Tarragona ha registrat un total de 91 ocupacions des de principis d'any

La Guàrdia Urbana de Tarragona ha comptabilitzat un total de 91 ocupacions il·legals des que va començar l'any 2021 fins al passat 31 de juliol, tal com ha pogut saber Diari Més. En aquestes xifres no s'inclouen els intents d'ocupació, és a dir, les temptatives sense èxit. De mitjana, són 13 ocupacions cada mes. Tot i així, el passat juliol tan sols se'n van produir dues, pel que les xifres s'enfilen la resta de l'any. La major part d'aquestes s'han produït en pisos buits –tant de propietaris particulars com de bancs–, tot i que també se n'ha comptabilitzat alguna en locals i baixos comercials, com la que va tenir lloc el passat mes d'abril al carrer Apodaca i que va acabar amb un desallotjament. Les ocupacions es reparteixen arreu de la ciutat, malgrat que en algunes zones hi proliferen més, com la Part Alta, la Part Baixa, alguns barris de Ponent o Sant Salvador. Altres indrets, com Boscos, també han patit enguany episodis relacionats amb les ocupacions.

«És un tema important a treballar per intentar evitar-les, especialment les més conflictives. Volem donar una resposta àgil», deia Cristina Guzmán. La consellera de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona i màxima responsable de la Guàrdia urbana des del juny avisava les ocupacions en pisos de propietat bancària són més difícils de gestionar en comparació a les de propietaris particulars. Tot i així, el consistori tarragoní, segons Guzmán, fa el possible per ser previsor o per posar-hi remei: «Potser a vegades és més difícil vehicular el tancament d'un pis d'un banc, així que ja ho fem de manera subsidiària nosaltres i els passem la factura». «Quan detectem una temptativa, ens intentem posar en contacte amb el propietari per tal de posar en marxa mesures que impedeixin l'ocupació», raonava Guzmán.

A vegades, les ocupacions són l'última opció a recórrer per a persones que no disposen de prou recursos per a poder pagar-se un sostre. En aquest sentit, un dels altres objectius és «donar resposta a les persones sense domicili a través de Serveis Socials», indicava Guzmán. En efecte, aquest òrgan municipal s'encarrega de les persones desallotjades després d'una ocupació, bona part de les quals són menors.

Preocupació veïnal

No obstant l'estratègia de l'Ajuntament i la Guàrdia Urbana en matèria de prevenció, una vegada l'ocupació ja s'ha efectuat, el desallotjament correspon als Mossos d'Esquadra i només quan existeix una ordre judicial. «Fins que la llei no canviï, una persona que ocupa té més drets que la resta, ja que no paguen, i el perjudicat és l'amo del pis», lamentava Alfonso López. El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona discernia entre «els que ho fan per necessitat i són respectuosos, i els que no respecten la convivència». Alfonso creu que les ocupacions enguany a Tarragona «continuen a un ritme accelerat». Un bon grapat d'aquestes es localitzen a Ponent. «Hi ha zones conflictives a tots els barris, com a Torreforta, Riu Clar, la part alta de Bonavista amb tres blocs, Campclar, Buenos Aires o Sant Salvador», deia López.

El barri antic de Tarragona també ha patit episodis d'ocupacions els darrers mesos. Manel Rovira, president de l'Associació de Veïns de la Part Alta, apuntava a indrets com els carrers Granada, Arc de Sant Bernat, Vilarroma, Ferrers o la plaça de Sant Antoni. «Hi ha sis o vuit pisos ocupats», apuntava. A banda de criticar l'actual legislació, Rovira apuntava a la responsabilitat dels propietaris: «Si l'amo té la casa desocupada, que la tapiï. Si hi ha algun accident, la responsabilitat última és seva».