Comerç
Nadal proposa un model per Tarragona similar a les APEU sense cobrar una quota
L'anterior consellera, Mary López, ja havia posat sobre la taula l'aplicació de les àrees econòmiques
El nou conseller de Comerç a l'Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal (Junts per Tarragona), proposa un model similar a les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), que agafaria la base d'aquest òrgan –emparat per una llei de la Generalitat– per tal de reactivar el comerç de la ciutat, però sense arribar a cobrar una quota des del consistori. El pagament correspondria a la prestació del servei de tot el que comprèn la dinamització de l'espai en qüestió, però Nadal és partidari d'evitar arribar fins al final del camí. L'anterior consellera de Comerç, Mary López (Esquerra Republicana), ja havia posat sobre la taula pocs dies abans del canvi de carteres la possibilitat que Tarragona apliqués les APEU en diverses zones de la ciutat.
«L'instrument de les APEU encara trigarà anys a implementar-se a Tarragona, però es poden utilitzar mecanismes similars sense arribar a liquidar la quota des de l'administració», explicava Nadal al Diari Més. Aquesta eina comprèn un conveni publicoprivat en el qual un agent econòmic proposa a l'Ajuntament la delimitació d'un àmbit d'especial per la seva rellevància comercial i, com a mínim, hi han d'estar d'acord el 25% de comerços de la zona. «Es planteja un programa més o menys ambiciós, de tres a cinc anys, de dinamització i activitats diverses o, en el més agosarat dels casos, l'ús dels locals desocupats a canvi d'alguna contraprestació al propietari», explicava Nadal sobre la possible aplicació a Tarragona d'un model similar al de les APEU. «Són un instrument molt adequat per la revitalització dels espais, perquè efectua una anàlisi molt profunda de la situació de dèficits i possibilitats dels nostres carrers i comerços», detallava el conseller de Comerç.
A Tarragona, no obstant això, Nadal seria partidari de no aplicar les quotes als comerços d'aquestes zones perquè abans «hem de recuperar la confiança entre l'administració i els negocis». «En una primera etapa no es podran aplicar en la seva plenitud, però sí que voldríem dur a terme un test en algun àmbit en tota la seva extensió», raonava el regidor de Junts. Així, Nadal afirmava que «la intenció de la conselleria de Comerç és avançar amb aquests instruments per conèixer a fons la naturalesa i situació de cadascun dels comerços» i, a partir dels resultats de l'estudi, «ser capaços de revitalitzar el teixit comercial amb una millora de la imatge, mobilitat en tots els sentits, espais per a vianants o un estudi d'urbanisme efímer per tal d'aplicar-lo».
Arreu de la ciutat
Per la seva dispersió geogràfica, Tarragona podria comptar amb diverses Àrees de Promoció Econòmica Urbana –o els instruments similars que planteja la conselleria de Comerç– arreu del municipi. «A la ciutat, aquestes àrees es veuen claríssimes», recalava Dídac Nadal. Al centre de Tarragona, el conseller de Comerç plantejava que «si quan inaugurem el Mercat de Pagès de la plaça dels Carros som capaços de generar un altre pols d'activitat dinamitzadora a la plaça Prim, fem urbanisme efímer al carrer Apodaca i programació d'activitats, tallant el carrer a vianants unes hores», seria un bon exemple d'APEU, que englobaria tota la Part Baixa, afegint-hi el carrer Reial. Nadal també plantejava una altra àrea de promoció com la dels carrers per a vianants d'August, Sant Agustí, compte de Rius, plaça Verdaguer i el tram superior de la Rambla Nova. També la Part Alta. «Aquestes anàlisis són molt importants i encara més als barris», explicava Nadal, pel que s'obren escenaris en diverses zones geogràfiques de Tarragona, de nord a sud i de Ponent a Llevant. Per exemple, al voltant dels mercadets de Bonavista, Torreforta o la Móra.