Família
Les llars monoparentals amb mares augmenten un 47,2% des del 2014 a Tarragona
El 2020 n'hi havia 31.800 a tota la província de Tarragona, respecte a les 7.900 famílies amb el pare al càrrec
El nombre de llars monoparentals ha protagonitzat un important increment des del 2014. Segons l'Enquesta contínua de llars de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 2020 n'hi havia 39.700 a tota la província de Tarragona, de les quals 31.800 encapçalades per la mare i 7.900 pel pare. Amb dades de fa 7 anys, però, s'observa que l'augment pel que fa al nombre de llars monoparentals amb la mare al càrrec ha estat del 47,2%. Per altra banda, el creixement de les llars monoparentals amb el pare al càrrec dels fills no ha estat tan pronunciat des del 2014, quan n'hi havia 6.900, 1.000 menys, però sí que cal destacar que s'han duplicat en dos anys, ja que el 2018 la xifra havia caigut a només 3.900 a tota la província.
Segons explica Sònia Bardají, presidenta de la Federació Catalana de Famílies Monoparentals (FCFM), aquestes «han crescut molt i ho seguiran fent, sobretot arran de la pandèmia de la covid-19, ja que un dels principals motius són les crisis». En aquesta línia, assegura que en èpoques de dificultats econòmiques o de salut es produeixen molts abandonaments, majoritàriament dels homes cap a les dones. Paral·lelament a això, la presidenta de la federació assenyala que també s'ha incrementat el nombre de pares i mares solteres, un fet que «s'ha normalitzat molt en els últims anys, la mentalitat està canviant i ja no es té la concepció de família que es tenia abans, i això és una evolució important». A això relaciona que s'hagi duplicat el nombre de llars monoparentals de pares amb fills a la província en els últims dos anys que, malgrat tot, és molt menor al de llars amb mares a càrrec dels fills. Paral·lelament, també es consideren famílies monoparentals els casos de viudetat.
Per tot plegat, Bardají comenta que «la monoparentalitat està gairebé sempre relacionada amb la pobresa i la dona». En el cas de la salut, explica que «fa uns anys vam fer un estudi que va demostrar que quan el fill d'una parella es posa malalt, de càncer, per exemple, després d'un procés molt dur arriba la separació, i quasi sempre en detriment de la dona». Per altra banda, assegura també que hi ha moltes més famílies monoparentals amb la mare al càrrec dels fills de les que hi ha registrades, ja que una de les condicions perquè se't consideri com a tal en cas de l'abandonament és que has de denunciar, i «moltes dones prefereixen no fer-ho».
Bardají relata que durant la pandèmia han tancat molts dels seus serveis, entre els quals hi ha el d'assessorament legal per mitjà d'un advocat o el de recerca de feina, però han continuat oferint el d'alimentació i roba. «Veiem que cada cop hi ha més famílies monoparentals en situació de pobresa i la causa sempre és l'abandonament per part d'un dels progenitors, com ja he dit majoritàriament el pare, ja que l'home gairebé mai es queda amb la criatura i, si ho fa, és perquè té una família externa –tiets i avis de l'infant, per exemple– més àmplia que la dona», diu la presidenta de la FCFM, que lamenta, a més, que «amb la covid-19 cada setmana rebem més de 170 famílies que venen a buscar aliments».
En aquest sentit, Bardají critica la manca d'ajudes de l'administració cap a les famílies monoparentals, mentre que diu que les famílies nombroses reben més suport. «Vam néixer el 2002 i la nostra feina és lluitar per equiparar els drets, perquè es donin ajudes reals a les famílies monoparentals, ja que se'n donen moltes a les nombroses perquè sempre ha imperat la visió des del matrimoni i s'ha premiat tenir molts fills», lamenta finalment Bardají.
Amb tot, el nombre total de llars a la província de Tarragona el 2020 va ser de 321.400, respecte a les 314.100 de 2014. Un augment que, a banda de les famílies monoparentals, també ha estat protagonitzat pel creixement del nombre de llars sense nucli familiar, és a dir, unipersonals (que en són la majoria) o en les que hi conviuen dues o més persones, el que seria compartir pis. En aquest sentit, a la demarcació hi havia l'any passat 89.800 llars sense nucli familiar, de les quals en 81.900 només hi vivia una persona, mentre que el 2014 hi havia 83.800 llars sense nucli familiar, de les quals 75.500 eren unipersonals. Contràriament, el nombre de llars amb nuclis familiars s'ha mantingut estable durant aquests 7 anys, amb una mitjana de 225.000. Com ja s'ha dit, d'aquestes han augmentat les llars monoparentals i també han mantingut una tendència estable les llars de parelles amb fills, però han patit una considerable caiguda les llars de parelles sense fills, que han passat de ser 86.400 el 2014 a la província, a 75.300 el 2020, el que ha suposat una reducció del 12,85%.
Finalment també han anat augmentant progressivament les llars amb dos o més nuclis familiars, de les quals el 2020 n'hi havia 6.200 a la província.