«Buhos sempre hem fet un discurs optimista, això no ho ha canviat ni la pandèmia»

—Aquest any havia de ser el del final de la pandèmia, però les previsions no són optimistes. Com esteu vivint la gira en aquest context?

—Com un coitus interruptus. Veníem de fer una obra de teatre dirigida per Albert Pla amb totes les representacions exhaurides. A finals de maig, vèiem que als concerts tothom es ficava dret i ballava, i al juny semblava que ja no hi havia covid, així que vam pensar que podíem tornar als concerts de tota la vida, preparant un directe molt més festiu. Vam tocar a Santa Cugat, a Canet, i de cop i volta ens en tornem a anar a la merda. Ara ja no sabem què fer, així que hem fet una barreja entre l'obra de teatre i un concert ballable. Però algunes coses no les entenem. L'altre dia, a Empuriabrava, el públic que havia pagat entrada estava assegut en cadires de fusta amb el morrió a la boca. I la gent de l'altra banda de la tanca, ballant, saltant i bevent… Els músics ens sentim castigats, suspenen concerts i festes majors i castiguen el públic a estar assegut. Tenim la sensació de ser els pringats de la pel·lícula.

—Tot i això, com es planteja el vostre l'estiu?

—Som optimistes i ens sentim privilegiats de què tanta gent ens vingui a veure i ens demanin tants ajuntaments, promotors i teatres. En xifres d'actuacions, és com si no hi hagués pandèmia.

—El vostre discurs convida a gaudir de la vida. Sentiu que és un missatge que el públic necessita ara més que mai?

—Totalment, però nosaltres sempre hem fet aquest mateix discurs, perquè Buhos som així, i això s'acaba reflectint en la nostra música i les nostres lletres: són optimistes com nosaltres.

—En un context en què la venda de discos és minoritària, plantegeu els nous treballs enfocant-los en els directes?

—Sí, i ens agrada que sigui així. Nosaltres mai hem pensat en la venda de discos, perquè quan vam arribar a la indústria ja ningú vivia d'això, així que el que volem és que la gent, quan ens escolti, desconnecti de la rutina i durant una estona se'n vagi de viatge a un món alegre i festiu. Ni la pandèmia ens ho ha fet canviar, i crec que acabarem així, serà difícil que ens posem seriosos.

—A 'El Dia de la Victòria' hi trobem col·laboracions d'Stay Homas, Suu, Miki Núñez o Lildami. Sou una generació de músics amb molta connexió i ben avinguts.

—Cert, tots els que col·laboren són amics de veritat, dels que venen a casa. La Suu la coneixem des que tenia 14 anys, al Miki l'hem vist actuar quan feia versions i quan de cop es va fer súper famós, Lildami igual, amb els Stay Homas som germans… Les col·laboracions han sigut fàcils perquè no hem hagut d'anar gaire lluny a buscar-les.

—Com serà el retrobament amb el públic de Tarragona?

—Ja no recordem com és, perquè l'última vegada que vam venir per Santa Tecla encara no érem coneguts. Quan el grup va començar a anar bé, ja no ens van trucar més. Fa vuit anys que no ens contracten per Santa Tecla, tot i ser d'aquí. Hem tocat set vegades seguides a la Mercè de Barcelona, i ara venim al Camp de Mart, però no ens contracta l'Ajuntament, sinó que ens la juguem nosaltres. Per tant, ens encanta Tarragona, però sembla que nosaltres a ella no tant. Al públic sí, però ja et dic que hem vist com cada any venia gent de fora a tocar i nosaltres ens ho miràvem des del públic.