que atrauen la gent, cohesiona els barris, dinamitza el comerç i aporta una major neteja i seguretat». En aquesta línia, relaciona els problemes d'inseguretat a la Part Alta amb el fet que hi hagi menys afluència de gent a les terrasses, que creu que ha apostat més per la zona de Corsini, «que s'ha posat molt de moda». «Amb les terrasses plenes de gent s'aconsegueix que hi hagi molt moviment i s'eviten, per exemple, botellons i actes vandàlics, tot i que també hi ha efectes negatius que s'han de minimitzar», reconeix Escribano, que defensa que «la ciutadania i el sector ens hem d'entendre, i des de l'associació sempre estem al costat del bon professional que respecta les normes, els horaris, les distàncies, etc.». En aquest sentit, afegeix que «quan hi ha un empresari que incompleix ens acaba afectant la resta». Finalitza comentant que la zona de Corsini «ha servit a l'Ajuntament per fer un assaig del futur projecte de pacificació de l'espai i s'han adonat que, si tallen els carrers, no s'acaba el món, la gent s'hi acostuma i té moltes conseqüències positives».