L'Arqueològica defensa que l'Ajuntament adquireixi l'antic local del restaurant Les Voltes per obrir-lo al públic

El tancament el passat cap de setmana de l'emblemàtic restaurant Les Voltes, al carrer Trinquet Vell de la Part Alta de Tarragona, ha obert un debat envers quin ha de ser el futur del local. Es tracta d'uns baixos amb un valor patrimonial incalculable. Fins ara, plats, forquilles i ganivets havien conviscut durant 38 anys amb tres voltes, una cavea i una caixa d'escales del Circ romà de Tàrraco. Ara per ara, es desconeix quin serà el futur de l'establiment, si el negoci es traspassarà o bé si el local estarà lliure per rebre un altre comerç. No obstant això, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) considera que és «una oportunitat claríssima» per tal de donar un ús públic a l'espai i establir una museïtzació en condicions, on el patrimoni sigui l'únic protagonista. Per Itinere, el cas de Les Voltes ha estat un exemple de la «convivència» diferencial de Tarragona entre monuments i comerços, pel que continuar apostant per aquesta via seria una opció viable.

La compra del local, la museïtzació i l'obertura al públic és, ara per ara, inviable per l'Ajuntament de Tarragona. Des del consistori asseguraven ahir a Diari Més que «no hi ha capacitat econòmica ni de recursos humans» per fer front a una hipotètica operació d'aquestes característiques. «No es pot afrontar comprar aquesta propietat», sentenciaven. Això sí, remarcaven que l'administració local continuarà sent exigent a l'hora «de supervisar els atorgaments de llicències» per tal d'assegurar-se que la conservació del patrimoni és òptima.

«La política de l'Ajuntament hauria de ser posar en valor el patrimoni i, en aquest cas, adquirir el local per tal de revertir en la ciutadania i que cada cop es vegin més parts del monument», explicava Òscar Martín. El secretari de la RSAT defensava que s'ha de rebutjar «qualsevol activitat no museística i que no sigui pública» i que l'activitat de restauració «pot conservar el monument, però no a llarg termini, ja que és condemnar-lo». Per Martín, el tancament de Les Voltes és «una oportunitat per tal que aquest espai formi part del procés d'alliberament del Circ iniciat per l'alcalde Recasens els anys 70», en govern del PSC. Des de la RSAT defensen que podria ser «un punt d'inflexió» per fer visible gran part del monument «d'una vegada per totes».

Pel que fa a la incapacitat del consistori per materialitzar una compra, Martín suggeria que hi ha altres mètodes: «Hi ha uns fons europeus Next Generation que podrien ser un recurs. Si no n'hi ha, es poden buscar en altres llocs o treure d'altres partides». El secretari de la RSAT afegia que «no cal que sigui l'Ajuntament, podria adquirir-ho la Generalitat, que ja gestiona altres monuments». «Mentre sigui públic i obert, no crec que sigui un problema». En aquest cas, Martín reconeixia que la dificultat és la «coordinació» i, específicament, «el Circ necessita un pla director». Si hi hagués un nou negoci, demanava continuar sent «respectuós i curós», tal com ho havia fet Les Voltes. No obstant això, Martín reivindicava que «l'única opció és la compra, tota la resta és una pèrdua de temps».

Tàrraco, «una petita Roma»

El fet de poder menjar o comprar entre restes romanes és un fenomen del qual no massa ciutats poden gaudir. «És un tret diferencial de Tarragona, on hi vivim. No és un jaciment, com Pompeia», indicava Xavi Mejuto. El gerent d'Itinere posava en valor el fet de «presumir una mica de ser una petita Roma». Per Mejuto, «la convivència diària amb el patrimoni és una cosa molt interessant, fer-hi vida quotidiana va ser un punt positiu per l'UNESCO» quan es va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. En aquest sentit, Mejuto creia que «caldria un debat» i dubtava de comprar de primeres el local de Les Voltes, a més de defensar que «s'ha de tenir en compte l'opinió dels propietaris». El gerent d'Itinere agraïa que el restaurant hagués estat «sempre obert per entraramb els visitants a guaitar». Fos públic o privat, Mejuto recalcava que «la qüestió és tenir l'espai viu».