Medi natural
La vespa asiàtica es consolida com a espècie invasora a Tarragona
Prospera a zones urbanes i rurals i només a la ciutat de Tarragona els Agents rurals han tret onze nius entre 2020 i enguany
La vespa velutina –o coneguda vulgarment com la vespa asiàtica pel seu origen– està plenament consolidada com a espècie invasora a les comarques de Tarragona i prospera tant a zones rurals com a urbanes. Només a la ciutat de Tarragona, els Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya han intervingut per la detecció d'onze nius entre 2020 (7) i 2021 (4). Cinc d'aquests ruscs –quatre embrionaris i un de secundari– van ser trobats al parc urbà de la Quinta de Sant Rafael.
Tot i que aquesta espècie invasora es va començar a establir a Catalunya distribuint-se per les comarques gironines, especialment la Garrotxa i l'Empordà, es va estendre ràpidament cap a les comarques de Barcelona. El 2018 es va expandir de forma ràpida per les comarques tarragonines on encara no estava present, i va ocupar hàbitats mediterranis que s'allunyaven dels requisits de l'espècie, el que mostra la seva capacitat d'adaptaxció. Mentre que el mapa de municipis on els Agents Rurals van detectar nius el 2019 indicaven la seva tímida presència al Tarragonès i al Baix Camp, el 2021 a pràcticament totes les comarques tarragonines l'insecte s'obre camí, especialment al Tarragonès, a l'Alt Camp, Baix Penedès i la Conca de Barberà.
El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona, Josep Forasté, recorda la importància d'avisar els respectius ajuntaments o als Agents Rurals quan s'adverteixi la presència d'algun niu. «És una espècia invasora i suposen un greu perjudici», recorda. I és que la vespa velutina és, de fet, un predador molt agressiu de les abelles així com de vespes i altres pol·linitzadors importants i suposen un greu impacte en la biodiversitat d'insectes natius i en els serveis de pol·linització en general. La seva presència pot derivar en danys econòmics als apicultors –ja que el 80% de la dieta són larves d'abella– i en produir un efecte negatiu en la pol·linització que pot provocar una pèrdua de producció, és a dir, fruits, en zones agrícoles. Tot i que no són especialment agressives amb les persones, poden ser perilloses si es topa accidentalment amb un niu i es pateix un atac col·lectiu.
Els nius es poden començar a veure al mes de juny. Al març, les femelles fundadores, quan surten de la hibernació construeixen individualment uns petits nius (niu embrionari), de la mida d'una taronja, principalment en llocs protegits d'edificis, com magatzems, porxos i altres construccions humanes, ruscos buits o altres refugis. Aquests tenen una desena de cel·les envoltades per una cúpula de paper.
Nius
Al maig apareixen les primeres obreres d'aquest niu i són aquestes les que sovint, en la majoria de casos, fabriquen un nou niu (niu secundari) en una nova ubicació, en el qual s'instal·larà la colònia definitiva d'aquell any, segons la informació aportada per la Generalitat de Catalunya. La tardor la reina pot produir, de mitjana, unes 200 vespes reines que fundaran noves colònies a l'any següent, depenen dels recursos de la colònia fundadora. Per tant aquest niu és abandonat i després d'hibernar les reines de manera separada en diversos indrets, ja no serà reutilitzat.
A l'hivern, els mascles i obreres moren, i el 95% de les reines també, en no sobreviure a les condicions hivernals. De les reines que sobreviuen a l'hivern, un altre 90% moren per competència directa entre les reines fundadores a la primavera següent.
Amb l'objectiu de sumar esforços entre administracions i ciutadania per lluitar contra la vespa asiàtica, i de difondre sistemes de control i lluita contra aquesta espècie invasora, la Diputació de Tarragona ha organitzat una sèrie de sessions informatives per als municipis de la demarcació. Col·labora amb els mateixos també amb ajuts per tal d'extraure els nius detectats als municipis.