Diari Més
Laia Pastor

Doctora especialista en Dermatologia de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona

Salut

«A la consulta de dermatologia diagnostiquem càncers de pell cada dia»

La dermatòloga alerta del creixement de la incidència del càncer de pell en la població i especialment entre les franges d'edat més joves

La dermatòloga Laia Pastor a les portes del Joan XXIII.

«A la consulta de dermatologia diagnostiquem càncers de pell cada dia»Joan Carles

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

—Quina incidència té, el càncer de pell, a la seva consulta?

—En l'àmbit espanyol, el 42% de les consultes de dermatologia són per càncer de pell, per tant, és una xifra molt alta. Nosaltres cada dia diagnostiquem tumors. El més freqüent és el carcinoma basocel·lular, que per sort també és el menys agressiu, ja que es resol amb tractament quirúrgic o teràpies no quirúrgiques, com ara cremes que estimulen localment les defenses o la teràpia fotodinàmica. Altres tumors menys freqüents, però amb major risc, són el carcinoma escamós i el melanoma. Aquest últim es pot disseminar afectant ganglis o òrgans interns.

—Aquesta incidència és major o menor que anys enrere?

—En els darrers trenta anys, la incidència s'ha duplicat. Nosaltres intervenim de 450 a 500 pacients a l'any. Aquesta xifra no inclou els pacients que operen els cirurgians maxil·lofacials, els que derivem a cirurgia plàstica i aquells a qui fem tractament mèdic, que en fem molts. Si la gent estigués amb nosaltres a la consulta en el dia a dia, prendria consciència del nivell gairebé epidèmic d'aquesta patologia.

—Per què hi ha tanta afectació?

—Penso que és pels hàbits d'exposició solar. És la cremada solar del que estiueja, és la cremada de qui es vol bronzejar ràpidament… No acceptar el nostre color de pell i voler-lo canviar fa que la gent vagi al sol en hores que no s'hi hauria d'anar. És a dir, de les 12 del migdia a les 4 de la tarda.

—Sobre quina franja de població té més incidència?

—El carcinoma basocel·lular i l'escamós predominen en majors de seixanta anys i veiem més càncers de pell perquè la longevitat ha augmentat. Però també en troben gent jove, tenim pacients amb trenta o quaranta anys que ja han tingut un basocel·lular, això abans no es veia. Però el problema és el melanoma, que també està afectant persones joves, de vint, trenta o quaranta anys. No obstant, cal tenir en compte que el risc de melanoma augmenta amb l'edat i, per tant, la majoria de casos són en adults de més edat i ancians.

—Quins senyals han de fer sonar les alarmes?

—En el cas del melanoma, hem de consultar al dermatòleg si veiem una lesió que sembla una piga però canvia de color, de forma o de mida. També si detectem una lesió sobreelevada, que creix de gruix o de diàmetre, tingui pigment o no. Sobretot hem d'estar alerta si la lesió canvia en menys de tres mesos, perquè podria ser un tumor maligne. Per la seva banda, el basocel·lular és un tumor de creixement molt lent i és asimptomàtic en fases inicials. Quan el pacient consulta normalment és perquè s'ha fet gran, s'ha ulcerat i es detecta.

—La clau és la prevenció. Quines són les regles d'or?

—A les hores centrals del dia, hem d'estar a l'ombra. També és important recordar que la roba és la nostra aliada, fa una funció protectora. I no ens hem d'oblidar del barret per protegir-nos de l'exposició solar, especialment en persones amb menys densitat de cabell. Pel que fa al fotoprotector, cal que ens l'apliquem generosament, amb capa gruixuda i amb freqüència, cada dues o tres hores. I no deixar zones sense tractar. La gent no es recorda de les orelles, i allà hi trobem tumors amb molta freqüència. Si anem amb sandàlies, ens hem de protegir els peus, si anem amb màniga curta, els braços, etc.

—Quin és el millor fotoprotector?

—Es recomana un factor de protecció 50 o major. Cal buscar una cosmètica que faciliti l'aplicació, per a la cara per exemple existeixen gels d'absorció ràpida, productes amb una base d'aigua que no ens fan sentir empastifats, o fins i tot brumes que es pulveritzen i que es poden fer servir fins i tot sobre el maquillatge. Per al cos, podem usar gels o locions. Els esprais transparents els recomano per a les reaplicacions.

—Es parla molt de la llum blava. Què és i com ens afecta?

—La llum blava forma part de l'espectre de la llum visible, que és aquella llum que l'ull pot percebre i que està més a prop de la ultraviolada. Té una capacitat per penetrar amb més profunditat a la pell que la ultraviolada i recentment se li han descobert diversos efectes adversos. Per exemple, provoca pigmentacions en dones joves i en part també és responsable del fotoenvelliment, és a dir, l'envelliment de la pell amb l'aparició de taques i arrugues a causa del sol. Provoca dany a la retina i també té relació amb el càncer de pell, perquè danya el material genètic.

—I la llum blava de les pantalles, ens ha de preocupar?

—L'efecte de la llum que emeten les pantalles, llums led i dispositius electrònics (fotoenvelliment digital) no ens ha de preocupar, és una quantitat molt petita. El que hem de fer, insisteixo, és protegir-nos del sol, això és el més important de tot perquè representa un 30% de la llum blava que rep la pell.

tracking