La Tabacalera o l'antiga presó de Tarragona podrien acollir macrojudicis

La Tabacalera o l'antiga presó són alguns dels espais que el Departament de Justícia i l'Ajuntament de Tarragona veuen com a possible alternativa per a la celebració de macrojudicis, davant la manca d'espai a les dependències judicials tarragonines, sobretot amb les mesures d'aforament i de distància social vigents per evitar el contagi de la covid-19. Cal tenir en compte que en aquestes causes de gran format, com poden ser la d'Iqoxe i la d'Inipro, hi participen un gran nombre de persones.

Actualment, segons va explicar ahir el president de l'Audiència de Tarragona, Joan Perarnau, durant la presentació de la Memòria dels òrgans judicials de la província, aquests judicis de gran format encara no tenen data, «i els estem endarrerint tant com podem per veure si s'elimina la normativa sanitària de limitació d'aforament, però tard o d'hora s'hauran de celebrar i, si quan arriba aquest moment continuen les limitacions, haurem de buscar una sala on poder fer-los». No obstant això, assenyalava que «encara no hi ha res concretat ni definit, malgrat que s'ha treballat més en aquest sentit durant el 2020 que en els últims vint anys, per la qual cosa som optimistes amb trobar aquest equipament».

En aquest mateix sentit, Perarnau va considerar que la Ciutat de la Justícia «és el dia d'avui una necessitat i una urgència». El president de l'Audiència provincial explicava que quan va prendre possessió ja va defensar que era «una prioritat perquè condiciona qualsevol altra prioritat». «No podem fer una nova oficina judicial ni un servei comú de notificacions ni un servei comú d'execucions si no tenim instal·lacions i, al dia d'avui, amb vuit espais diferents separats arreu de la ciutat, és impossible fer res d'això», afegia Perarnau. Amb tot, va defensar que el Departament de Justícia ha estat treballant en aquesta qüestió, de la mateixa manera que ho ha fet l'Ajuntament de Tarragona, «i, per tant, agraeixo a les dues parts la feina que en aquest temps han fet», comentava el president.

Paral·lelament, Perarnau va parlar sobre les mesures adoptades per part de l'Audiència provincial per a reforçar els òrgans judicials. Pel que fa a les seccions civils, el principal problema que presenten és, per un costat, l'entrada d'assumptes, que està «per sobre del mòdul que ens marca en Consell General del Poder Judicial, és a dir, tenim una sobrecàrrega de treball», deia Perarnau. Malgrat tot, els nivells han estat inferiors als de 2019. En aquest sentit, el president lamentava que «aquesta entrada d'assumptes durant anys ha generat una litispendència notable», ja que a finals d'any 2020 la secció primera tenia 868 assumptes pendents, mentre que la tercera en tenia 1.375, el que provoca una dilació d'entre mig i dos anys d'espera per les seves resolucions. Per solucionar aquesta problemàtica, Perarnau va demanar i va aconseguir la creació d'una nova plaça de magistrat, que espera que estigui operativa a finals d'any. Sobre això, encara no han detectat l'augment que esperaven en uns jutjats socials prou saturats i ho associa al fet que els ERTO encara estan vigents. En aquest sentit assegura que el col·lapse arribarà.

Per altra banda, el principal problema de les seccions penals és la tardança en els assenyalaments dels judicis, pels quals hi ha més de tres anys d'espera a la Secció Segona, amb 421 judicis pendents de celebrar, dels quals, lamentava el president, n'hi ha diversos que són macrocauses, que solen durar més d'un mes perquè tenen entre 15 i 20 acusats i entre 100 i 150 testimonis. «La meva voluntat és que cada any, cada secció faci un mínim de dues macrocauses, però això suposa que mentre se celebrin aquestes la secció no en pot fer d'altres, fet que endarrereix encara més el llarg retard que tenim en la celebració de judicis», comentava Perarnau. El president deia que per pal·liar aquesta situació s'han dissenyat dos tipus de mesures. Una afecta les dues seccions penals, i consisteix a donar eficàcia a les conformitats. Per això, s'ha elaborat una guia per fer vistes de conformitat que començarà a funcionar el setembre. Perarnau explicava que a aquests acords s'hi arriba sovint el mateix dia del judici, quan ja s'ha citat a testimonis i pèrits. «La idea és que aquestes conformitats es produeixin abans amb vistes específiques on només se citarà als acusats i a les parts», deia el president, que afegia que «tenim moltes esperances posades en aquesta guia, amb la qual es faran cinc vistes cada dilluns, i si funciona ens estalviem fer el judici».

Paral·lelament, la Secció Segona, que és la que presenta més problemes, comptarà a partir del setembre amb dos magistrats més, i es passarà de cinc a set, i es desdoblarà en dues seccions diferents. «Amb això esperem reduir l'alt nombre de judicis pendents que hi ha», afirmava Perarnau.

Amb tot, i malgrat que s'han reforçat alguns jutjats amb nous magistrats i s'han mantingut molts dels que ja hi havia de suport, Perarnau lamentava que hi continua havent una desertització de jutges titulars, fins al punt que una de cada tres places estan vacants i han de ser ocupades per jutges substituts. I en aquest cas hi ha un altre problema, i és que l'Audiència provincial ja ha esgotat els recursos de la borsa de jutges substituts de Tarragona i la de Catalunya també ho està. Així, actualment, si un dels titulars dels diferents jutjats de la província agafa la baixa, es queda sense jutge. Per altra banda, el president comentava que, tot i la seva proposta de crear un jutjat Social a Tarragona, un altre a Reus i un de Mercantil també a la capital de la província, finalment no se n'ha creat cap, un fet que tampoc s'ha produït a la resta de Catalunya.

Descens dels delictes el 2020

Durant la presentació de la Memòria també es va fer balanç de tot el 2020, un any marcat per la pandèmia. En aquest sentit, Perarnau explicava que hi va haver una disminució de l'entrada d'assumptes als òrgans judicials, així com un descens també en la capacitat de resolució d'aquests. Així, comparant les dades amb el 2019, les seccions civils van tenir un 19% menys d'entrades, tot i que van resoldre més assumptes gràcies a la implantació del teletreball. En canvi, les penals, en les que també hi va haver una reducció del 12%, van resoldre menys entrades en no poder celebrar-se judicis durant el confinament. En el cas dels jutjats d'instrucció, van caure els delictes un 17,26% i els detinguts un 3,10%, xifres que durant aquests primers mesos de 2021 ja estan tornant als nivells de 2019.

Pel que fa als delictes, concretament, el 2019 n'hi va haver 53.359, mentre que el 2020 només 44.148. En el que va de 2021 ja se n'han registrat 18.188, un 18,32% que els del mateix període de 2020. D'aquests, un 75%, la gran majoria, són delictes contra el patrimoni, com robatoris i furts; un 14% són delictes contra les persones, entre els quals hi ha sis assassinats o homicidis, mentre que el 2020 no n'hi va haver cap; un 6% són contra la seguretat viària; un 1,5% contra l'ordre públic; i, finalment, un 1% dels delictes d'enguany són contra la salut pública.