Tarragona demanarà a la Generalitat que reguli el preu del lloguer a la ciutat

L'Ajuntament de Tarragona vol que la Generalitat de Catalunya limiti el preu del lloguer a la ciutat, per la qual cosa demanarà al Govern que la declari àrea amb mercat d'habitatge tens. Es tracta d'un tràmit, però que cal fer si es vol dur a terme aquesta regulació. El setembre de l'any passat el Parlament de Catalunya aprovava la llei per contenir els preus del lloguer en zones on hi ha manca d'habitatge assequible i, de fet, l'Agència Catalana de l'Habitatge ja va elaborar una llista amb els municipis de Catalunya que, per la seva situació en aquesta qüestió, podien ser objecte d'aquesta regulació. A més de Tarragona, a la província també hi ha Amposta, Reus, Salou, Cambrils, Constantí, Cunit, el Morell, la Canonja, la Pobla, l'Arboç, Móra d'Ébre, Torredembarra, Valls, Calafell, Tortosa i el Vendrell.

Així, en aquestes zones, sempre que els ajuntaments ho demanin, el preu el lloguer quedarà determinat en funció de l'índex de l'Agència de l'Habitatge. Per un costat, els contractes que se signin a partir de llavors s'hauran de cenyir al preu/m2 de referència. Per altra banda, si l'immoble hagi estat arrendat per sota del preu de referència durant els darrers cinc anys, la llei impedeix que el propietari n'apugi el lloguer. La norma, per tant, obligarà els propietaris a rebaixar els preus que estan per sobre l'índex i congelarà els que s'hi situen per sota.

D'aquesta manera, l'Ajuntament de Tarragona posa fil a l'agulla i enceta el procediment per poder limitar els preus del lloguer a tota la ciutat. Segons explica la nova regidora d'Habitatge del consistori, Eva Miguel (CUP), «enviarem aquesta sol·licitud a la Generalitat per donar compliment a la llei de regulació del preu del lloguer». «Tarragona era un dels municipis que es va considerar que es podia aplicar aquesta limitació i per poder-la fer efectiva se'ns demana tenir aquesta categoria», comenta Miguel, que afegeix que «ha d'estar aprovat abans del setembre, quan ja haurem de tenir resposta per part del Govern».

Els supòsits per poder aplicar la llei, que només afecta els habitatges habituals i no a les segones residències, són, en primer lloc, que l'àrea en qüestió experimenti un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana de tot Catalunya; que el preu del lloguer superi el 30% dels ingressos habituals de les llars o de la renda mitjana de les persones menors de 35 anys; o, finalment, que el preu de l'habitatge hagi crescut 3 punts per sobre de l'IPC en els últims 5 anys.

Sobre això, l'edil cupaire lamentava que «en moltes zones de la ciutat tenim el preu del lloguer molt per sobre de la mitjana de Catalunya i aquesta és la manera de poder desplegar mesures de regulació que són beneficioses per a tothom», i afegeix que «són lleis socials que, de manera persistent, els partits de dretes volen tombar, però en aquest cas esperem que tinguin recorregut i es puguin limitar els preus, ja que l'accés a l'habitatge és un dret fonamental i no podem permetre que les famílies l'hagin de costejar amb un percentatge tan elevat dels seus ingressos».

Amb tot, el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar presentar un recurs contra la llei catalana, això sí, sense suspensió automàtica, perquè considera que aquesta vulnera les competències estatals. No obstant això, segueix vigent i així ho farà fins que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs o hi hagi una norma estatal. La llei 11/2020, del 18 de setembre, que regula el lloguer va ser impulsada per JxCat, ERC, CatECP i la CUP i pactada amb el Sindicat de Llogaters.