Les matriculacions a les escoles bressol privades baixen un 30% a Tarragona

Les llars d'infants privades estan iniciant aquest setembre un nou curs en una situació força delicada. Es tracta del segon any consecutiu amb un descens pronunciat de les matriculacions, que a la demarcació s'ha estès de forma general al voltant d'un 30%. Són diversos els factors que han encès les alarmes del sector els últims mesos. A la continuada davallada de la natalitat s'hi han de sumar els efectes socioeconòmics derivats de la covid-19, que han afectat tant a les escoles bressol com a les famílies. En contrapartida, les matriculacions en llars públiques han començat a rondar les xifres del 2019. En aquest context, alguns centres privats han hagut d'abaixar la persiana. És el cas, per exemple, de la Baobab de la Via Augusta, una de les llars d'infants més conegudes de la ciutat.

«La baixada és d'un terç en general, tot i que en alguna llar és de la meitat i tot», assegurava Mercè Artigau en declaracions a Diari Més. La presidenta de l'Associació d'Escoles Bressol del Camp de Tarragona detallava que la davallada forta va ser el curs passat especialment. La pandèmia va arribar amb el curs 2019-2020 començat i va obligar a aturar-lo. De cara al setembre de l'any passat, «la gent era molt reticent perquè va agafar por malgrat les mesures anticovid», que ja es va sumar «a la baixada de la natalitat». El darrer curs es va superar amb prou normalitat. Artigau assegurava que van tenir «molt pocs casos».

Tot i que s'han superat moltes pors, ara els pares pateixen els efectes socioeconòmics de la covid-19. «No hi ha hagut massa davallada respecte al curs passat, però tot plegat s'ha agreujat amb els ERTO, hi ha molta gent a l'atur... Si no poden assumir les despeses, es queden a casa amb la criatura», deia Artigau, que incidia en el fet que «la gent vol ajustar molt». Pel que fa al descens de la natalitat, la presidenta de la demarcació lamentava que «l'escola pública s'estigui plantejant omplir places agafant infants de P2 i ens quedaríem sense nens. No podríem tenir una llar d'infants oberta per a tan pocs alumnes». A més, les escoles bressol lamenten que no han rebut prou ajudes.

Primeres víctimes

La suma del descens de la natalitat i dels efectes de la pandèmia ja s'ha cobrat alguna víctima. És el cas de la Baobab de la Via Augusta, una de les més emblemàtiques de la ciutat. «Som una víctima de la covid i de la baixada de nens. Les administracions no se'n fan càrrec. Sobreviure es fa impossible», explicava Puri Izquierdo, que fins al curs passat era la directora d'aquest centre amb 41 anys d'existència. Han pogut mantenir, si més no, oberta la Baobab de la Vall de l'Arrabassada. «La pandèmia ens ha rematat del tot», explicava Izquierdo, que recordava que «abans de la covid-19 estàvem bé». L'exdirectora es mostrava crítica amb les llars públiques: «L'oferta municipal és molt gran, ja ens van fer molt mal en el seu dia quan en van obrir a prop nostre sense tenir-nos en compte». El curs passat encara hi havia una trentena d'infants a la Baobab de la Via Augusta. Després del tancament, Izquierdo mostrava la seva tristesa: «És una pena. En 41 anys ha passat una quantitat inimaginable de nens per aquí. Molta gent que va venir després ha portat els seus fills».

Altres llars d'infants de la ciutat han esquivat, de moment, el tancament, però és el segon curs consecutiu amb menys matriculacions. «En tenim un terç respecte a fa un any», detallava Enriqueta Ortiz. La directora del Niuet apuntava als mateixos arguments i afegia, entre d'altres, que «han pujat els permisos de paternitat i maternitat i els nens entren més tard». «Abans de començar la pandèmia tenia l'escola plena», recordava Ortiz. Per la seva banda, Paqui Camerino reconeixia que el curs passat «ja va ser fatal». La directora de la Yo-ni lamentava les dificultats econòmiques: «Estem al límit».