Preocupació i satisfacció envers el 54% d'aprovats a les PAP d'educació

Preocupació i satisfacció a parts iguals envers els resultats de la Prova d'Aptitud Personal (PAP) d'enguany. Aquest 2021, les proves per a l'accés als graus en Educació Infantil i en Educació Primària han registrat tan sols un 54% d'aptes entre els 4.236 estudiants que hi han pres part a Catalunya en la primera convocatòria, xifra que comporta que 2.284 alumnes, només una mica més de la meitat, les han aprovat. A la demarcació de Tarragona, són 585 els estudiants que el passat 10 d'abril s'hi van sotmetre, significant el 13,81% del total dels alumnes catalans, que tenen fins a nou universitats per cursar aquests graus, una de les quals és la URV. Les PAP són un mecanisme complementari a la Selectivitat per tal de regular l'entrada de joves als graus educatius que es va introduir el 2017. L'any passat s'hi van presentar 4.061 estudiants, pel que enguany s'ha registrat un lleuger increment. Les xifres del curs 2019/20 van ser molt més positives, ja que fins al 63% dels joves –9 punts més que enguany– van ser aptes.

«Ens preocupa que la meitat dels estudiants que vulguin ser mestres no aprovin les PAP», admetia Josep Maria Cornadó. Tot i així, el tarragoní, coordinador del Consell Interuniversitari de Catalunya de la PAP, recalcava que «això no vol dir que ens desprestigiï», sinó «al contrari, ja que gràcies a aquestes proves la meitat dels estudiants reben el missatge que encara no tenen la base cultural necessària per accedir a un grau d'educació i formar-se per a ser mestres». En aquest sentit, Cornadó assenyalava l'èxit de les PAP com a filtre per garantir un millor nivell en els futurs professionals, especialment enguany: «Si realment valorem el rol del mestre i volem que sigui un estudiant que tingui competències, la PAP ha fet bé la seva funció». «És bo per al sistema educatiu», reivindicava el coordinador. Per la seva banda, el president del tribunal tarragoní, Joan Foguet, deia que els «sorprenen aquests números, però des que fem les PAP hem notat una millora del nivell dels alumnes que han accedit als graus». «Si es mira en una perspectiva global, qualsevol estudiant que vulgui entrar a la universitat hauria de tenir uns mínims», deia Foguet. Al campus Sescelades de la URV, s'ofereixen 80 places al grau d'Educació Infantil i 80 més al d'Educació Primària.

Tenint en compte els resultats de la primera convocatòria, ara mateix encara quedarien més de mig miler de places en graus per a ser mestre per assignar, ja que en un curs normal se n'ofereixen entre 2.700 i 2.900 a Catalunya. «Esperem que canviï alguna cosa, però no els exàmens, que tindran la mateixa estructura i complexitat, ja que estan fets des del gener», explicava Cornadó respecte a la segona convocatòria, que es farà el pròxim 16 de juliol. El coordinador de les PAP afirmava que «els resultats no influiran en els exàmens, però sí en la preparació dels estudiants» i admetia que tot i que «no era intenció que fos un toc d'alerta, ara els diria de preparar-los més».

Els resultats de la primera convocatòria d'enguany acabaran de ser més esclaridors després de la segona convocatòria. Mentrestant, els responsables de les PAP fa temps que es plantegen fórmules per millorar unes proves que fins ara compten amb dos exàmens, un de competència comunicativa i raonament crític –una mena d'examen de llengua– i un altre de logicomatemàtic. «Tenen una complexitat similar a les competències de 4t d'ESO», detallava Cornadó. «Potser caldria alguna altra fórmula per avaluar competències no cognitives, com l'empatia, el lideratge o l'assertivitat. En aquests moments, els responsables de les PAP estem valorant la possibilitat de créixer en aquesta direcció, però hem de tenir en compte que afegir un altre examen seria augmentar complexitat de la prova», avançava Cornadó sobre un procés que dura des de fa fos anys. «El problema és que a Catalunya hi ha 5.000 estudiants i necessitem que la prova sigui sostenible i aprovada acadèmicament», avisava el coordinador sobre possibles canvis a les PAP.