El títol de Patrimoni de la Humanitat perillaria per Tarragona si no millora la conservació

El novembre de l'any 2000 la UNESCO va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat. 21 anys després, la ciutat veu com podria perillar aquest títol. «La condició no es perdrà», afirmava Jordi Tresserras en declaracions al Diari Més. No obstant això, el president a Espanya d'ICOMOS (Consejo Internacional de Monumentos y Sitios), una organització associada a la UNESCO, avisava que una baixada de la guàrdia podria ser fatal: «Què hauria de passar? Que les coses s'agreugessin encara més o, fins i tot, que continuessin tal i com estan». «L'estat de conservació del conjunt de Tàrraco és greu», advertia Tresserras. Fins ara, només tres indrets han perdut la condició de Patrimoni Mundial: la vall de l'Elba (Alemanya), el santuari de l'Oryx àrab (Oman) i la zona portuària de Liverpool (Regne Unit).

El darrer episodi que ha posat en alerta administracions públiques, entitats privades i experts és la perforació que va patir la torre de Minerva el passat dimecres 14 de juliol. En aquest punt de la Muralla, l'empresa Foreseny va fer 12 forats per instal·lar una bastida per analitzar de més a prop l'estat de conservació del relleu de Minerva, que es va endur la pitjor part. Durant la instal·lació de la bastida no hi havia supervisió tècnica ni per part de l'Ajuntament, ni de l'Arquebisbat, propietari del monument. Tant la torre com el relleu, del segle II dC, són els més antics de l'Imperi Romà lluny d'Itàlia. «Això ja no és una estirada d'orelles. S'ha traspassat una línia vermella», recalcava Tresserras. El president a Espanya d'ICOMOS assegurava que «no s'entén que l'empresa fes aquests forats, han treballat en llocs com l'Amfiteatre o Ca l'Ardiaca». «Ens va deixar fora de joc, no m'ho podia creure», confessava.

Amb tot, l'Ajuntament portarà Foreseny davant la justícia i ha engegat una investigació interna. Mentrestant, l'empresa assumirà els 1.500 euros per tapar els forats. No obstant això, Tresserras defugia de carregar les responsabilitats només a Foreseny davant l'absència de supervisió tècnica des del consistori: «Hi ha negligència per part de l'empresa i per part de l'Ajuntament». Si bé el president a Espanya d'ICOMOS apuntava que «l'actual govern municipal s'està posant les piles» enfront «la deixadesa dels anteriors», exposava que «ja no podem acceptar que demanin perdó, sinó que es prenguin mesures per tal que això no torni a passar».

El 2022, un any clau

L'any vinent serà un any clau per Tarragona si vol posar en risc la condició de Patrimoni de la Humanitat. El 2022 és torn per un nou informe sobre l'estat de conservació dels diversos elements europeus Patrimoni de la Humanitat. «Tarragona haurà d'entregar l'informe sobre com està el patrimoni i la gestió», relatava Tresserras. Una de les assignatures pendents, segons el màxim representant d'ICOMOS a Espanya, és el baix nombre de tècnics de l'Ajuntament dedicats al Patrimoni Històric: «Al consorci de Mèrida hi treballa una vuitantena de persones. Aquí hi ha gent a les conselleres de Patrimoni, Urbanisme, al Museu d'Història de Tarragona... És una àrea petita i una mica desarticulada».

Precisament, per a Tresserras, Mèrida i el seu consorci, que agrupa diverses administracions públiques i entitats, és un exemple del que hauria de ser Tarragona pel que fa a la gestió i conservació patrimonial, en una ciutat on hi ha múltiples propietaris de monuments. En aquest sentit, el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, va liderar la creació d'una taula de treball en la qual també hi prenen part la Generalitat, el Ministeri de Cultura, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la URV i la mateixa ICOMOS. «Agraeixo moltíssim que es tirés endavant tot i que s'hauria d'enfortir», confessava Tresserras, que afegia que «aquí hi ha molts egos personals que s'haurien de superar». El president espanyol d'ICOMOS reconeixia que «és cert que a Tarragona no hi ha un ens gestor coordinador com a tal, però la taula pot jugar aquest rol». Si més no, lamentava que no s'hi hagin sumat ni l'Arquebisbat, ni el Capítol de la Catedral.

La taula de treball, segons Tresserras, és un mètode per arribar a l'objectiu prioritari: «Tarragona necessita un pla general de conservació preventiva». «Sembla molt bàsic, però no hi és», sentenciava el dirigent d'ICOMOS, que demanava «seure tots per sumar i treure un full de ruta». Ara per ara, l'únic pla director a la Part Alta és el de les Muralles, entre l'Ajuntament ila Generalitat. Si més no, existeixen altres monuments de gran rellevància que han sumat actuacions diferents entre si, com és el cas del Circ. «No hi ha un pla director i les actuacions no són conjuntes», explicava Tresserras en referència a la instal·lació de les escales de fusta als Sedassos.