La taula de treball pels menors no acompanyats de Tarragona començarà al setembre

Els episodis de baralles i delinqüència a la ciutat durant els darrers mesos, especialment a la Part Alta, van portar l'Ajuntament de Tarragona a demanar la col·laboració directa i més implicació de les administracions superiors. Aquesta arribarà en forma de taula de treball aquest setembre. En un moment en què cada vegada més mirades apuntaven cap als menors no acompanyats i els joves estrangers que ja havien complert la majoria d'edat, el govern municipal van reiterar que calia tractar la problemàtica més enllà de la seguretat i tenir en compte els múltiples factors que conformen la complexa situació.

En efecte, el consistori no disposa de prou competències per gestionar aquesta situació per si mateix. Les converses amb la Generalitat per buscar una millora de les condicions d'aquests joves –i, així, evitar que caiguin en un context conflictiu– han arribat a bon port i la primera reunió serà el mes vinent. La posada en marxa s'ha endarrerit a causa dels respectius canvis de govern a l'Ajuntament i a la Generalitat, a més de les vacances estivals. Aquest espai reunirà les administracions municipal i catalana i no només se centrarà en la seguretat –Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, tot i que no es contempla la presència d'altres cossos policials–, sinó que tindrà la voluntat de teixir una resposta amb diversos enfocaments. Així, es buscaran polítiques reactives, però sobretot preventives.

«Interior es va comprometre a fer una taula de treball de manera transversal amb tots els departaments per afilar l'agulla. Mentrestant, aquí ja s'havia començat a treballar amb el programa 360», contextualitzava per Diari Més Cristina Guzmán. La consellera de Seguretat Ciutadana a l'Ajuntament de Tarragona explicava que «ens hem trobat un fenomen que fins ara no s'havia tingut a Tarragona, com sí que ha passat en altres llocs, i això s'ha de treballar». «Hem d'anar posant solucions a totes les problemàtiques, però no s'ha d'estigmatitzar ningú», advertia Guzmán. Sobre els menors no acompanyats i els joves estrangers que ja han complert la majoria d'edat, la consellera de Junts recordava que «tots ens podríem trobar en aquesta situació. Uns hem tingut la sort de néixer en un lloc, i altres no».

Des de l'Ajuntament s'ha remarcat recentment la necessitat que la Generalitat ha de redoblar els esforços: «Aquests nois venen dels seus països i no tenen cap persona, ni família, ni formació, ni educació... Venen d'una cultura molt diferent. A l'hora d'acollir-los, la Generalitat ha d'estar preparada per integrar-los, formar-los i preparar-los pel món laboral». Ara per ara, quan els menors no acompanyats fan els 18, surten de la tutela i «no poden accedir a cap lloc de feina perquè no tenen la documentació, que no es regularitza des de l'Estat», recordava Guzmán. Sense perspectives laborals, la consellera apuntava que «se'ls aboca al carrer, a delinquir», ja que, «si no tenen com sobreviure o un lloc on dormir, què han de fer?». Quant a l'estigmatització d'aquest col·lectiu, Guzmán incidia en el fet que «dels que han iniciat una carrera delictiva, hi haurà un 5% que continuarà, tal com fan tots els nacionals i d'altres països».