«Amb aquest context, sens dubte que les polítiques han de ser d'esquerres»

– Com es va gestar l'entrada al govern d'un dia per l'altre? Al maig semblaven descartats.

– Són deu dies de diferència, en els quals passen moltíssimes coses. Necessitàvem uns dies més. Se'ns havia de posar damunt la taula l'encaix entre tots i cadascun de nosaltres. L'esforç de Xavi Puig (portaveu d'ERC) i l'alcalde Pau Ricomà, a l'hora d'allargar la mà a banda i banda, es fa molt àmpliament. Aquell divendres de les assemblees dels partits ja vam insistir que no hi havia cap problema i vam donar suport al govern. Al cap de deu dies, es va arribar a la conclusió que hi havia molt bona relació entre tots nosaltres i això facilitava que fos un govern cohesionat i fort.

– Bona relació també amb ECP?

– Sí, molt bona.

– Què ha passat, doncs?

– Res, continua sent molt bona.

– Hi havia pacte abans del 14-F?

– Hi havia una entesa pràcticament absoluta. Transcorregut aquell punt d'inflexió hi va haver un canvi d'actitud.

– L'impàs ha condicionat l'acció de govern?

– No. Malgrat que les coses s'estan fent molt millor que abans, era notori que faltaven mans. La situació és tan excepcional que tothom hauria de fer un esforç per prescindir de partits i treballar per la ciutat. Necessitem persones pensant en el mitjà i llarg termini, i persones pendents del curt per a gestionar-lo.

– On queden els comuns?

– Han de ser al govern i abandonar aquesta contradicció parlant de polítiques d'esquerra asseguts amb els companys de viatge que tenen ara. No hem tancat mai la porta, només faltaria. La seva actitud no és la més constructiva.

– Ha faltat municipalisme?

– No seria honest que cap persona que es presentés en unes eleccions locals tingués un ull posat a Madrid o a Barcelona.

– El 2019 faciliten el govern, però encara no hi entren. La pandèmia és un catalitzador?

– Al principi era importantíssim que hi hagués un govern de canvi. Des del minut 1 hauríem optat per entrar al govern, però crèiem i continuo pensant que això podia complicar la constitució d'un govern republicà. Arribats aquests fets tan excepcionals, amb la pandèmia, per responsabilitat entrem al govern.

– Estan còmodes amb la CUP?

– Sí. Amb aquest context, que ningú tingui cap dubte que les polítiques han de ser d'esquerres: mediambientals, d'habitatge, d'educació, de serveis socials... Hi ha d'haver una intervenció clara i una fiscalització. En el comerç, l'esport o el turisme ha d'haver-hi màxim suport de l'administració, però amb una intervenció eficient i mínima.

– Temen la moció de censura?

– Se'm faria impossible pensar que un partit d'esquerres [ECP], obviant la possibilitat de tenir un govern d'esquerres, tiri endavant un govern de dretes.

– Què és el primer que va fer com a conseller de Comerç?

– Es va convocar la conselleria de Comerç a una reunió. S'intentarà tenir sempre un peu als Mercats. Volem reactivar i dinamitzar el comerç, però no hi ha un factor determinant, sinó diversos, com la mobilitat, el cost de l'aparcament, la pròpia imatge... No farem res si no dinamitzem la ciutat amb cultura. Hem de tenir referents com els market place o les App i acompanyar-ho tot de campanyes. S'ha de treballar amb Domini Públic, Cultura, Turisme o Esport. Així sortirà el despertar després d'anys de paràlisi. Hem de donar veu als comerciants amb autèntics instruments de participació.

– És viable en dos anys?

– La meva missió és que el comerç assoleixi estàndards d'èxit. Tarragona va ser un referent anys enrere. Hem de començar a tenir grans trobades amb el comerç de tota la ciutat, de totes mides, per corregir els dèficits.

– Que són bastants.

– Tarragona tenia certa paràlisi, però la crisi comercial a la ciutat es repeteix arreu i especialment a les ciutats de la nostra mida.

– Junts també assumeix Seguretat Ciutadana. És una patata calenta o un regal enverinat?

– És un departament amb una matèria sensible i complexa. Castaño se n'ha sortit molt bé, però si hi ha una persona especialment preparada per portar el departament, és Cristina Guzmán. No només és que sigui Mosso d'Esquadra, sinó també per la seva formació. És molt interessant que una persona del seu perfil hagi assumit la Guàrdia Urbana. Pot fer coses brillants.

– Hi ha tanta inseguretat?

– No. Són qüestions per treballar. He tingut davant les dades dels nivells de delinqüència a Tarragona i són molt baixos amb relació als últims anys. Ara bé, la percepció de seguretat està molt malmesa. Hi ha certa angoixa. Existeix la percepció i s'ha de treballar en els mateixos termes que la seguretat.

– Els tres socis han reafirmat que el POUM no ha estat motiu de discrepància.

– No ha estat el punt més distorsionador de l'acord, sinó el més fàcil. No hi ha urbanisme a Tarragona ara mateix. Aquesta és una altra de les herències del PSC de Josep Fèlix Ballesteros. La Llei Catalana d'Urbanisme diu que tot comença per la participació ciutadana, amb el calendari que això comporta. Després calen informes en tots els departaments sectorials. En aquest mandat no tindrem POUM. Quan el PSC diu d'agafar el POUM des de la tramitació d'aprovació provisional, això vol dir que fas un copiar i enganxar de tots els informes sectorials que ja tens i que omets la participació ciutadana. L'informe de risc químic no serveix. Els de disseny d'habitatges o creixement demogràfic tampoc, després de la pandèmia. Els informes de 2008, 2009 i 2010 tampoc no parlaven de mobilitat sostenible. Creu que amb aquests informes podria tirar endavant un POUM?

El fill que reivindica un perfil propi

L'entrada de Dídac Nadal a l'Ajuntament no va ser la normal. El gener de 2018 va substituir el regidor Albert Abelló, traspassat. Des que va completar aquell mandat com a portaveu del PDeCAT, ha lluitat contínuament per tal que no se'l vinculi sempre amb el seu pare, l'exalcalde Joan Miquel Nadal. El 2019 va encapçalar la llista de JxTgn. Malgrat els orígens postconvergents, el nou conseller de Comerç remarca contínuament que se sent còmode al costat de les esquerres.