La proliferació del porc senglar a Tarragona posa en alerta els experts

La presència de porcs senglars a les zones urbanes de Tarragona és cada cop més freqüent. Aquest fenomen, però, no és exclusiu de Tarragona, l'expansió dels senglars cap a zones urbanes és una tendència arreu d'Europa i pot comportar riscos.

El president de la federació Catalana de Caça Territorial de Tarragona, Joaquim Vidal, afirma que, «la pandèmia va multiplicar el nombre de senglars», que es van poder moure lliurement i destaca que «el senglar ha après que, a prop de l'home, està més segur», ja que a les zones de seguretat no se'ls pot caçar, i els hi serveix de refugi. Vidal destaca l'increment de senglars a la punta de la Móra, als Pallaresos, a Cala Romana, a la zona de Mas Enric i al Catllar. «L'anella verda de Tarragona fa de refugi de fauna silvestre», exposa.

«Ha augmentat el nombre de senglars a l'anella verda de Tarragona, a l'Arrabassada, al Llorito, i a la zona del riu al riu Francolí també, a Sant Salvador, Constantí i al Morell», explica Alfonso del Sol, president de la Societat de Caçadors de Constantí. El president de l'associació de caçadors assenyala que l'increment de senglars ha provocat «danys agrícoles», ja que destrossen els horts. «Ja fa uns anys que els danys agrícoles van en augment, danys als avellaners, als fruits secs, destrossen els horts, trenquen tubs de rec buscant aigua i humitat. Els agricultors es posen en contacte amb nosaltres i nosaltres els ajudem», assegura Del Sol, que també alerta d'un augment d'accidents de trànsit com a conseqüència de la proliferació d'aquesta espècie als boscos de Tarragona. «Enguany ja hi ha hagut accidents de trànsit a la zona ocasionats pels senglars, cada any hi ha accidents. A la zona del riu Francolí és on més han proliferat, però han augmentat a tot arreu», indica el caçador. «En els darrers anys s'ha disparat a tota la zona el nombre de senglars, antigament era molt estrany, però en els últims anys el senglar ha anat proliferant moltíssim, no tenen depredadors naturals i crien molt», manifesta.

El doctor en biodiversitat urbana, Jaume Marlès, afirma que la l'increment de senglars i la seva expansió cap a zones urbanes «va en augment en general» i manifesta que la seva proliferació es considera «una plaga». «L'augment de la massa forestal i el fet que sovint troben un hàbitat idoni en zones urbanes ha propiciat que s'adaptin, un procés que s'anomena sinurbació», indica.

«Està passant a moltes ciutats, els senglars són animals feréstecs, però on troben aliments és a la ciutat. Com el sector primari ha disminuït molt arreu, a les ciutats s'alimenten de contenidors i papereres», explica, recalcant que els senglars no han de tenir menjar a l'abast, ja que l'animal, a llarg termini, es pot acabar habituant i el medi urbà no és el seu hàbitat natural. Marlès recomana no donar menjar als senglars i «mantenir els contenidors de les escombraries en llocs inaccessibles» per a ells. «Sovint els mateixos porcs senglars tiren els contenidors i s'alimenten amb això», alerta. «És perillós perquè aquests animals es consideren una plaga, hi ha un perill d'accidents de trànsit, pot comportar problemes», diu.

L'ambientòleg expert en biodiversitat, David Martín, afirma que «els porcs senglars són animals salvatges que, en zones com l'anella verda, que es coescriuen al nucli urbà de Tarragona, han pogut penetrar en zones periurbanes i urbanes a través de la massa forestal». «La connexió de l'espai urbà o periurbà amb les masses forestals implica una penetració d'espècies més típiques d'ambients forestals cap a espais urbans. La interferència que té un ocell amb un ciutadà no condueix a cap problema, com en el cas dels espiells. El senglar, en canvi, sí que pot comportar un problema», assegura Martín. L'ambientòleg expert en biodiversitat apunta que, amb el creixement de la massa forestal, «el senglar s'ha vist afavorit perquè hi ha més bosc. Amb l'anella verda, aquesta població incrementada de senglars pot penetrar en zones urbanes i periurbanes», detalla. «L'anella verda és una autopista d'entrada a les zones urbanes pels porcs senglars, tenen un accés fàcil i els senglars han de percebre que no tindran aliments fàcils a l'altra banda», diu. Martín també alerta que la presència d'aquests animals no és compatible amb l'urbanisme, ja que «quan uns senglars arriben a un parc, furguen perquè es mengen arrels o tubercles i, des del punt de vista d'estètica urbana, destrossen parcs». L'expert en biodiversitat assenyala que el que és normal és que «un animal salvatge es busqui la vida i l'aliment per si sol. Que els senglars canviïn la conducta és antinatural» i alerta del perill que pot suposar la presència d'aquests animals en zones urbanes. «Les mares són molt protectores i vigilen les cries, si algun nen s'apropa a donar-los menjar, la mare pot envestir-los», comenta. Per solucionar el problema, Martín manifesta que «la gestió que es faci ha d'integrar mesures perquè els senglars no trobin atractiu entrar a la ciutat».

La presidenta de l'Associació de Veïns de l'Escorpí, Alícia Herreros, assenyala que en el darrer mes «se m'ha creuat un senglar per la carretera» que va a la seva urbanització i també apunta que n'ha vist quan ha sortit a passejar el gos. «Quan surto a passejar el gos els veig», assenyala, recalcant que també els ha vist rondant els contenidors de la brossa.

El president de l'Associació de Propietaris del Pinatell, David Rolán, exposa que els senglars «deixen petjades i marques que evidencien que han estat allà».