La fusió de les empreses de Transports i Aparcaments de Tarragona acaba en un nou bloqueig

La fusió de les empreses municipals de Transports i d'Aparcaments va acabar en un bloqueig. Es tracta d'una situació que es va reproduir per segon ple consecutiu a l'Ajuntament de Tarragona, després que en l'anterior el projecte dels Consells de Districte quedés en un punt mort. L'aprovació de la fusió de les dues empreses municipals havia de fer-se ahir sense major dificultat, i així va ser en un primer moment, ja que primer havia de passar pel mateix ple, però després també ho havia de fer per les juntes generals –formades pels mateixos regidors– i en aquell punt es va encallar després d'una esmena del PSC. Tot plegat va acabar amb retrets constants entre el nou govern –ERC, Junts, CUP i Hermán Pinedo– i l'oposició –ECP, PSC, Cs, PP i els regidors no adscrits Sonia Orts i José Luis Calderón. Des de l'equip executiu s'acusava l'oposició de «bloqueig», mentre que aquests retreien les males maneres i la manca d'acceptació del govern. Així, el consistori encara una segona meitat de mandat amb dos blocs encara notòriament polaritzats, malgrat que la balança ara va a favor de l'oposició després de la modificació de l'executiu.

La fusió entre l'Empresa d'Aparcaments Municipals de Tarragona (EAMT) i l'Empresa Municipal de Transports (EMT) –amb l'absorció de la primera per part de la segona– es va aprovar amb una àmplia majoria durant el ple d'ahir, ja que tots els grups hi van votar a favor, a excepció del PP, que es va abstenir. El consens entre els grups va ser de felicitar els tècnics del consistori per una tasca que es va iniciar durant el segon dels tres mandats del PSC de Josep Fèlix Ballesteros. Des dels socialistes, Pau Pérez destacava que «si ara tenim un pla d'acció, és perquè ens vam dotar d'un sistema de control que no tenia gairebé cap ajuntament», tot i que admetia que havien estat «temptats de votar en contra pel descontrol del govern actual». A banda i banda, se celebrava que la fusió aportaria «eficiència», terme empleat per Eva Miguel (CUP), Carla Aguilar (ECP), Dídac Nadal (Junts) i Jordi Fortuny (ERC). El mateix Fortuny, conseller de Serveis Centrals, deia estar d'«enhorabona per assolir gairebé la unanimitat», ja que era «una fusió que fa temps que s'estava remenant». «És un salt endavant», rematava l'alcalde, Pau Ricomà.

No obstant això, les bones paraules van acabar després del ple, quan es van celebrar les juntes generals de les dues empreses i que havien de servir per aprovar la fusió i els balanços tancats el 31 de desembre, ampliar l'objecte social de l'empresa absorbent (EMT) i designar i ratificar el nou òrgan d'administració. Aquest darrer punt va ser el motiu de l'esmena del PSC, ja que defensava que no es podien votar tots quatre punts alhora i va demanar suprimir la designació dels consells administratius. El secretari de l'Ajuntament, Joan Anton Font, va advertir que «no hi pot haver societat sense consell administratiu» i que haver d'esperar a designar un òrgan directiu faria que «el nou projecte s'hagi de refer amb els balanços del primer semestre de 2021».

L'esmena va tirar endavant en les dues ocasions –el procés es repetia amb l'EMT i l'EAMT– amb els 14 vots del PSC, Cs, PP, ECP, Orts i Calderón, un per sobre de la meitat. Des del govern, Ricomà assegurava que es tractava d'«un ridícul i un bloqueig històrics», i intentava evitar el vot de l'oposició recordant que «els òrgans administratius es poden renegociar sempre que es vulgui». L'alcalde demanava l'aprovació i «portar-ho al registre mercantil i després ja parlarem de composicions i presidències», ja que si no s'estava fent «un mal directe a la ciutat». «Tot i que estem d'acord amb la fusió, no ho estem amb com administren els consells», raonava Sandra Ramos. La portaveu del PSC apuntava que «no cal fer pensar que serà un desgavell, però els convé el discurs» i afegia que «no pot ser que tot el que proposa el govern és per favors,i l'oposició per ràbia». «Si hi ha un retard és per voluntat del govern, hi ha temps a renegociar», deia Aguilar (ECP).

A partir d'aquí, els retrets entre ambdues parts van anar pujant de to. Xavi Puig (ERC) demanava «prioritzar els interessos de la ciutat per sobre el malestar emocional». Dídac Nadal (Junts) titllava la situació d'un «bloqueig inexplicable de l'oposició, autòmat i persistent». Elvira Vidal (Junts) expressava que «posen pals a les rodes perquè estan ressentits». José Luis Martín (PP) avisava que «perdran alguna votació més i no per venjança, sinó per majories». Orts (no adscrita) retreia a Ricomà que «cada vegada que l'oposició vota en contra, ens ho recrimina».

El trencament de Pinedo amb ECP encara porta cua

L'altre punt calent del ple extraordinari d'ahir va arribar quan es va posar sobre la taula la situació d'Hermán Pinedo, ara conseller no adscrit al govern i considerat trànsfuga pel seu antic partit, En Comú Podem. La seva portaveu, Carla Aguilar demanava l'aplicació del pacte antitransfuguisme i que «com a mínim tingui el mateix tracte que els altres regidors no adscrits». Precisament, Sonia Orts, no adscrita, recordava que ella va «passar a dedicació d'assistències» i que això no figurava en el decret que confirmava l'expulsió de Pinedo d'ECP. «Hi ha un tracte discriminatori cap als altres dos consellers en situació similar», afegia Sandra Ramos, portaveu del grup socialista. En contraposició, l'alcalde, Pau Ricomà, va desyacar que la diferència era que «Pinedo té responsabilitats de govern» i que «ningú pot millorar les seves condicions».