La plaça de les Cols s'emociona amb un Sant Magí de teràpia col·lectiva

Més que una diada castellera o un acte simbòlic, la plaça de les Cols de Tarragona va viure ahir un Sant Magí de teràpia col·lectiva. Com cada 19 d'agost al migdia, els Xiquets de Tarragona, la Colla Jove, els Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau van trepitjar els còdols de l'emblemàtica plaça. No va ser una diada castellera qualsevol, sinó que va ser una jornada de Festa Major molt més emotiva del que és habitual. La darrera vegada que les quatre colles de la ciutat es van trobar a plaça va ser, precisament, a les Cols, durant la Mercè –24 de setembre– del 2019. Ahir, gairebé dos anys després, els 17 pilars alçats van prendre un simbolisme de grans dimensions.

Poques vegades tothom surt content de plaça després de la diada el dia del patró de Tarragona. Ahir es percebia una barreja de sensacions, des de l'alegria fins a l'eufòria, passant per l'orgull de tornar-se a posar la camisa o la satisfacció de retrobar-se amb cares conegudes. Sigui com sigui, encara que fos amb pilars de quatre simbòlics i molt lluny del 5de9f lila, el 2de9fm ratllat, el 2de8f verd o el 2de7 blau marí, les construccions eren el de menys. Tarragona i els castells van tornar a anar de la mà per primer cop des de l'inici de la pandèmia. Bona part del món casteller estava pendent ahir d'allò que passava sota les escales de la Catedral i el resultat va ser una imatge impecable per part de colles i organització, a més d'una imatge d'unitat molt cara de veure temps enrere, mostra de les ganes de reivindicar-se.

No hi va haver grans castells, la plaça no tenia públic general sinó de les colles i es va haver de recórrer als grups bombolla de 25 castellers permesos per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i el Procicat per tal de poder tirar endavant l'acte. A banda d'això, va ser un Sant Magí que va complir pràcticament amb el decàleg casteller tarragoní, marcat per la puntualitat britànica i l'agilitat. Les campanes de la Catedral sonaven per marcar les 11.45 h. En aquell moment, les colles van començar a fer les seves respectives entrades a plaça separades per grups bombolla. Per començar, van accedir els membres del primer pilar dels Xiquets, després els de la Jove, seguits dels del Serrallo i els de Sant Pere i Sant Pau. De la mateixa manera i en el mateix ordre, successivament van accedir a les Cols els aproximadament 400 castellers que van bastir els 17 espadats. Durant aquesta estona, Sant Magí va fer de les seves. El patró de l'aigua va decidir que tota l'entrada a plaça estigués marcada per una fina pluja que va amenaçar a deslluir l'acte. Tot i això, com si es tractés d'un senyal, quan a les 12 h. en punt van sonar les campanes i les primeres notes del toc de castell van sortir de les gralles, l'aigua va deixar de caure i, fins i tot, es va deixar percebre algun tímid raig de sol.

Els 17 pilars de quatre es van alçar de forma pràcticament coordinada per acabar oferint una imatge per al record. Eren sis espadats de la Jove, cinc dels Xiquets, quatre de Sant Pere i Sant Pau i dos del Serrallo. La tradició mana que cadascuna ocupa un cantó diferent de les Cols –tot i que s'actua a la cruïlla entre els carrers Major i Merceria–, però ahir les quatre formacions es van dispersar i alternar, això sí, respectant les distàncies entre grups. Entre les 17 enxanetes, les cinc matalasseres no van fer l'aleta en senyal de dol per les víctimes de la covid-19. La canalla va baixar i totes les construccions es van descarregar, malgrat el poc marge de maniobra que han tingut les colles els darrers dies per assajar-les. L'ovació que es va viure en el moment de la carregada, la descarregada i quan ja es van desfer les pinyes va estar a l'altura de les que ha presenciat la plaça més emblemàtica de Tarragona en els moments més cèlebres.

Fins i tot els castellers van retornar durant una bona estona els aplaudiments arribats de les escales de la Catedral. La graderia, normalment plena d'aficionats i simpatitzants, ahir estava reservada a membres de les colles que no feien pinya per ser persones de risc, castellers lesionats o pares i mares de canalla. Allà, la tònica habitual van ser les llàgrimes d'emoció i alliberament. Poc més de 20 minuts després d'haver iniciat l'entrada a plaça, els castellers van anar abandonant esglaonadament la plaça de les Cols, que, aleshores sí, es va obrir al públic general. Al llarg d'unes tres hores –durada habitual de la diada de Sant Magí–, la megafonia instal·lada per a l'ocasió va oferir una experiència immersiva en la qual es recordaven els sons típics de la diada del 19 d'agost, amb les gralles, timbals, caps de colla o aplaudiments i les vivències d'un seguit de castellers tarragonins.

Alegria i resignació

Els pilars de Sant Magí van servir per treure l'espineta a molts membres de les colles de la ciutat, que tenien la camisa i la faixa guardades a l'armari des de feia molt temps. Si més no, les accions simbòliques hauran de substituir les diades clàssiques encara un temps més. «Per Santa Tecla demanem castells, de la mateixa forma que demanem moltes coses als Reis Mags. Treballarem per tal que sigui igual o millor que aquest Sant Magí. Tot dependrà de com vagi la pandèmia», explicava Alfredo González posant la mirada a la Festa Major d'aquí a un mes. El cap de colla dels Xiquets recalcava que es tractava d'un dia «no per estar contents, però sí satisfets». Com a anècdota, González confessava que «hi havia una enxaneta tan nerviosa com si hagués de pujar a un 3de9f i això vol dir que hem estat molt temps sense fer res». Per la seva banda, Jordi Alomà detallava les «sensacions molt positives», especialment «després d'un any i mig amb totes quatre colles juntes». El cap de colla de la Jove qualificava l'acte de «molt emotiu i maco» i celebrava «la resposta de la gent de les colles». De cara a Santa Tecla, el màxim responsable tècnic lila demanava pràcticament el mateix que el seu homòleg ratllat: «Hem de continuar treballant com s'ha fet per Sant Magí entre les quatre colles i l'Ajuntament. Donar aquesta imatge d'unitat, treball i bona organització. Si es pot fer un pas més, estarem disposats i oberts a fer-lo».

«Estem emocionats», resumia Nil Martínez. El cocap de colla dels Xiquets del Serrallo destacava que «molts castellers ens han donat suport des de la grada i altres des de peu de plaça, i ho han donat tot». La demostració d'unitat en aquest context pandèmic estava en boca de tots els dirigents, també Martínez: «El sentiment avui ha estat d'orgull de ciutat. Les colles ens hem d'aplaudir per retornar com a unitat, com a ciutat de castells que som». Posant la mirada a les pròximes setmanes, el cocap de colla serrallenc apuntava que «quan surtin noves mesures, tornarem a seure i planificar nous actes». Pel que fa a Sant Pere i Sant Pau, David Lobo emfatitzava en el fet que «vam fer bandera que quan féssim una activitat d'aquest tipus hi havíem de ser tots. Per complir-ho, hem fet quatre pilars i la resta de persones entre públic. Tothom ha pogut participar d'una forma activa o passiva». El cap de colla verd reconeixia que «més que ganes, han estat moltes il·lusions dipositades per veure i demostrar» que la d'ahir és «l'activitat més massiva de castells quant a participació» de les que s'han fet a Catalunya i «sense cap mena de llicència ni privilegi».